BarcelonaÉs migdia a la terrassa d'un hotel del centre de Barcelona i un sol enlluernador acompanya Eddie Wilson, convençut que ha sigut un bon i llarg estiu per al seu negoci després de dos anys colpejat per la pandèmia. El conseller delegat de Ryanair atén l'ARA en plena vaga dels tripulants de cabina (TCP) a Espanya. Una per una, refuta les crítiques dels sindicats USO i Sitcpla, que han convocat aturades de dilluns a dijous fins al gener del 2023 per aconseguir un conveni amb millors condicions laborals. "Què més hi ha a la llista? Què ha pres Eddie Wilson per esmorzar? Que soc Voldemort?", diu, fent broma, el directiu, que havia sigut el cap de recursos humans de l'aerolínia.
Com s'ho ha fet per esmorteir l'impacte de la vaga?
— No ha alterat res, perquè els treballadors s'han presentat a la feina. Per què un altre sindicat [CCOO] arribaria a un acord amb Ryanair just abans d’una vaga? Quina és la lògica? Jo no puc escollir amb qui negocio. Els dos sindicats anteriors [USO i Sitcpla] van tenir quatre anys per arribar a un acord i van ser incapaços de fer-ho. CCOO ja tenia membres a Ryanair i vam pactar en sis setmanes. La majoria de les persones es cansen del conflicte. El que volen és més diners, més vacances i millors condicions. Jo també ho vull, però no soc Santa Claus. Necessitem trobar un punt intermedi. Les vagues han sigut desafortunades i completament innecessàries. USO i Sitcpla no tenen ni un manifest amb les seves demandes.
M’agradaria repassar amb vostè les reivindicacions d’USO i Sitcpla per a aquesta vaga. Demanen que es respectin els 22 dies de vacances anuals i 14 festius.
— I tant que tenen aquests dies. La tripulació gaudeix de totes les seves vacances d'acord amb la llei espanyola. Si un membre agafés tots els dies lliures de cop, podria fer festa durant 30 dies.
També asseguren que l’empresa no és flexible amb les modificacions de jornada.
— Què volen dir? La gent està en el seu dret de demanar-ho sota la llei espanyola. També podrien agafar-se una excedència de cinc anys i després tornar. Pregunta als sindicats que t’ensenyin els casos que han portat als tribunals en què ho hàgim denegat.
I sobre la contractació a través d’ETT?
— Fins al 2017 fèiem servir la legislació irlandesa i les agències de contractació eren part d’aquest model. Quan vam reconèixer els sindicats i vam aplicar la llei espanyola, vam explicar a la plantilla com seria la transició. [A USO] tenien les propostes abans de deixar les negociacions i aquest acord està inclòs en el de CCOO. Qualsevol treballador que estigui amb una agència, rebrà un contracte amb Ryanair.
Els vaguistes reclamen tornar als salaris precovid, ara que l’empresa torna a guanyar diners.
— Hauria de ser així, però per això has d'asseure't i arribar a un acord. Els salaris són els mateixos que abans del covid, el que estan reclamant ells és un bonus de productivitat que es va anul·lar durant dos anys i que no van aconseguir renegociar. Però aquesta paga ha tornat als afiliats a CCOO perquè ho vam acordar.
S’ha acomiadat personal per participar en les vagues?
— Sí, s’han acomiadat persones, però no per sumar-se a la vaga, sinó per no presentar-se a treballar quan formaven part dels serveis mínims. Abans del primer dia de les vagues, vam enviar a la gent una carta per avisar-los. Algunes persones dels sindicats van donar consells estúpids als treballadors i ara aquestes persones es troben en una situació difícil. No pots no venir a treballar perquè t’ho diu algú en un bar.
Han enviat cartes a treballadors de baixa per preguntar-los si tornaran a la feina.
— Està permès que et comuniquis amb la teva plantilla. No em sembla estrany. El meu paper a la vida no és facilitar les vagues, és fer sortir els vols.
Creu que la vaga durarà finalment fins al gener?
— És que no està passant res. Poden seguir parlant d’això per sempre més. Això no vol dir que jo em sortiré amb la meva, perquè els nostres costos laborals han augmentat. Si la gent vol parlar de vagues, crec que perjudica més la reputació d'Espanya que la nostra. A l’agost vam transportar 16 milions de passatgers amb una capacitat del 96% de persones. No ha tingut cap efecte.
Han anunciat que la seva tarifa mitjana augmentarà de 40 a 50 euros. Què ho justifica?
— Jo no puc fixar els preus. Si els augmento, viatjarà menys gent. El que passa és que hi ha menys seients al mercat i això significa que els preus s'incrementaran de manera general. L’efecte de l’energia pot ser més gran i això vol dir que el passatger haurà de pagar més. Però creiem que els preus dels nostres competidors pujaran encara més.
L’increment de preus es traduirà en un millor servei?
— En quin sentit? Què consideraries un millor servei?
Per exemple, tenir més espai a l’avió o pagar menys per l’equipatge de mà.
— Els viatges en avió —i t'ho dic jo que dirigeixo una aerolínia— són en general una experiència desagradable. A qui li agrada anar a un aeroport per fer cua, esperar pel check-in i passar pels controls de seguretat? Només vols arribar a la destinació. El que realment vol el passatger és un preu baix, un servei segur i fiable i arribar a temps. I nosaltres tenim millor puntualitat i un model de negoci més simple.
