‘La ciudad perdida’: ¿I si riem de l’amor romàntic però acabem reafirmant-lo?
La comèdia d’aventures amb Sandra Bullock i Channing Tatum mira de corregir inèrcies sexistes del gènere sense qüestionar-ne els fonaments
‘La ciudad perdida’
(2,5 estrelles)
Direcció: Aaron Nee i Adam Nee. Guió: Dana Fox, Oren Uziel, Adam Nee i Aaron Nee. 120 minuts. Estats Units (2022). Amb Sandra Bullock, Channing Tatum, Daniel Radcliffe i Brad Pitt. Estrena als cinemes el 13 d’abril
L’escriptora protagonista de Darrere el cor verd, un petit clàssic de la comèdia d’aventures, anhelava un amor com el que relata als seus llibres. La companya de gremi que encapçala La ciudad perdida, en canvi, viu un procés de dol i vol trencar amb el romanticisme a la vida i a la literatura. El que no sap Loretta Sage (Sandra Bullock) és que un friqui milionari la segrestarà perquè l’ajudi en la recerca d’un tresor. Alan (Channing Tatum), el model fotogràfic que apareixia a les portades dels llibres de Sage, creuarà el món per rescatar-la (i seduir-la)... si pot.
Oblidem l’aire postromàntic de l'última Tomb Raider, amb una heroïna d’acció que encarna un altre model de bellesa i de conducta. La ciudad perdida és sobretot una comèdia, verbal i també física. Inclou aventures tan tamisades de paròdia pallassa (dels personatges, de les situacions) que no transmeten sensació de perill. En aquest aspecte, l’obra s’acosta a l’entreteniment a prova de riscos que proporcionen algunes piscines de boles fílmiques com l’entranyable Jungle Cruise o Dolittle. Els autors aposten per una ridiculització i posterior reafirmació de l’amor romàntic, i s’abstreuen d’una certa tendència del Hollywood recent al posicionament suposadament feminista (sovint oportunista, contradictori). Després d’alguns ajustaments per mitigar sexismes, s’assumeix que oferir un petó final continua satisfent l’audiència.
