El Cercle d'Economia avala l'amnistia i demana renunciar a la unilateralitat

BarcelonaEn plena negociació sobre la investidura de Pedro Sánchez entre el PSOE i l'independentisme, el Cercle d'Economia ha emès una nota d'opinió rellevant. L'organització empresarial es mulla a favor de l'amnistia als líders polítics del Procés, tal com va fer amb els indults el 2021. Avala la mesura, però hi posa condicions: creu que l'independentisme ha de renunciar a la unilateralitat i acceptar el marc de la Constitució i, des de la perspectiva jurídica, afirma que la llei ha d'oferir la "màxima seguretat" perquè posteriorment no sigui revocada pel Tribunal Constitucional. "Les reafirmacions en la unilateralitat són incompatibles amb qualsevol pacte dirigit a la normalització política", assegura la nota feta pública aquest dijous, que clama per resoldre ja l'encaix entre Catalunya i la resta de l'Estat. Per al president del Cercle, Jaume Guardiola, que ha comparegut davant els mitjans de comunicació, “l’amnistia ha de ser entesa com el punt de partida de la reforma del pacte territorial”. El director general de l’organització, Miquel Nadal, però, ha rematat: “La renúncia a la unilateralitat és imprescindible en un estat de dret”.

A parer del Cercle cal un debat ampli al Congrés de Diputats sobre aquesta iniciativa i que tant el PSOE com el PP s'impliquin per resoldre el conflicte polític. Parlen d'un "gran pacte", malgrat que per ara els populars refusen qualsevol diàleg amb els partits independentistes. De fet, el mateix Guardiola ha admès la dificultat d'implicar el partit d'Alberto Núñez Feijóo en la negociació política i s'ha mostrat favorable a una amnistia només pactada amb la majoria progressista abans que anar a unes noves eleccions.

Arribar a aquest consens, però, no ha estat fàcil per a aquesta organització empresarial –el Cercle és una entitat plural– i això ho ha admès el mateix president, Jaume Guardiola: "Ha sigut complex". Quin ha estat el punt de fricció? Totes les fonts consultades coincideixen en l'amnistia. Veus que han viscut en primera persona l'elaboració de la nota apunten que, tot i el posicionament favorable a aquesta mesura, va ser llargament debatuda en el si de la junta i va aixecar recels en membres com ara Miguel Trías. Ara bé, les discussions no van arribar al nivell de tensió de les notes del Cercle dels anys 2017 i 2018, en ple Procés: diferents fonts apunten que no hi ha hagut "posicions enfrontades" i ha predominat la "bona sintonia". Les trobades van començar després del 23-J –han estat mensuals– i han inclòs una ronda de contactes amb tots els partits. L'altre debat, però, ha estat quan fer-la pública: "Si sortia massa d'hora quedava diluïda, i si sortia massa tard ja estava tot dit", explica una veu a l'ARA, informa Albert Martín. 

La proposta d'encaix

El Cercle, en tot cas, no es limita a parlar de l'amnistia, sinó que va més enllà i fa propostes sobre quin hauria de ser aquest "encaix" territorial, que a parer seu no passa per un referèndum d'independència com reclamen Junts i Esquerra. "No és procedent insistir en un referèndum d’autodeterminació que en les circumstàncies actuals resulta inviable", diu la nota. Miquel Nadal ha sigut clar en aquest sentit durant la roda de premsa: "Situar-ho ara en el frontispici de l'acció política no és útil [...]. En interès de Catalunya ara no és procedent".

Ara bé, segons el Cercle sí que és necessari impulsar una nova reforma de l'Estatut –remarquen que l'actual vigent no és el que va votar la ciutadania de Catalunya perquè va ser "amputat" pel Constitucional l'any 2010– i un canvi en el model de finançament autonòmic que redueixi el dèficit fiscal de Catalunya.

Aposten per un reconeixement del caràcter "plural" d'Espanya –"El nostre país està conformat per unitats amb un sentit de pertinença molt marcat, que a Catalunya i al País Basc s’identifica com un sentiment nacional", diuen– i també per una "clarificació" de les competències de l'Estat i la Generalitat. Catalunya, reafirmen els empresaris, hauria de tenir facultats "exclusives" en llengua, ensenyament, cultura, dret civil propi, ordenació territorial i organització interna de l'administració autonòmica per blindar la qüestió de la identitat. I alhora proposen una reforma del finançament autonòmic que es basi en la "bilateralitat" entre Catalunya i l'Estat i que vagi en la línia del País Basc i Navarra.

En aquest sentit, insten a millorar el sistema de "repartiment de recursos financers entre comunitats autònomes" per fer-lo més "transparent" i "equitatiu", i dotar de més capacitat normativa, de gestió, recaptació i inspecció les autonomies. També reclamen que es compleixi la disposició transitòria tercera de l'Estatut, segons la qual la inversió territorial de l'Estat a Catalunya hauria de ser "proporcional" al seu PIB. "La reforma del model de finançament autonòmic ha de ser una prioritat la pròxima legislatura", deixen clar, en definitiva, des del Cercle.

I és que a parer seu abordar la qüestió territorial és "urgent" i hauria "d'obligar tots els partits a negociar": "Un estat autènticament federal necessita un consens ampli com el que va donar lloc a la Constitució el 1978". I qui ha de liderar aquesta solució? El Cercle apunta a cares noves: "Ni el passat ni els seus protagonistes poden ser una llosa col·lectiva. És hora d’avançar".