La barra de traslladar a les dones els filtres contra l'assetjament
BarcelonaDiuen, diuen, diuen. Diuen que Facebook, Twitter, Google i Tik Tok s'han conjurat per frenar l'assetjament que pateixen les dones a les xarxes socials: un terç de les usuàries, segons els estudis, i quasi la meitat en el cas de les dones joves. Segons llegeixo al Guardian, les quatre companyies se centraran en resoldre dues grans preocupacions: "La falta de poder de les dones per controlar qui pot respondre, comentar o interactuar amb els seus missatges i la inexistència d'uns sistemes per reportar els abusos clars i fiables".
Em sembla un pèssim enfocament, perquè posa l'èmfasi en dotar les dones d'eines per defensar-se, en comptes d'intentar impedir que els assetjadors actuïn. Moltes de les agressions arriben inesperadament i de perfils anònims. Les eines preventives difícilment seran útils si no s'acompanyen de la decisió ferma d'erradicar els bullies. I no s'hi val invocar la llibertat d'expressió. Al final, si Twitter va poder fer fora tot un president com Donald Trump, hauria d'assumir el preu d'eliminar el perfil d'un cretí parapetat rere una foto falsa i amb mig centenar de seguidors. Els gegants d'internet tenen prou recursos i beneficis per poder examinar –amb participació humana– els casos d'assetjament assenyalats i assegurar-se que s'expulsa qui escampa odi, inseguretat i trauma. Al final, sempre som al cap del mateix carrer: la renuència d'aquestes milionàries corporacions d'assumir la responsabilitat sobre els missatges que circulen pels espais digitals que han creat i pels quals facturen. Una idea: que els usuaris puguin decidir que només poden interactuar amb ells a partir d'un cert nombre de seguidors. Tothom pot ser un imbècil, esclar, però si el càstig per assetjar és perdre el principal actiu en aquests mercats de la vanitat, segur que resulta una bona dissuasió.
