Una aventura per escriure el llibre més car del món

El març del 2000, el xeic de Qatar va pagar més de 7,5 milions d’euros a la sala de subhastes Christie’s de Nova York per una còpia original de The birds of America [Els ocells d’Amèrica], del naturalista John James Audubon. El 2010, el marxant d’art britànic Michael Tollemache va pagar 10 milions a Londres per una altra còpia. I el 2012 un col·leccionista nord-americà anònim en va pagar uns 7,5 milions per telèfon. Dels vint llibres més cars de la història, cinc són còpies originals de The birds of America, del qual només se’nconserven 120 exemplars. I com que 108 estan en mans de museus i biblioteques, quan un dels dotze restants surt a la venda el preu es dispara. De fet, és l’únic llibre de la història del qual s’han venut més de vuit exemplars per més d’un milió d’euros.

És el preu per tenir el llibre al qual va dedicar la vida John James Audubon (1785-1851), el naturalista que es va entestar en documentar tots els ocells dels Estats Units d’Amèrica. Una tasca titànica, per la qual es va jugar la pell per les terres de frontera d’un país jove i encara salvatge. Audubon havia nascut el 1785 a Les Cayes (Haití). Fill il·legítim d’un capità de vaixell francès i d’una criada criolla, es va criar a Nantes després de la mort de la seva mare natural. Però sembla que no va rebre gaire amor, entre que era bastard i que la família anava curta de diners perquè havia perdut les plantacions després de la revolta dels esclaus d’Haití. Així que va crear el seu propi món, enamorant-se dels ocells als boscos de Nantes. El 1803 seria enviat a una granja que els Audubon tenien prop de Filadèlfia, als Estats Units, on es casaria el 1808 amb Lucy Bakewell, la filla d’un veí que tenia les butxaques plenes. Era un casament per fugir de les penúries econòmiques. Però en comptes de trobar-hi oportunitats de negoci, en aquell país salvatge Audubon només hi veia nous ocells. Així que després de conèixer el prestigiós ornitòleg Alexander Wilson, va decidir dedicar la seva vida a dibuixar totes les espècies d’aquella terra. Quan amb 35 anys la botiga que regentava va fer fallida econòmica perquè no hi dedicava gaire atenció, va començar el seu famós periple pel riu Mississipí del 1820, una aventura que convertiria en un fascinant diari de viatge, que aquest any ha publicat l’editorial Nórdica. Va passar tanta gana, durant mesos, que es va arribar a menjar els ocells que acabava de dibuixar. La seva mirada també explicaria com eren els indis o com malvivien famílies que havien acabat vivint gairebé com bèsties a les zones de frontera. “Els indis porten pantalons de pell d’ant i una mena de camisa del mateix teixit que rarament es treuen, excepte si queda esparracada o tan tacada de sang o greix que es torna desagradable [...]. L’indi demostra tenir més decència que algunes d’aquestes famílies que consideren que matar un veí no és pitjor que matar un cérvol”, escrivia. Per poder continuar fent volar coloms es pagava el viatge fent de professor d’esgrima o de música a les cases riques de les plantacions d’esclaus del sud del Mississipí.

Després d’aquell viatge, Audubon en començaria un altre de ben complicat: trobar els diners per publicar el llibre. Als Estats Units no va tenir sort, motiu pel qual el 1826 va creuar l’Atlàntic cap al Regne Unit, on sí que va trobar gent disposada a escoltar-lo. Audubon es passaria catorze anys creuant d’una banda a l’altra l’oceà, fent conferències en terres britàniques per explicar què descobria a Amèrica. En una d’aquelles xerrades, per cert, un tal Charles Darwin era entre el públic assistent. Al final, 161 persones van pagar per tenir l’exemplar del llibre, com el rei Jordi IV. L’obra es va publicar en fascicles i va rebre l’ajuda d’alguns dels millors il·lustradors d’Escòcia, on Audubon passaria més de dos anys enllestint unes il·lustracions precioses i un text que convertiria el llibre en la Bíblia dels ornitòlegs.

Tornada a casa

Només s’han conservat 120 exemplars sencers d’aquella primera edició d’un llibre gegant, d’un metre de llargada i 71 cm d’amplada, perquè Audubon volia que les 435 il·lustracions dels ocells fossin de mida natural. Cal destacar que cinc d’aquestes són d’animals ja extingits: la cotorra de Carolina -l’únic lloro autòcton dels EUA-, el colom migratori, el gavot gegant, l’ànec de Labrador i el gall de praderia de Heth. Audubon es va retirar a una preciosa casa de fusta enmig d’un bosc que va comprar als afores Nova York... enderrocada els anys 30, quan la ciutat havia crescut tant que el bosquet on va veure en vida els darrers ocells va acabar sota el ciment dels edificis de la popular barriada de Washington Heights.