Misc 11/03/2019

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Puigdemont versus Junqueras i les clavegueres de l’Estat versus Catalunya’

"Mentre la política de partit i electoral fa el seu curs obligada pel calendari, l’Estat no para, per sobre i per sota. Les clavegueres de l’Estat contra Catalunya, mentre al judici l’estat de dret es posa exquisit i diu allò de «Venga, otra pregunta»"

3 min

Puigdemont a les europees; Laura Borràs al Congrés, a Madrid, de número 2 de Sànchez, i Artadi a l’Ajuntament de Barcelona, de número 2 de Forn. Amb Sànchez i Forn a la presó, a la pràctica, Borràs serà la cap del grup de Puigdemont a Madrid i Artadi la candidata del PDECat / Junts per Catalunya que debatrà amb Colau i Maragall per l’alcaldia de Barcelona.

Aquests són els acords que ahir va avalar el PDECat. No sense resistència interna. De fet, el concepte que més s’ha fet servir aquest matí per definir el que ha passat aquest cap de setmana és “Puigdemont s’imposa”. Certament, en l’entorn de Puigdemont estan força contents perquè creuen que ningú s’imposa si no té la clara majoria, i això és el que hauria passat.

De fons, esclar, queda el regust amarg que provoca la lluita electoral entre independentistes que estan a la presó o a l’exili.

Ja hem dit aquí que, en democràcia, els partits competeixen, que en el seu ADN hi tenen la conquesta del poder, però l’enfrontament electoral del maig entre Puigdemont i Junqueras serà com un petit referèndum sobre lideratges. Cal recordar que després que Junqueras anunciés que es presentaria de cap de llista a les europees (Junqueras havia sigut eurodiputat), Puigdemont es va oferir per anar-hi de número 2, una oferta que no va ser considerada.

Amb tot, Junqueras es presenta dues vegades, el 28 d’abril a Madrid i el 26 de maig a Brussel·les, i si un pesa a la política catalana el que val el seu grup parlamentari a Madrid, no hi ha dubte que Esquerra i Junqueras jugaran el seu partit més important el 28 a les eleccions al Congrés. Les enquestes són tan dolentes per al PDECat / Junts per Catalunya, que qualsevol remuntada del duet Jordi Sànchez - Laura Borràs serà una petita victòria. Tothom dona per descomptat que Esquerra passarà clarament al davant.

Què fer-hi a Madrid? Puigdemont ho té clar: referèndum d’autodeterminació i llibertat dels presos, no la república espanyola. I això com es fa? ¿Amb bloqueig a la política espanyola o amb diàleg, com va dir Jordi Sànchez?

"L'autodeterminació com a referència i un referèndum com a instrument democràtic són les portes que ens obriran la solució", va dir Sànchez, el mateix que diu Puigdemont, però Sànchez afegeix: "A mi m’agrada l’acció política en positiu. De fet, la majoria del poble volem solucions i no actituds de bloqueig".

Mentrestant, la CUP ha alliberat uns quants milers de vots al Congrés perquè no s’hi presentarà. Potaer el debat ha estat proposat d’una manera massa ràpida pels seus promotors, i aquí, la CUP, com si encara no hagués paït presentar-se al Parlament, no ha volgut córrer i anar a Madrid, sota l’excusa oficial de centrar-se en les municipals, que és el seu hàbitat natural de sempre.

Mentre la política de partit i electoral fa el seu curs obligada pel calendari, l’Estat no para, per sobre i per sota. Per sobre, continua el judici; per sota, ‘La Vanguardia’ publica avui que l'excomissari Villarejo hauria cobrat molts diners de fons reservats perquè investigués i obtingués informació de líders independentistes en el marc de l'operació Catalunya, iniciada en l'època de Jorge Fernández Díaz com a ministre d'Interior. Així n'informa 'La Vanguardia', que ha tingut accés a una conversa de l'excomissari amb una persona de la seva confiança, que ell mateix va gravar el febrer del 2017. Li pagaven amb bitllets de 100 i 500 euros i a la gravació diu que encara li deuen 50.000 o 60.000 euros.

Les clavegueres de l’Estat contra Catalunya, mentre al judici l’estat de dret es posa exquisit i diu allò de “Venga, otra pregunta”.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

stats