Misc 26/12/2020

2020, l’‘annus horribilis’ en què el Barça s’ha ensorrat

Endeutat i sense títols, pel club hi han desfilat tres entrenadors i dos presidents i Messi no ha pogut marxar

6 min
1. Bartomeu, Abidal i Setién en la presentació del tècnic.  2. Imatge del partit contra el Bayern a la Champions que va acabar 2 a 8.  3. Messi al Camp Nou.

BarcelonaJa abans del coronavirus alguns treballadors del Barça s’intercanviaven imatges per telèfon en què es comparava el club amb el Titanic. Amb un toc d’humor negre es definia l’entitat com un vaixell a la deriva, mentre més d’un es preguntava quina seria la pròxima reunió que acabaria de matinada. L’any 2020 va començar, de fet, amb la destitució d’Ernesto Valverde. En lloc seu es va escollir Quique Setién en una reunió mal gestionada que es va acabar el 13 de gener poc abans de mitjanit: en un hotel, Josep Maria Bartomeu no aconseguia signar la liquidació del contracte de Valverde just a pocs metres de l’habitació on esperava el seu contracte Setién.

L’any 2020 ha sigut el de l’ensorrament del Barça. No ha arribat cap títol de l’equip de futbol, per on han desfilat tres entrenadors; se n’ha anat el quart responsable de l’àrea esportiva en cinc anys, i el president Bartomeu ha dimitit, ofegat per una moció de censura que semblava destinada a triomfar, per l’escàndol del Barçagate i per una crisi econòmica que no es recordava des dels anys 60. “Si el 2020 ha sigut dolent, espera’t al 2021. El president que entri es trobarà un club sense diners amb un munt de contractes sense cap ni peus”, expliquen al Barça, on s’admet que molts càrrecs importants fa mesos que intenten salvar el cap. Alguns s’han ofert a candidatures a través de trucades que més d’un cop han sorprès els precandidats per l’atreviment, perquè es tractava de personatges molt lligats a Bartomeu. Uns altres continuen treballant mentre esperen l’arribada del nou president, relativament tranquils perquè tenen uns bons contractes on van incloure que se’ls hauria de pagar molts diners abans de ser acomiadats. “No només s’haurà de negociar el contracte dels futbolistes, sinó que potser també caldrà fer-ho per acomiadar alts càrrecs”, apunten al club.

Un club hipertrofiat en què les decisions, al final, les prenia Josep Maria Bartomeu envoltat de pocs homes de confiança. Un d’ells, l’adjunt de presidència Jaume Masferrer, ja és fora. Els altres membres de la guàrdia pretoriana de Bartomeu, com el CEO Òscar Grau, hi continuen malgrat que tard o d’hora hauran d’assumir la seva part de responsabilitat per la mala gestió d’una entitat que ha jugat amb foc els últims anys. I el 2020 s’ha cremat.

De Valverde a Setién

L’any va començar amb un empat en el derbi contra l’Espanyol, que ja s’encaminava cap al descens (2-2), i la derrota a les semifinals de la Supercopa d’Espanya del gener passat, a l’Aràbia Saudita, just quan Bartomeu va decidir finalment fer fora Valverde, segons va explicar, per “donar un impuls per guanyar la Lliga i la Champions”. La idea era evitar patir una nova derrota com a Roma o Anfield. Però encara va ser pitjor: el 2-8 de Lisboa contra el Bayern.

Imatge del partit contra el Bayern de Munich on els blaugranes perden 2-8

“La gestió del comiat de Valverde no va ser bona. És va improvisar massa. Un cop Xavi va dir que no, es va acabar buscant Setién, que no va estar a l’altura”, assegura un exdirectiu de Bartomeu, dels que van plegar abans de l’estiu. Malgrat que Masferrer va negar inicialment un viatge de Grau i Abidal a Qatar per negociar amb Xavi, al final el Barça no va poder amagar que havia fet fora Valverde sense tenir un recanvi. I va acabar fitxant de matinada Setién, en unes negociacions caòtiques en què Valverde es va assegurar no renunciar a diners. “Grau i companyia han negociat contractes els últims anys en què s’ajornaven pagaments de cara al futur i han creat un deute preocupant”, diuen des de l’àrea executiva del club en referència als contractes de jugadors pels quals pagar molts milions durant uns quants anys, en funció de minuts o de partits jugats. Però amb l’arribada de la pandèmia, el Barça va haver de canviar d’estratègia. I no ho va saber fer, per la qual cosa ha acabat als jutjats amb Setién, acomiadat l’estiu passat després de tancar la temporada sense títols i amb la humiliació de Lisboa. I així va arribar Koeman, en paral·lel a la renúncia d’Abidal com a responsable de l’àrea esportiva.

De Setién a Koeman

“Els jugadors mai es van creure Setién i es van viure algunes faltes de respecte greus”, expliquen fonts de la ciutat esportiva. Però els jugadors tampoc es creien feia anys una directiva que els acusava de tenir massa poder. I el conflicte va esclatar amb la pandèmia i la derrota contra el Bayern, quan Messi va començar la seva particular guerra per anar-se’n amb el famós burofax. Forçat a vendre en un mercat en què ningú volia pagar, el Barça va acabar traient-se de sobre jugadors com Luis Suárez, Semedo, Vidal i Rakitic per deixar de pagar tants diners en sous. Koeman, sense poder fitxar els futbolistes que volia perquè no hi havia diners, va aterrar en un Barça on Messi anunciava que se’n volia anar perquè no tenia cap mena de fe en Bartomeu. Malgrat els dards rebuts de l’argentí, el president va guanyar inicialment la batalla, però poc després va acabar perdent la guerra.

El Barçagate

Els últims mesos de mandat de Bartomeu han sigut els de l’escàndol de les xarxes socials destapat per la Cadena SER. Un cas que també va comportar que una bona part de la junta plegués, entre els quals l’home que hauria hagut d’encapçalar una candidatura continuista, Emili Rousaud. La directiva es va trencar mentre Bartomeu intentava mantenir-se al poder encarregant auditories externes i amb rodes de premsa plenes de contradiccions sobre aquella operació en què es van pagar milions per contractar empreses que de vegades publicaven missatges ofensius contra jugadors o candidats opositors. I, tot plegat, per un preu per sobre del mercat. Un cas que encara és als tribunals, just quan Bartomeu ja no és al capdavant del Barça, perquè acabaria dimitint després de veure com la moció de censura impulsada per diferents grups de socis aconseguia les signatures necessàries. Bartomeu se’n va anar molt enfadat amb el govern de la Generalitat, perquè considerava que no col·laborava amb el club per intentar organitzar la moció tal com volia el Barça. “Els últims mesos Bartomeu i companyia sentien que tenien enemics a tot arreu”, diu un treballador del club. De fet, el president va intentar posar bastons a les rodes a la moció fins i tot amb la Guàrdia Civil, a qui va demanar d’investigar unes irregularitats que no existien. Eren els últims intents desesperats per no perdre el poder. Finalment va dimitir i va donar pas a la gestora presidida per Carles Tusquets, que ha negociat com ha pogut rebaixar el sou dels jugadors en unes converses molt complicades que només han servit per ajornar el problema en espera del nou president. Tusquets, de fet, ha trigat tant a convocar les eleccions que ha convertit la seva gestora en la més llarga de la història del club. I, tot això, enmig d’una crisi econòmica greu, sense haver validat el pressupost de l’últim exercici perquè l’assemblea de socis compromissaris es va posposar. Amb l’estadi, la botiga i el museu tancats, un club que pagava els sous esportius més alts i ja tenia molts deutes s’ha trobat contra les cordes en termes econòmics. Koeman ha intentat aixecar la moral d’un Barça que aquest 2020 ha perdut els dos partits contra el Madrid i ha signat el pitjor començament de Lliga en més de quinze anys.

Imatge de Messi en una pancarta al Camp Nou

El 2020 ja ha passat als annals com un dels anys més complicats en la història del club. Endeutat, el Barça ha vist com una de les poques notícies bones han sigut els èxits de l’equip femení. Ni el bàsquet va poder donar alegries, amb Jasikevicius ocupant el lloc de Pesic. Tampoc es va poder acomiadar com calia Víctor Tomàs a l’handbol, ni el Barça B va pujar de categoria. L’any s’acaba però dins el club no hi ha optimisme. Tothom sap que el 2021 podria ser igual de complicat, guanyi qui guanyi les eleccions, per culpa de la greu situació econòmica, que comportarà no poder anar al mercat de fitxatges a negociar bons reforços. De fet, el 2021 comença amb un nou problema: Messi ja pot negociar per anar-se’n gratis del club on ha jugat tota la vida.

stats