Andorra qüestiona l’informe Pujol

Andorra La VellaLa informació que ha facilitat la banca andorrana sobre el cas Pujol ha acabat demostrant que l’informe del CNI que pretenia evidenciar l’existència de comptes de la família a Andorra era un muntatge. Segons va informar el Diari d’Andorra ahir, les proves que es van aportar des d’Espanya, que anaven acompanyades d’una captura de pantalla amb les dades dels comptes de la família de l’expresident Jordi Pujol, van ser manipulades. Tot i això, l’existència d’aquests comptes, fruit d’una herència del pare, segons l’expresident, va provocar la seva confessió el juliol passat i un escàndol polític notable que ha posat tota la família en el punt de mira de la justícia i de l’opinió pública per delictes fiscals.

Segons el rotatiu andorrà, que ha tingut accés a les diligències prèvies de la jutge que instrueix la denúnica de la família per revelació de secret bancari, l’informe espanyol porta data de l’1 de juliol -sis dies abans que la informació es publiqués a El Mundo -, en un intent de presentar-lo com l’origen de la filtració. Però la data seria incorrecta, ja que en l’escrit s’especifica que “s’està pendent de la comissió rogatòria actualment en procés” i les demandes per part de la justícia espanyola no es van tramitar fins a finals de juliol. Concretament, el 29 de juliol, després de la confessió, el jutge Pablo Ruz, de l’Audiència Nacional, va enviar la primera rogatòria, i dos dies més tard el jutjat 31 de Barcelona en va tramitar una segona.

D’altra banda, la suposada captura de pantalla amb els noms, números de compte i imports sobre els moviments bancaris de Marta Ferrussola i els seus fills Marta, Mireia i Oleguer també seria falsa, ja que a Andorra els comptes xifrats no estan vinculats als noms per protegir la seva privacitat. El diari també assenyala que la informació correspon a una operació entre dues entitats, i que no només fa referència a un banc com assenyala l’informe.

Per tot plegat, segons altres informacions, es creu que la policia espanyola hauria fabricat evidències per confirmar les sospites a partir de la informació d’un confident vinculat al banc. Per aquest motiu, la jutge andorrana Maria Àngels Moreno, encarregada de la comissió rogatòria de Pablo Ruz, ja va sol·licitar, l’octubre passat, informació sobre l’origen del document amb dades bancàries.

Què és delicte i què no

A més de sol·licitar informació sobre l’origen d’aquesta captura de pantalla, la justícia andorrana també ha reclamat a l’espanyola que aporti proves que demostrin que els diners dels Pujol a Andorra tenen origen delictiu. De moment, s’ha rebutjat donar curs a les rogatòries perquè la legislació andorrana no considera l’evasió fiscal un delicte i, per tant, no es compleix el criteri de doble incriminació.

D’altra banda, la jutge Canòlic Mingorance continua investigant l’origen de la filtració i la vulneració del secret bancari, que sí que és delicte a Andorra. Inicialment es va apuntar que la informació sobre els comptes dels Pujol sortia d’un exempleat de banca, però finalment la denúncia de la família es va presentar contra persona desconeguda.

Ahir també es va saber que l’Agència Tributària ha descobert comptes d’Oleguer Pujol, el fill petit de l’expresident, a l’illa caribenya de Curaçao amb 2,8 milions d’euros, i tres societats a les Bahames amb 1,8 milions, a més d’un compte corrent a Andorra amb 700.000 euros. Segons el diari El Mundo, els fons que mantenia al banc andorrà es van regularitzar l’estiu passat, quan es va destapar el cas Pujol.

També ahir seguien les declaracions del cas de les ITV, que manté imputat Oriol Pujol, el membre del clan fins fa poc vinculat a la política com a secretari general de CDC. L’exconseller de Treball i ara president del Consell de Treball Econòmic i Social, Lluís Franco, d’Unió, va admetre que Pujol el va instar a atendre amb urgència l’empresari i amic seu Sergi Alsina, que després li hauria pagat comissions a través de la seva dona.