Temporal en un dia de celebració. L'editorial d'Antoni Bassas
Les notícies del dia indiquen temporal a tot el país, especialment al PP d’Albiol, que no vol ser arraconat per Ciutadans i intentarà que el TC impedeixi el ple de ruptura, encara que això signifiqui contradir Rajoy, que, assessorat pels serveis jurídics de l’Estat, aconsellava recórrer la resolució un cop aprovada i no abans, perquè abans era del tot probable que el el TC no l’aturés. Albiol vol copiar el front del ‘no’ de Rajoy d’aquests dies, i trucarà a Arrimadas i a Iceta.
Temporal avui, també, especialment a Convergència, tensionada per la negociació amb la CUP, que va vetant futurs consellers. El país sense govern és un luxe que no es poden permetre el país, ni el procés, ni els dos milions de votants del ‘sí’.
En el fons, els núvols de la llevantada no són ben bé per la negociació amb la CUP, sinó, precisament, per la resolució d’anunci de la desconnexió, que inclou explícitament una menció a la desobediència. Això és el que ha fet encongir molts estómacs, que ho veuen com una provocació innecessària, com un pas en fals, i com un reforçament dels partits espanyols d’unir-se com si estiguessin davant una amenaçava violenta –tots excepte Podem i Esquerra Unida, val a dir–. Van predicant la unitat dels demòcrates com si el que reclamés més de la meitat dels catalans no fos una sortida democràtica, votar la relació política de Catalunya amb l’estat espanyol. Prediquen la unitat dels demòcrates però n’exclouen una part, els que volen votar.
Un es pregunta si els estrategs del ‘sí’ han tornat a buscar les forces que ara mateix no acaben de trobar en la reacció de l’Estat, quan, si apliquem la idea de desconnexió, és aquí que cal buscar les forces. Sigui com sigui, a vostès, lectors o espectadors de l’ARA, que ja saben que això del procés avança a batzegades, preparin-se per a uns dies molt moguts, perquè d’avui en vuit s’ha de votar aquesta resolució i s’ha de celebrar la primera votació d’investidura del candidat Artur Mas.
Però amb o sense temporals, la vida continua. Que ho diguin a l’Empar Moliner, que ahir va acabar la Marató de Nova York en menys de quatre hores. Us convido a llegir la seva pròpia crònica. O als Castellers de Vilafranca, que també ahir es van lluir a casa en la diada de Tots Sants, una actuació que els entesos qualifiquen com la millor de l’era moderna.
I la vida continua per a l’ARA. Estem a punt de fer cinc anys. Que fàcil que és dir aquesta frase i quanta feinada de quanta gent ha calgut cada dia per poder-la pronunciar. Per això estem de festa. Avui, al Palau de la Música, ho celebrarem amb un concert del mestre Jordi Savall i lliurarem els premis Ignasi Pujol al foment de l’emprenedoria i Tatiana Sisquella a entitats per la seva contribució social. Ignasi Pujol i Tatiana Sisquella, dos periodistes estimats a qui el càncer es va endur de manera dolorosament prematura, i als quals volem recordar per sempre.
Gràcies a vostès per la seva confiança en aquests cinc anys, que ens continuarem esforçant a merèixer.
