La telemedicina pot ser més que videotrucades al metge

BarcelonaAl recent Health Revolution Congress de Barcelona, diverses empreses amb presència local van mostrar solucions en monitoratge remot de pacients: Lifevit disposa de dispositius mèdics connectats per al seguiment de constants vitals; ClaraCare ofereix hospitalització domiciliària integrant dispositius de salut i informes personalitzats; Garmin Health ofereix als creadors d’aplicacions sanitàries una plataforma de telemedicina basada en els seus rellotges, que no són únicament per a esportistes; Sense4Care ha creat un aparell portàtil, a l’estil dels registradors Holter cardiològics, però en aquest cas per detectar patrons de moviment, pensant en els pacients amb Parkinson. Totes elles presumeixen de la realització de proves pilot amb aquest o aquell hospital català, però coincideixen en la frustració per la dificultat de desplegar les seves tecnologies al conjunt del sistema sanitari.

És un missatge que fa més de 10 anys que sentim. La tecnologia sempre ha sigut aliada en la cura de la salut, però la revolució digital dels últims anys ha portat els avenços més enllà dels centres sanitaris, directament a la vida dels ciutadans. En aquest nou panorama de salut digital –que va molt més enllà de la simple videoconsulta–, els dispositius de consum portables (wearables) poden ser la clau per avançar cap a un model de medicina més preventiu i personalitzat, en contraposició a la tradicional medicina reactiva.

Alguns d’aquests aparells –un mercat global que superarà els 150.000 milions d’euros el 2030– s'incorporen al cos en forma de rellotges, anells, braçalets o peces de roba, i poden mesurar la freqüència cardíaca, el percentatge d’oxigen en sang, els passos diaris. Cal afegir-hi els tensiòmetres, bàscules i glucòmetres connectats. La capacitat de monitoratge continuat i remot transforma l'atenció sanitària, alertant abans que es manifesti una patologia i facilitant un diagnòstic precoç en malalties cròniques com la hipertensió o la diabetis.

Els fabricants de dispositius mouen fitxa

A Europa, la francesa Withings és pionera en telemedicina especialitzada amb el seu servei de cardiologia remota. Per 9,95 euros al mes, la modalitat Withings+ ofereix fins a quatre revisions anuals per cardiòlegs certificats que analitzen les dades dels electrocardiogrames dels seus rellotges i tensiòmetres –que inclouen un estetoscopi– en menys de 4 hores. El servei, disponible a França, Alemanya i els EUA, integra els dispositius de la marca amb intel·ligència artificial (IA) validada clínicament per hospitals reconeguts, i supervisió mèdica humana, i permet detectar fibril·lació auricular i altres arrítmies abans que provoquin esdeveniments greus.

Als EUA, el programari ResearchKit d’Apple vinculat als iPhones i els Apple Watch ha facilitat nombrosos assajos clínics als Estats Units, alguns amb més d'un milió de participants. L'Apple Heart Study de Stanford amb 419.297 participants va aconseguir una precisió del 84% en la detecció de fibril·lació auricular, mentre que l'estudi WATCH-PD de la Universitat de Rochester ha transformat la investigació en Parkinson mitjançant el monitoratge continuat dels moviments.

El paper de les assegurances mèdiques

L’esmentat rellotge d’Apple sol aparèixer en l’aposta de les assegurances sanitàries pels dispositius de consum com a eina de prevenció. UnitedHealthcare, amb 50 milions de clients, ofereix un Apple Watch gratuït als assegurats que compleixin objectius d'activitat física durant sis mesos. Han aconseguit una participació del 45%, molt superior al 5% habitual dels programes corporatius de benestar. Els participants caminen de mitjana 11.000 passos diaris, gairebé el doble de la mitjana nacional.

John Hancock Vitality, amb més de 10 milions d'assegurats, permet comprar l'Apple Watch per només 25 dòlars si es compleixen els objectius mensuals d'exercici. Un estudi de RAND Europe amb 400.000 participants demostra que els usuaris d'Apple Watch amb incentius mantenen un 34% més d'activitat física, equivalent a 4,8 dies extres d'exercici mensual i fins a dos anys addicionals d'esperança de vida.

A Espanya, la mútua més activa digitalment és Sanitas, filial del grup britànic BUPA. Diuen que una de cada cinc consultes es fa telemàticament i aquesta setmana han obert a Valdebebas (Madrid) el que consideren el primer hospital completament digital de l’Estat. L’empresa assegura que la seva plataforma Blua de salut digital atén més de 25.000 pacients en programes de monitoratge actiu mitjançant dispositius connectats i IA per a l’anàlisi de les dades. Entre els serveis hi ha la revisió preventiva basada en IA; el seguiment d'activitat física, qualitat del son i freqüència cardíaca mitjançant dispositius com bàscules intel·ligents, pulsioxímetres i tensiòmetres que transmeten automàticament; i el "fisioterapeuta digital", que supervisa en temps real els exercicis de rehabilitació, una funció que Huawei també va demostrar al MWC passat.

Les farmacèutiques com a intermediaris digitals

Els laboratoris farmacèutics han assumit un rol actiu en aquesta digitalització, fins al punt que algunes de les empreses esmentades reconeixen que són l’únic canal viable per accedir al sistema sanitari públic.

En alguns països, les farmacèutiques han adoptat massivament la tecnologia d'Apple: Johnson & Johnson lidera l'estudi cardiològic Heartline amb 180.000 participants; Biogen participa en l'estudi de salut cerebral Intuition, i Novartis desenvolupa programes d'esclerosi múltiple amb la plataforma ResearchKit. La mateixa Novartis, com Bristol-Myers Squibb, Otsuka, Pfizer i Sanofi, té consorcis d’assajos clínics amb Alphabet, la matriu de Google, sigui amb la seva filial sanitària Verily o amb Fitbit. A Espanya, Pfizer té aplicacions d’acompanyament per a pacients amb càncer i amb hemofília, que se sincronitzen amb dispositius.

Catalunya: innovació sense desplegament

Paradoxalment, Catalunya acull un dels ecosistemes d'innovació sanitària més potents d'Europa. Amb 386 empreses de salut digital que facturen 633 milions d'euros, Barcelona és la cinquena ciutat europea en finançament de start-ups de salut digital.

La Fundació TICSalut gestiona la innovació tecnològica sanitària des del 2006, i el 94% dels centres sanitaris estan connectats al sistema compartit. Tanmateix, el sistema públic de salut català mostra una notable reticència a l'adopció generalitzada de la innovació digital. Recordem la desconfiança política –injustificada– sobre manca de privadesa en la cessió a farmacèutiques de dades sanitàries agregades dels ciutadans per a recerca –en l’època del conseller Boi Ruiz– que va frenar en sec la iniciativa. Un altre dels problemes és la manca d'un pressupost assignat als hospitals per comprar innovació, fet que els obliga a establir col·laboracions basades en validacions clíniques que s'allarguen durant anys, sense que els resultats es generalitzin. Una altra empresa catalana explica a l’ARA que a Catalunya volien cobrar-los per provar el seu sistema de gestió de pacients diabètics, mentre que a Mèxic els pagaven per acollir l’assaig. Naturalment, van anar allà a fer-lo.

En general, la fragmentació i la poca agilitat del sistema públic europeu, que alguns emprenedors denominen "mata-start-ups", contrasten amb l’agilitat del model nord-americà. Les empreses incipients catalanes proposen diverses mesures: centralitzar l'accés al sistema, homogeneïtzar l'avaluació clínica, ajustar les retribucions, establir regulació específica i flexible, destinar pressupost per a compra pública innovadora, i millorar la capacitació dels professionals sanitaris.

El futur digital i el cost de la inacció

Mentre altres països avancen cap a la medicina preventiva basada en dades contínues, Catalunya manté un enfocament reactiu costós i menys eficaç. Les assegurances americanes ja demostren reduccions de fins al 25% en primes per als usuaris actius de dispositius de consum amb homologació mèdica, mentre serveis europeus com Withings+ ja validen clínicament la detecció precoç de patologies cardíaques.

La resistència del sistema públic català a adoptar aquestes tecnologies desaprofita l'ecosistema d'innovació local. Empreses catalanes desenvolupen solucions que s’apliquen a l'estranger, mentre els ciutadans catalans depenem d'un model sanitari del segle XX en plena era digital. La telemedicina basada en dispositius de consum, correctament homologats, facilitaria el salt de la medicina reactiva a la preventiva. Les eines hi són, però cal voluntat política i inversió.