Mèdia 01/07/2021

Quan les sèries en obert (només) triomfen a Netflix

'La cocinera de Castamar' és l'últim cas en què una ficció té més fortuna a les plataformes que a la televisió

4 min
Els protagonistes de 'La cocinera de Castamar'

BarcelonaQue els paràmetres tradicionals per mesurar audiències han quedat obsolets fa temps que se sap. L’aparició de les plataformes ha canviat la manera com es consumeix televisió (sobretot ficció) i per mesurar l’èxit o el fracàs d’una sèrie les dades d’audiència del dia d’emissió ja no són suficients. L’exemple més recent és el drama romàntic La cocinera de Castamar: el seu pas per la televisió en obert ha sigut discret però decent, mentre que a Netflix ho peta, com se sol dir popularment. Les sèries en obert han trobat en les plataformes un camí de resurrecció.

La cocinera de Castamar és un drama d’Atresmedia que, seguint la política habitual recent del grup de comunicació, es va estrenar abans a la seva plataforma de pagament, Atresplayer Premium, que al canal en obert, Antena 3. La plataforma de pagament va començar a oferir la sèrie setmanalment el 21 de febrer. L’últim episodi es va penjar el 9 de maig, un mes després que es comencés a emetre en obert. A aquesta dicotomia entre televisió tradicional i plataforma s'hi ha d’afegir un tercer vèrtex: Netflix. L'endemà de la seva emissió en obert, l’episodi corresponent a aquella setmana ja era disponible a Netflix, on sempre ha aparegut en el top 10 de la plataforma.

El primer episodi en obert de La cocinera de Castamar, que competia amb Supervivientes, va registrar a l’Estat una quota de pantalla del 17,2% i va ser vist per 2,4 milions d’espectadors. El final de la sèrie, emès el dijous 24 de juny, va aconseguir un 11,8% de quota i 1,4 milions d’espectadors (a Catalunya va marcar un 7% de share i 120.000 espectadors), mentre que en diferit, de moment, l'han vist 583.000 espectadors (el resultat final no es tancarà fins aquest dijous, quan farà set dies de la seva emissió convencional). Tot i aguantar el tipus davant el reality, mai ha aconseguit liderar la franja horària. En canvi, segons l’informe corresponent al mes de maig de la consultoria Barlovento sobre audiències en diferit –és a dir, l’audiència registrada durant els set dies següents a l’emissió en directe–, el drama romàntic protagonitzat per Michelle Jenner i Robert Enríquez encapçala el rànquing. L’episodi del 27 de maig, l’espai més vist en diferit de tot el mes, va tenir una audiència en diferit de 729.000 espectadors (en obert el van veure 1,5 milions d’espectadors). El segon i el tercer lloc del pòdium també són per a la sèrie basada en el llibre de Fernando J. Múñez. Aquestes dades tenen en compte els visionats a través de la plataforma d’Atresmedia i també els de Netflix, sempre que es produeixin set dies després de l’emissió en directe (les assignacions es fan per audiomatching: l'audímetre fa match amb l'àudio i assigna aquesta audiència en diferit a l'emissió principal d'Antena 3). Les dades en diferit no tenen en compte, per exemple, si un usuari decideix fer una marató de La cocinera de Castamar

L’horari d’emissió en obert –la sèrie començava gairebé a les 23 h, després d’El hormiguero– i la possibilitat de veure-la sense espais publicitaris són dos elements que impulsen el consum en diferit. A més, segons assenyala Barlovento, La cocinera de Castamar és una sèrie principalment consumida per dones, segons les seves dades. Precisament és aquest segment de població el que més aposta pel consum posterior a les emissions en obert: les dones representen un 56% del consum en diferit i la franja d’entre 45 i 65 anys –justament la que més ha seguit la sèrie– són les que més opten per veure les seves sèries preferides dies després de l'emissió.

Una trajectòria habitual

El cas de La cocinera de Castamar no és excepcional i, de fet, la seva trajectòria s’assembla força a la d’altres sèries de la casa. L’exemple més paradigmàtic és el de La casa de papel, que va passar força inadvertida quan es va emetre a Antena 3 i es va convertir en un èxit quan va saltar a Netflix, que li va permetre no només triomfar a Espanya sinó també a tot el món i especialment a Llatinoamèrica (Merlí, de fet, va experimentar un procés semblant). La segona vida de la finestra digital, i de Netflix en concret, l’han experimentat altres ficcions d’Antena 3 com Toy Boy, Perdida i sobretot La valla, que com La cocinera de Castamar es va convertir en la ficció més vista en diferit, segons Barlovento. En aquest cas, els capítols també es trobaven a la plataforma l'endemà d'haver-se emès en obert. 

No només Netflix té la capacitat de reanimar sèries que en un principi han passat sense pena ni glòria. A principis del mes d’abril HBO Espanya anunciava que la segona ficció més vista al març a la seva plataforma era El nudo, una sèrie sortida d’Atresmedia i que en la seva emissió en obert va obtenir una quota mitjana de 8,5% i 966.000 espectadors.

Tot i que les sèries d'Antena 3 són les que més bon recorregut estan tenint a les plataformes digitals, l'estratègia és compartida per la majoria dels canals en obert. Telecinco també ha optat per estrenar les ficcions a Amazon. En aquest cas, el canal tracta pitjor que Antena 3 les seves sèries originals: quan les ofereix en obert en canvia habitualment el dia d'emissió i moltes vegades ha ajornat injustificadament les estrenes de les noves temporades, cosa que no sol fer el seu competidor.

El model híbrid del qual s'ha beneficiat La cocinera de Castamar marca la pauta de les estratègies que els canals tradicionals podrien seguir en un context d'atomització, en què les dades d'audiències com s'entenien fins fa poc han deixat de tenir sentit.

stats