El nen lama que va canviar el monestir budista per les discoteques d'Eivissa

BarcelonaAls anys 80, la seva història va omplir pàgines i pàgines de diaris i revistes. Amb 14 mesos de vida, Osel Hita Torres, un nen nascut a l'Alpujarra granadina, va ser declarat la reencarnació del lama budista Yeshe, del qual els seus pares eren admiradors. Conegut com el nen lama arreu del món, l'Osel, guarnit amb la tradicional vestimenta budista vermella i groga, va ingressar en un monestir de l'Índia amb 18 mesos i no el va abandonar definitivament fins que va fer 18 anys, quan va decidir que volia experimentar el món occidental amb totes les seves implicacions. Després que durant molt de temps la seva història l'hagin explicat els mitjans, el nen lama, ara ja un adult de 37 anys i pare d'un fill de cinc anys, ha decidit compartir la seva experiència amb la sèrie documental Osel, que es presenta al Serielizados Fest aquest dissabte. L'estrena serà a HBO Max a partir del 3 de novembre.

"Jo ja ni soc un nen ni m'identifico com a lama, però la gent em continua anomenant el nen lama", explica a l'ARA Osel Hita Torres, que confessa que una de les seves esperances és que la docusèrie faci que els espectadors vagin més enllà de l'etiqueta que es va popularitzar en la seva infància. La producció fa un repàs a la història de l'Osel, el cinquè de nou germans, des d'abans del seu naixement fins a l'actualitat. Així, el primer capítol serveix per posar en context la cultura hippie de la qual formaven part els seus pares i la seva fe budista, un element clau per comprendre per què van accedir al fet que el seu fill visqués en un monestir i tingués un contacte esporàdic amb la seva família. Lucas Figueroa, director de la sèrie, assegura que la seva intenció ha estat narrar els fets deixant de banda els prejudicis i les idees preconcebudes respecte als pares del nen lama. "No volíem jutjar els pares ni ningú. Per a mi explicar una història tan densa i amb tantes capes sense tenir un posicionament clar de qui és el bo i qui és el dolent és un mèrit", remarca.

Experimentació a Eivissa

Amb nou anys, l'Osel va aconseguir gravar un casset que va enviar a la seva mare en què li demanava que el tragués del monestir, una necessitat que va experimentar en diverses ocasions al llarg del temps que va estar retirat. "El temps era infinit, els segons eren com anys. Això, per a mi, era el més dur. Tot era sempre igual, fins i tot el menjar: arròs, llenties i verdures, cada dia. Això m'acollonia", rememora l'Osel. Durant el seu temps al monestir va ser adorat com una divinitat, ningú podia tenir contacte físic amb ell llevat que ell els donés permís, menjava sol i estava sotmès a llargues jornades d'estudi.

Fins als 18 anys, l'Osel va poder fer algunes visites a Espanya per veure la seva família, uns viatges que feien que la reintegració a la vida monàstica fos molt difícil. Amb 16 anys va aconseguir que li donessin un permís especial per estar-se tres mesos amb la seva mare, que s'havia traslladat a viure a Eivissa. La vida a l'illa va encendre la guspira del desig de traslladar-se a Occident i descobrir un món que li era totalment aliè. "La primera tarda que vaig estar a Eivissa la meva mare em va portar a una platja nudista, i, a la nit, a la gala de la joventut de la discoteca Pacha. Vaig passar d'un monestir on ni tan sols hi havia música a allò", explica l'Osel, que recorda que va ser en aquell moment quan se li van començar a trencar molts esquemes.

Per tornar al món occidental va haver d'esperar fins a la majoria d'edat, quan teòricament ja podia decidir per ell mateix què volia fer. Explica que la seva sortida del monestir va ser, en realitat, una fugida: "Vaig demanar permís per anar a visitar la meva família i em van demanar que prometés que tornaria. Jo vaig dir: «Prometo tornar», però en el meu cap vaig dir «però d'aquí 10 anys». I ho vaig fer, vaig tornar al cap de set anys". Quan se li planteja que les normes del monestir poden recordar les d'una secta, té una resposta ràpida: "Totes les religions van començar com una secta i, per a mi, això no té rellevància. Per a mi, l'important és el que representa cada religió, els valors d'amor, respecte i humilitat".

En la seva nova vida, l'Osel va descobrir els cabells llargs –portava el cap rapat des de bebè–, els tatuatges, la música trance i les festes a la platja en què es podia passar hores tocant els timbals. Amb uns pares oberts al fet que el seu fill experimentés, va iniciar un viatge per descobrir-se a ell mateix que el va portar a viure un temps als carrers d'Itàlia. A més, va decidir allunyar-se de qualsevol contacte amb els mitjans de comunicació: "No tenia gaire interès a exposar-me perquè sabia que no m'entendrien perquè ni jo mateix m'entenia".

L'Osel, que ara es dedica a l'activisme mediambiental amb una organització que es dedica a plantar arbres, assegura que la seva infància no va ser emocionalment estable perquè sempre estava envoltat de gent diferent. Malgrat tot, no té rancor als seus pares per la decisió que van prendre. Això sí, hi ha una cosa que té molt clara: "Amb el meu fill no faria el mateix que van fer ells ni en un milió de vides".