Mor Arturo San Agustín, cronista de Barcelona, periodista mordaç i escriptor
Va ser també expert vaticanista i mestre de periodistes
BarcelonaS'apaga una de les mirades més inquisitives sobre la ciutat de Barcelona. El periodista i escriptor Arturo San Agustín (Barcelona, 1949) ha mort, segons informa La Vanguardia, un dels diaris que havien acollit les seves cròniques i articles d'opinió. Criat a tocar del Somorrostro i la Barceloneta, va foguejar-se primer com a publicitari. Després de deu anys d'exercici, va passar-se al periodisme, en què va aplicar els coneixements de la seva etapa anterior per aconseguir una comunicació directa i creativa. Sempre atent als canvis culturals i socials de Barcelona, va centrar bona part de la seva producció a aquesta temàtica, i va publicar també a mitjans com El Mundo o El Periódico.
El Barça i el Vaticà són dos altres temes que també li van picar la curiositat. Així ho va deixar plasmat en alguna de les seves obres en format llibre, com ara El robot que cree en Dios, una novel·la en què San Agustín narra com un futur papa, Innocenci XIV, topa amb un robot que, espontàniament, fa el senyal de la creu. En el camp de l'assaig, va escriure Tras el portón de bronce, que analitzava la realitat vaticana en temps del papa Francesc. Altres llibres seus inclouen títols com Amanecer en el Gianicolo, Pasaporte sentimental o Pluma de buitre, aquest últim dedicat a l'Aragó, on tenia els orígens familiars.
La seva trajectòria va ser reconeguda l'any 1999 amb el premi Ciutat de Barcelona de periodisme. De fet, San Agustín va ser també despertador de vocacions amb el seu llibre Mamá, quiero ser periodista, un llibre tendre i irònic que prometia revelar "tota la veritat, o quasi, sobre l'ofici més boig del món" i on explicava que "alguns diaris es llegeixen, altres es passegen". Un altre llibre rellevant seu, publicat el 2014, va ser Cuando se jodió lo nuestro, on analitzava la complicada relació entre Catalunya i Espanya amb entrevistes incisives a personatges com Miquel Iceta, Jordi Pujol, Josep Cuní, Enric Juliana, José Manuel Lara o Joan Manuel Tresserras.
