La fina línia entre corregir el racisme i fer una cacera de bruixes

BarcelonaEl Washington Post ha publicat una història molt extensa –podria omplir tres pàgines de l'ARA– sobre el fet que en una festa de Halloween oferta pel caricaturista del diari, una dona, Sue Schafer, hi va assistir embetumada per fer-se passar per negra. En concret, anava disfressada de la periodista Megyn Kelly, que havia sigut acomiadada de la NBC per dir que no veia problema amb el fet que els blancs s’embetumessin per disfressar-se de negres. El resultat de la peça és que Schafer ha perdut la feina (una cosa que l'article només deia cap al final de la seva tirallonga de paràgrafs). La dona no té un perfil públic i l'incident va passar fa un parell d’anys. Com que hi ha una sensibilitat extrema aquests dies per l'anomenat blackface –maquillar-se com a negre sense ser-ho– i la festa l'organitzava un treballador del diari, fa la sensació que el rotatiu ha volgut distanciar-se'n fent-ne denúncia. Però sembla molt desproporcionat que una decisió desenfocada –triar una disfressa sense tenir en compte la sensibilitat que hi ha als Estats Units en aquesta qüestió, per molt que fos amb ànim irònic– hagi de resultar en el fet que s'arruïni la vida d'algú que no tenia cap mena de projecció pública.

El diari ha defensat la publicació de la peça, perquè al seu parer il·lustra com fa dos anys es podia fer una festa de disfresses sense exigir que algú amb blackface marxés immediatament. "La història és un microcosmos sobre el procés que està tenint lloc ara mateix al país", expliquen. Em segueix semblant molt discutible que un cas concret d’una ciutadana anònima mereixi 6.000 paraules i tot aquest rebombori. Fer les paus amb el passat és una assignatura pendent al país, però la volubilitat de les xarxes socials ha afavorit un clima que recorda perillosament una cacera de bruixes que, més que solucionar de base el problema, crea fractura i probables rebuigs.