El Constitucional rebutja reobrir la investigació de la mort de José Couso

BarcelonaEl Tribunal Constitucional ha desestimat aquest dimarts els recursos presentats contra l'arxivament de la investigació per la mort del càmera de Telecinco José Couso, el 8 d'abril del 2003, mentre cobria la Guerra de l'Iraq. El TC rebutja els recursos que havien interposat els familiars de Couso i l'Asociación Libre de Abogados (ALA) contra la decisió del Tribunal Suprem de l'octubre del 2016, quan va confirmar el sobreseïment de la causa acordat el juny del 2015 per l'Audiència Nacional.

Couso, nascut a Ferrol el 1965, va morir després que un tanc nord-americà disparés un projectil contra l'Hotel Palestina de Bagdad, en el qual s'allotjaven tant ell com la majoria de periodistes estrangers que cobrien el conflicte i que era considerat un lloc segur.

L'any 2011, després d'haver arxivat el cas dues vegades, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va arribar a processar tres membres de l'exèrcit dels Estats Units com a responsables d'aquell atac, i va dictar una ordre de cerca i captura contra ells. La reforma de la llei de justícia universal, impulsada pel govern de Mariano Rajoy el 2014 i aprovada en solitari pel PP, va obligar a tancar novament el cas. Ara el Constitucional ha rebutjat la possibilitat de reobrir-lo.

Segons la seva resolució, "el Tribunal Suprem va fixar amb claredat el fonament del sobreseïment del cas: la no concurrència dels pressupòsits que activen la jurisdicció espanyola" segons la reforma legal del 2014, ja que "els processats, de nacionalitat nord-americana, no tenen residència a Espanya ni estan en territori espanyol".

La família de Couso i l'ALA van qüestionar la resposta dels òrgans judicials al conflicte entre el dret intern que regula la jurisdicció extraterritorial dels tribunals espanyols després de la reforma legal i els convenis i tractats internacionals sobre persecució de crims contra la comunitat internacional, ja que estimen que haurien de prevaldre aquests últims. El TC recorda, però, que el desembre de l'any passat ja va dictar una sentència en què desestimava un recurs d'inconstitucionalitat que havia presentat el PSOE contra la reforma de la llei de justícia universal. En aquella resolució, el Constitucional va avalar que el dret d'accés a la jurisdicció universal pogués ser limitat pel legislador, perquè no té un caràcter absolut.

"A la llum d'aquesta doctrina no és possible retreure a les resolucions impugnades que hagin vulnerat la Constitució per haver aplicat una legislació que ha precipitat el seu sobreseïment pel fet que les persones estrangeres processades per la comissió de crims de guerra comesos fora del territori nacional estiguin fora de l'àmbit de la sobirania espanyola", diu el TC, i afegeix: "Tot i que aquesta legislació redueix considerablement les possibilitats de projecció extraterritorial de la jurisdicció dels tribunals espanyols per perseguir crims de guerra en comparació amb la legislació previgent, no per això suposa un menysteniment de l'article 24.1 de la Constitució, del qual no forma part una jurisdicció universal absoluta i incondicionada".

Així doncs, segons el Constitucional, ni l'Audiència Nacional ni el Tribunal Suprem no s'han apartat del sentit i la finalitat de les normes, ja que "el procediment es dirigeix contra uns processats dels quals només consta el nom i cognom, el rang i la unitat militar en què estaven enquadrats a l'exèrcit nord-americà, i que no són a Espanya".

En un comunicat, la família Couso assenyala que "amb aquesta sentència es fa un pas més per dificultar la possibilitat d'asseure al banc dels acusats els que van disparar contra el José, ja que no es qüestiona si va ser o no un crim de guerra sinó que impedeix fins i tot investigar si ho va ser". "La impunitat que el TC consent suposa un clar posicionament contra la persecució de crims contra la humanitat i situa Espanya en una posició d'encobriment dels mateixos", afegeix la família, que reclama que es modifiqui la normativa que "impedeix que els criminals de guerra siguin perseguits a Espanya".