Intel·ligència artificial per a 3.000 milions d'Android

L’any 2017 hi havia al món 2.000 milions d’aparells amb el sistema operatiu Android. Dos anys més tard, la xifra ja s’havia enfilat fins als 2.500 milions. I actualment hi ha 3.000 milions de dispositius Android en funcionament. D’aquí que el sistema operatiu de Google hagi sigut, un cop més, el protagonista de la convenció anual I/O per a desenvolupadors d’aplicacions i serveis que el gegant tecnològic va celebrar la setmana passada, de nou en format telemàtic per culpa de la pandèmia.

Val a dir que les novetats de la futura versió 12 d’Android, que arribarà als smartphones d’aquí pocs mesos, són sobretot cosmètiques: la paleta de colors de les aplicacions s’adapta automàticament a la imatge de fons, s’han afegit animacions i s’han millorat els widgets de la pantalla d’inici.

Tot i això, hi ha algunes novetats funcionals; en particular, relacionades amb la privadesa: igual que a l’iOS 14, quan la càmera o el micròfon estan actius, a l’angle superior dret de la pantalla s’encén un llumet verd per avisar-nos. I els ajustaments ràpids han guanyat botons específics per desactivar la càmera i el micròfon a nivell de sistema sense que les aplicacions en siguin conscients. Tanmateix, Google no ha anat més enllà i no hi ha ni rastre d’un sistema com l’App Tracking Transparency d’Apple que obligui les aplicacions a demanar-nos explícitament permís per rastrejar la nostra activitat. Seria demanar-li massa a Google, perquè aniria en contra del seu negoci troncal, que és la publicitat personalitzada.

On sí que Android segueix les passes d’iOS és en la vinculació més estreta entre els telèfons Android i altres aparells del seu ecosistema: més facilitat per transferir arxius i trucades amb els ordinadors portàtils Chromebook, possibilitat de canviar el canal de l’Android TV amb el mòbil, emparellament més ràpid amb dispositius Bluetooth, i ús del telèfon com a clau digital per obrir i engegar el cotxe, sempre que sigui un BMW o un Ford que ho permeti.

Google ha exhibit progressos en dues plataformes que fins ara se li resistien: els televisors i els rellotges. Android TV ja funciona en 80 milions d’aparells de Sony, Philips i TCL entre altres marques, a més de l’adaptador Chromecast. Per altra banda, Wear OS, la variant d'Android per a rellotges, arriba a la versió 3 amb més rendiment, però és d’esperar que l’impuls definitiu li vingui donat per una nova aliança amb Samsung per desenvolupar una nova plataforma conjunta per a rellotges intel·ligents. Els pròxims models de Galaxy Watch ja la faran servir, abandonant així l’actual sistema Tizen, propi de Samsung, que quedarà exclusivament per als televisors de la marca coreana... fins que es consumi a fons aquest matrimoni de conveniència i Samsung adopti per a les seves pantalles grosses el mateix sistema operatiu que ja fa servir als telèfons. Centrant-nos en els rellotges, sembla que la unió entre Google, Samsung i Fitbit (que és propietat de Google) pot plantar cara a l’Apple Watch, que representa un 40% d’aquest mercat.

En el camp de les aplicacions, siguin per a mòbils o per a ordinadors, Google Fotos ja forma part del club dels serveis amb més de 1.000 milions d’usuaris. L’aplicació incorpora ara una carpeta privada, protegida amb empremta dactilar o contrasenya, per guardar-hi les imatges que no volem que vegi ningú més. Amb intel·ligència artificial (IA) es vol treure més suc als quatre bilions de fotografies i vídeos que ja conté Fotos, la majoria dels quals no tornarà a mirar ningú mai més: s’afegeix un nou tipus de Record, que agrupa totes les imatges de la fototeca en què apareix un mateix objecte (per exemple, la motxilla que sempre portem a les excursions) i apareixen els anomenats moments cinemàtics, que són animacions generades a partir de diverses fotos del mateix moment.

El navegador Chrome per al mòbil ja no només t’avisa quan detecta que la teva contrasenya d’accés a una web figura en alguna filtració massiva de credencials, sinó que també t’ofereix canviar-la automàticament per una de nova. Una sorpresa molt benvinguda és que Chrome també recupera la funció d’agregador de fonts RSS, que permet subscriure’s al contingut de les pàgines web per rebre notificacions dels canvis i noves incorporacions. Tant de bo serveixi perquè els mitjans de comunicació que havien deixat d’oferir RSS del seu contingut tornin a fer-ho.

Més IA que mai

La intel·ligència artificial (IA) és un dels pilars dels serveis de Google. Per això l’empresa ha presentat a l’I/O la quarta generació dels seus xips TPU de processament per aplicacions de IA i aprenentatge automàtic, que són els que impulsen serveis com el cercador, la majordoma Assistant, els àlbums de Fotos i les bústies de Gmail, que capturen cada dia milers de milions de missatges maliciosos abans que facin cap malifeta.

També es fa servir la IA per a una nova aplicació d’assistència a la dermatologia: algoritmes entrenats amb 65.000 imatges de diagnòstics confirmats permeten detectar fins a 288 malalties dermatològiques a partir de fotografies de la pell, el cabell i les ungles. Tot i que Google assegura no pretendre substituir el diagnòstic d’un especialista, les autoritats sanitàries europees ja l’han homologat per a ús mèdic.

En l’àmbit experimental, Google ha mostrat l’assistent conversacional LaMDA, que assoleix una naturalitat excepcional en els diàlegs amb l’usuari, fins al punt que en les dues converses de demostració semblava gairebé natural estar parlant amb algú que deia ser el planeta Plutó, en un cas, i un avió de paper, en un altre, gràcies a la coherència de les respostes respectives.

Una altra mena de diàlegs realistes són els que es poden establir amb la Starline, el prototipus d’una cabina de telepresència equipada amb pantalla de 65 polzades i diversos sensors i càmeres que aconsegueixen representar l’interlocutor en 3D amb una fidelitat que sembla que el tinguis físicament al davant.

Les diverses sessions telemàtiques d’I/O han permès als creadors d’aplicacions i serveis posar-se al dia de tot allò que la plataforma de Google els ofereix. Una integració potenciament interessant és que els gairebé dos milions de comerços que fan servir la plataforma Shopify de botigues online podran fer visibles els seus catàlegs de productes directament a dins dels resultats de cerca a la web, a Maps, a YouTube i a altres serveis de Google. El conjunt és un rival potencialment temible tant per a Amazon com per a les funcions de comerç electrònic de l’ecosistema de Facebook, que inclou Instagram i WhatsApp.

Els desenvolupadors tindran unes setmanes intenses de congressos virtuals. L’I/O de Google ha sigut només el primer episodi d’una ronda que continuarà amb el Build de Microsoft i la WWDC d’Apple fins a culminar a final de juny amb el MWC de Barcelona.