Dígits i Andòmines
Mèdia 07/01/2024

Fugint de X. On s’ha d’anar?

Els usuaris de l’antic Twitter exploren alternatives com Mastodon i Threads, tot i ser un bon moment per evitar excessos anteriors

4 min
Les tres xarxes socials

BarcelonaHo reconec. En creure –i escriure!– que Twitter continuaria sent útil després de ser comprat per Elon Musk i passar a dir-se X, vaig ser massa optimista. Encara opino que amb una configuració prou restrictiva del perfil d’usuari es pot evitar la major part del contingut tòxic, que solia ser el motiu principal per malparlar de la plataforma i fins i tot abandonar-la, sense cap necessitat. Però l’esbojarrada successió de canvis aplicats per Musk ha acabat fent que X implosioni, i ara és poca cosa més que una carcassa buida sense gaire interès.

Naturalment, tot depèn de l’ús que cadascú pretengui fer-ne. El meu ha sigut sobretot professional: difondre la meva activitat periodística entre els seguidors i seguir fonts informatives de tot el món que em resulten rellevants. En el primer aspecte, X ja no em serveix. Les meves publicacions (allò que en dèiem tuits) han perdut visibilitat i interaccions: amb voluntat informativa, acostumo a incloure-hi enllaços, i l’algoritme actual penalitza les publicacions que en contenen. A sobre, més del 90% dels usuaris llegeixen la cronologia algorítmica (la pestanya Per a tu, amb els tuits que X considera que li interessen), on la plataforma només mostra els tuits dels usuaris que paguen els vuit euros mensuals de la modalitat Prèmium, i jo no ho faig. De fet, m’hi vaig abonar durant tres mesos per provar si valia la pena, però no vaig notar cap millora, i m’he tornat a donar de baixa.

En el segon aspecte, el de X com a font d’informació, també em resulta molt menys útil. Per motius diversos –com la reticència a participar en una plataforma que no modera, i fins i tot afavoreix, les posicions extremistes– bona part dels usuaris, institucions, empreses i mitjans que segueixo han deixat de publicar, o bé han passat a fer-ho amb menys intensitat i els he acabat buscant en altres llocs.

Arribats a aquest punt, la primera reacció de molts usuaris ha sigut buscar una alternativa a X com a plataforma de microblogs. N’hi ha moltes, la majoria còpies de Twitter, però en la pràctica només dues semblen viables a mitjà termini: Mastodon i Threads. La primera va captar força usuaris d’alt nivell –acadèmics, periodistes, mitjans– escarmentats amb Musk, però es manté per sota dels cinc milions, una minúcia davant els més de 300 milions que nominalment té X. En canvi, la segona, creada per Meta amb urgència oportunista per acollir l’èxode de tuitaires, ja supera els 100 milions gràcies a la seva vinculació amb Instagram: no només comparteixen el perfil d’usuari sinó que facilita reaprofitar els seguidors i els seguits.

En termes de funcionalitat, val a dir que cap de les alternatives a X n’iguala les prestacions. És veritat que Mastodon i Threads et deixen escriure 500 caràcters, gairebé el doble que l’X de franc (al de pagament se’n poden escriure fins a 25.000, perquè Musk pretén que els periodistes deixem d’escriure als nostres blogs i passem a fer-ho directament a X, motiu pel qual penalitza els enllaços a pàgines externes). Però cap de les dues permet citar publicacions afegint-hi un comentari propi, ni tampoc programar la publicació diferida. En canvi, tant Mastodon com Threads permeten editar les publicacions a posteriori (sempre la primera, només cinc minuts la segona), cosa que a X només es pot fer pagant. Mastodon té missatges privats (DM) entre usuaris com X, mentre que Threads els canalitza via Instagram. X i Mastodon són en català i admeten diverses etiquetes (hashtags) a cada publicació; Threads, que no en tenia, ara te’n deixa posar una; i com la seva matriu Instagram, ignora la nostra llengua.

Més enllà de les publicacions, X també és molt més complet en altres aspectes, com el cercador avançat i la funció Spaces de xats de veu en directe. A canvi, en la cronologia de X hi ha anuncis, que a Mastodon són absents i a Threads (encara) no han arribat.

En general, Threads és la plataforma més pobra de les tres. Fa tot l'efecte d’estar encara en construcció, creada amb pressa per aprofitar el pànic dels usuaris de X. L’accés amb el mòbil mitjançant la web Threads.net –l’única manera acceptable d’usar qualsevol servei de Meta evitant que una aplicació nadiua et xucli contínuament les dades– és molt deficient, pràcticament inútil. Un últim punt a considerar: un cop t’has activat a Threads, si vols marxar-ne hauràs de tancar també el teu compte d’Instagram, fet que gairebé garanteix la permanència, vista la –per a mi, incomprensible– popularitat de l’aplicació de fotos. En canvi, a Mastodon no només pots canviar de servidor (en diuen instàncies), sinó que pots endur-te al nou els seguidors, els seguits i el teu contingut (els tuts).

Dit això, Threads té garantit l’èxit perquè és la destinació natural dels tuitaires que ja són a Instagram, i probablement anirà captant usuaris d’aquesta que no eren a X. Usuaris que hi arribaran impregnats del narcisisme –i els interessos comercials– que caracteritza la plataforma de fotos. Així doncs, és el vostre lloc si el que busqueu per sobre de tot és una audiència àmplia. Per altra banda, molts dels mitjans de comunicació que han reduït l’activitat a X ja són presents a Instagram, si bé amb el caire més superficial que els usuaris demanden. Mastodon és una altra cosa: més calmat i participatiu. Jo hi tinc el 10% dels seguidors que a X, però una mateixa publicació a les dues xarxes recull el triple d’interaccions a Mastodon. Probablement és perquè allà l’usuari només veu els tuits dels autors que segueix, sense algorismes que decideixin per ell com passa a X i a Threads.

Cal anar enlloc?

Més enllà de les diferències de prestacions entre plataformes de microblogs, abandonar X –entès com aturar-hi l’activitat, no necessàriament tancar el compte– és una gran oportunitat per plantejar-se la presència digital pròpia. Abans de saltar del foc de Musk (X) a les brases de Zuckerberg (Threads), tots dos igual d’intrusius i manipuladors, és aconsellable considerar la possibilitat de cultivar i fidelitzar una audiència pròpia més reduïda –en màrqueting en diuen comunitat– amb la qual interactuar més directament en un blog o un butlletí per correu electrònic. Personalment, ja he traslladat a Mastodon el microblog d’una de les webs que administro, i he començat a publicar un butlletí (albertcuesta.substack.com) a Substack... plataforma que ja ha començat a generar les seves polèmiques per acollir nazis i que, fins i tot, s’ha empescat una funció d’apunts breus a l’estil de Twitter!

stats