Novetats
Mèdia 09/07/2023

Del foc de Twitter a les brases de Threads

La nova aplicació de microblogs de Mark Zuckerberg és l’única que pot acabar buidant d’usuaris la plataforma d’Elon Musk. Però no perquè sigui millor.

5 min
Un usuari descarregant-se l'aplicació de Threads

Dos milions captats en dues hores; 10 milions en set hores; 30 milions en només un dia; 70 milions en dos dies. Les altes de nous usuaris a Threads, el servei de microblogs que Meta Platforms va activar dijous en més de 100 països, progressen a un ritme insòlit. Si es manté així, aviat situarà la nova plataforma en posició destacada entre les xarxes socials basades en apunts breus de text, un segment que fins ara domina Twitter. El propietari d’aquesta última, Elon Musk, ho deu estar observant inquiet.

Ja des d’abans del seu desplegament, la descripció més habitual de Threads ha sigut "És una còpia de Twitter", i és així. Els usuaris hi poden escriure textos, incloure-hi enllaços i adjuntar-hi imatges i vídeos; també poden seguir altres usuaris que els interessen, respondre al que aquests publiquen, indicar que els agrada i reenviar-ho als seus propis seguidors. Però Threads no és la primera xarxa que pretén captar usuaris com els de Twitter –interessats en la informació i el debat— replicant-ne la funcionalitat i fins i tot l’aspecte. Si poses un al costat de l’altre vuit telèfons idèntics amb les aplicacions de Truth Social, BlueSky, Mastodon, Hive Social, CounterSocial, Clubhouse, Spill i el nou Threads, a primer cop d’ull et costarà saber quina és quina, tot i haver-hi diferències conceptuals notables entre elles.

Aleshores, ¿per què el nou Threads ha trigat només hores a superar la suma d’usuaris de totes les altres per un ordre de magnitud? Hi ha dos motius principals. El primer és la gestió aparentment erràtica d’Elon Musk al capdavant de Twitter, que està espantant fins i tot els usuaris més addictes. Decidit a fer rendibles els 44.000 milions d’euros que va invertir al novembre per comprar l’empresa, ha restringit l’accés a diverses funcions amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’abonats a la modalitat de pagament Twitter Blue i d’aconseguir que terceres empreses que fins ara explotaven comercialment el contingut de Twitter paguin per continuar fent-ho. En aquest procés ha perdut la confiança de molts usuaris que, acostumats a la barra lliure d’accés i ús vigent fins ara, amenacen de marxar a una altra xarxa.

El segon motiu del sobtat interès per Threads és l’oportunisme de l’empresa que hi ha al darrere de la nova aplicació: Meta Platforms, la propietària del complex xuclador de dades personals format per Facebook, WhatsApp i Instagram. Mark Zuckerberg, el seu fundador, ha sigut molt hàbil llegint el malestar de molts usuaris de Twitter i afanyant-se a atendre’l per un procediment que coneix molt bé: copiar descaradament el producte rival. A l’historial de Meta (abans Facebook) hi ha nombrosos casos en què han comprat un producte que els feia ombra i, quan no han pogut, n’han replicat la funció principal. A més, Zuckerberg ha tingut l’habilitat de vincular el nou Threads amb una de les seves tres grans plataformes: Instagram. Per als seus 2.000 milions d’usuaris, el procés d’alta es redueix a descarregar una aplicació, posar-hi les credencials que ja tenen i clicar dos botons: un per activar Threads i un altre per seguir-hi tots els usuaris que ja segueixen a Instagram.

Què aporta Threads a Meta?

Encara s'ha de veure quants dels instagramers actuals s’abocaran a escriure, comentar i reenviar amb el mateix entusiasme que els tuitaires a Twitter. En tot cas, Instagram guanya una funcionalitat que no tenia: continua sent un pèssim àlbum de fotos, però ara és una millor plataforma de text. Val a dir que Threads encara és molt limitada en comparació amb Twitter: els apunts admeten fins a 500 caràcters, però no es poden modificar un cop publicats; no existeixen les etiquetes (hashtags); no es poden agrupar usuaris en llistes per seguir-los; no hi ha xats d’àudio com els populars Spaces de Twitter; la cronologia és exclusivament algorítmica –és la xarxa, no l’usuari, qui decideix quins missatges veu (a Twitter hi ha l’opció de l’ordre cronològic invers, tot i que només la fem servir el 3% dels usuaris)–. I finalment, a Threads –com a Instagram– no hi ha interfície en llengua catalana.

Fins i tot amb aquestes mancances, Threads és probablement l’única xarxa social d’aquest segment capaç de deixar Twitter sense l'oxigen que li aporten els usuaris més addictes, perquè a Threads ja hi ha –o hi seran aviat– les fonts informatives (polítics, marques, personatges) i els mitjans de comunicació que ja són majoritàriament a Instagram però molt rarament a Mastodon. A més, Threads neix dopada amb personalitats populars que atrauran grans audiències. Meta fa setmanes que presenta la nova xarxa a usuaris VIP –músics, esportistes, xefs–, seguint fil per randa el manual que Kevin Systrom, el fundador d’Instagram, va aplicar quan encara era una xarxa independent. L’equip de Zuckerberg va adoptar amb entusiasme aquesta estratègia i l'ha potenciat després que Systrom marxés –amb la fortuna de la venda a Facebook a la butxaca– fastiguejat per l’intrusisme de Zuckerberg.

Ara bé, Threads no farà créixer gaire el parc total d’usuaris de Meta. Encara que tots els tuitaires marxéssim a Threads, la gran majoria ja fa servir alguna de les altres aplicacions de la matriu, sigui Facebook, Instagram o WhatsApp. En tot cas, Meta guanyarà en temps d’exposició dels mateixos usuaris a l’assetjament publicitari personalitzat, sotmetre’ls a un rastreig intensiu (en menys de 12 hores vaig blocar 763 intents de rastrejar-me, vegeu la imatge adjunta) i podrà oferir als anunciants un perfil de consumidor que fins ara capitalitzava Twitter. Probablement d’aquí sorgeix l’amenaça de Twitter a Meta, en forma de carta signada per Alex Spiro, l’advocat habitual d’Elon Musk, acusant Meta de copiar Twitter i, especialment, d’haver-ho fet gràcies a la contractació de desenes d’antics enginyers de Twitter, probablement els que Musk va despatxar de mala manera poc després de comprar l’empresa.

Bloquejos de publicitat

Sigui com sigui, els inversors no semblen gaire entusiasmats: el preu de les accions de Meta després de l’activació de Threads no només no s’ha disparat, sinó que fins i tot ha caigut una mica. Val a dir que aquesta activació encara no és global: les aplicacions de Threads no estan disponibles a la Play Store ni a l’App Store dels estats membres de la UE. Suposadament, és per poder aclarir com afecta a Threads la legislació europea sobre protecció de dades, però no hauria de ser gaire diferent que amb l’Instagram del qual penja. Més aviat pot ser Zuckerberg fent el pinxo davant de Brussel·les: si no tracteu bé les meves joguines de sempre, no us deixaré jugar amb la nova.

Mentre no es resolgui aquest aspecte, Threads decebrà la majoria dels usuaris d’aquí, perquè encara que pugueu descarregar l’aplicació per canals extraoficials i provar-la (si ho feu, sigueu prudents), la major part de la vostra audiència actual a Instagram encara no s’haurà donat d’alta a Threads. Quan ho facin, és gairebé segur que serà un èxit. I aleshores els tuitaires us haureu de preguntar si voleu continuar a Twitter i, en cas afirmatiu, si Threads és el lloc on voleu anar. Personalment, soc al·lèrgic a les plataformes de Meta i continuaré a Twitter, ni que sigui perquè la meva breu estada a Instagram no em va proporcionar una gran audiència allà. Però si algú s’empesca una aplicació que em permeti publicar simultàniament a Twitter, Mastodon i Threads i ser molt selectiu amb el que llegeixo sense haver d’estar pendent de tres plataformes, ja pot comptar amb el meu número de targeta de crèdit.

stats