Eva Sannum s’explica 20 anys després

Després de vint anys callada, Eva Sannum ha trencat el seu silenci per deixar algunes coses clares. Sense necessitat de fer servir cap mena d’agressivitat verbal ni mostrar voluntat de llançar cap dard enverinat a ningú, la que va ser durant quatre anys nòvia de l’actual rei Felip VI ha puntualitzat tota una sèrie de falsedats que alguna premsa s’havia dedicat a escampar sobre ella i sobre la seva relació amb el llavors hereu, que va sortir amb ella dels 29 als 33 anys.

Tal com recullen diversos mitjans, l’exmodel ha explicat al diari noruec Aftenposten dues coses que per a mi evidencien la magnífica reina que s’han perdut els monàrquics espanyols per culpa del boicot classista a què es va sotmetre Sannum des de dins de la mateixa Zarzuela. La primera: “Estic molt contenta de no haver-me convertit en reina. La gent probablement pensa que és una vida de iots i xampany, però no s’adonen que és molt esgotador. És una vida plena de limitacions”. La segona, sobre unes fotos d’ella amb el llavors príncep d’Astúries a l’Índia: “La veritat és que les fotos van ser robades d’un àlbum de fotos privat. Se sospitava que molts, inclosa jo mateixa, les havíem filtrat. La persona que les va robar em va escriure una carta molts anys després per alleujar la seva mala consciència”.

El fet que estigui contenta de no ser reina, per a mi, vol dir que és una persona empàtica, que no pot observar impassible el patir dels altres. Perquè ja em diran: ¿com es pot anar a visitar el barri més pobre d’Espanya -com van fer els actuals reis en la seva gira carismàtica en plena pandèmia- estrenant un cotxe de mig milió d’euros i després anar-se’n cap a casa amb la consciència tranquil·la? De les seves paraules també se’n desprèn que els seus sentiments són importants per a ella, que prioritza les emocions a l’estatus. “Els iots i el xampany” no li compensaven la vida alienada que li tocaria viure: sense persones amb qui poder confiar del tot, sense llibertats quotidianes però amb vergonyoses servituds a certs homes foscos que els patrocinen el pal·li.

Potser és per tot això que entenc que els monàrquics s’han perdut una bona reina. Per això, i perquè potser per venir d’una democràcia seriosa alguna cosa hauria fet per canviar determinats mals costums. I perquè potser li hauria donat una mirada més distanciada a un príncep que hauria pogut acabar sent un rei diferent. I perquè potser li hauria contagiat un carisma que tants cops s’ha dit que no té. I perquè potser hauria donat un perfil més internacional -parla sis idiomes...- a una parella reial en un context molt global. I perquè potser com a model que era hauria pogut donar glamur a un càrrec institucional que tant en necessita -lamentablement- perquè té un target que és l’únic que li reclama. Molts de potsers que mai sabrem si s’haurien concretat; perquè se la van carregar.

Fotos robades d’un àlbum

I és que ja veuen que no hi va haver treva amb ella. Ni les fotos d’un àlbum privat -que van acabar a l’¡Hola! - se li van respectar. Uns la veien com una màquina de vendre revistes i d’altres -que curts!- com una amenaça per a la monarquia. Era model -per pagar-se la carrera de publicitat amb la qual es guanya la vida actualment-, filla de pares separats i va anar massa escotada al casament de Haakon de Noruega amb Mette-Marit. Amb aquestes tres ridiculeses l’Espanya que mana en va tenir prou per donar-li l’extremunció.

Després de quatre anys de relació, la mai desmentida oposició del rei Joan Carles, la mai desmentida oposició de la no sempre tan condescendent reina Sofia, pares de la Constitució convencent el jove monarca que allò seria perniciós per a la institució i -suposats- intel·lectuals monàrquics cobrint d’articles contra la parella tots els diaris espanyols, al final la relació va fracassar. De fet, encara no sé com van aguantar tant! El 14 de desembre del 2001, el príncep Felip va dir davant la premsa que ho havien deixat. Els que van guanyar aquella batalla, però, no sabien la guerra que acabarien perdent...

El príncep va dir de Sannum quan va comunicar la ruptura -tot i que en quatre anys la Zarzuela mai va confirmar la relació- que “la seva fortalesa, dignitat, sensibilitat, capacitat de superació i determinació per arribar a l’excel·lència sempre” l’havien “impressionat”. “I no segueixo, perquè no acabaria mai”, va afegir en aquella confessió tàcita del crim sentimental que l’havien obligat a perpetrar. Quina llàstima que posats a fer un sacrifici per Espanya fos aquell tan poc útil i no qualsevol altre, per cert.

Sannum també diu a l’entrevista que s’identifica “amb Meghan Markle per entrar a formar part d’una família tan especial venint d’una cosa completament diferent”. També: “Porto molts anys evitant utilitzar aquesta vella història meva a Espanya. No vull que ningú pensi que dono una entrevista sobre el meu passat amb el príncep perquè trobo a faltar ser el centre d’atenció”. O: “Des del principi vaig decidir no mirar mai a la càmera dels paparazzis. No volia que ningú pensés que m’agradava que em fotografiessin”. Quanta sensatesa en tot el que diu. A la Zarzuela hauria acabat polimedicada. Després d’aquesta entrevista i després d’haver estat vint anys muda tot i els xecs en blanc que li deuen haver posat davant perquè parli, crec que queda clara la dignitat de la reina que els més monàrquics es van voler perdre.