Quant contamin mirant una sèrie de Netflix?

BarcelonaDilluns al matí l’Anna teletreballa. A les 8 h, engega l’ordinador, fa un repàs als correus i n’envia quatre o cinc. A les 10 h té una videoconferència que dura una hora. A les 11 h, per feina, visualitza un vídeo a YouTube, i a les 12 h tornar a reunir-se via Zoom. S’escalfa el dinar al foc (no li agrada fer servir el microones) i segueix treballant de 15 h a 17 h contestant alguns correus. Quan plega de treballar, va a buscar els nens a l’escola a peu (fa temps que no té cotxe per responsabilitat mediambiental) i aprofita per comprar a les botigues del barri fruita i verdura de proximitat i sabons i cremes a granel. La seva parella treballa presencialment, però va a l’oficina en bicicleta. Al vespre, després de sopar, un dels dos surt a llançar el reciclatge i, després, miren un capítol d’una sèrie a Netflix. Consideren que són una família responsable amb el medi ambient i intenten no fer més mal al planeta. Amb aquestes accions volen reduir el consum energètic, però el que no sabia la família de l’Anna és que entre feina i oci ha deixat una petjada de carboni digital de la qual no eren conscients.

La petjada de carboni digital és una manera de mesurar l’impacte ambiental que generen les emissions derivades de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, tant de dispositius (ordinadors, telèfons intel·ligents, televisions connectades a Internet, etc.) com d’internet. “És important recordar un aspecte que de vegades ignorem: les tecnologies digitals utilitzen electricitat i, tot i que el seu ús es pot considerar net, no ho és la seva producció”, explica Borja Martínez, investigador del grup Wireless Networks (WINE), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. “Encara que anem per bon camí, ja que Espanya va batre el seu rècord de producció amb fonts d’energia renovable el 2020, superant el 45%, segons Red Eléctrica Española, les centrals tèrmiques encara tenen un gran pes en la generació d’electricitat. Cremen combustibles fòssils i emeten grans quantitats de CO₂, i per això, per desgràcia, elèctric avui en dia no significa net”, afegeix.

El vídeo, el més contaminant

El vídeo és el que suposa la major part del tràfic de dades a internet. Hi ha estudis que situen el percentatge al voltant del 66%, és a dir, dues terceres parts del tràfic global. “La transmissió d’imatges requereix una gran quantitat de dades. A més, en el sistema digital hi ha tres fonts principals de consum: el dispositiu de visualització, l’emmagatzematge i les comunicacions. El volum de dades que requereix el vídeo penalitza l’emmagatzematge i la transmissió, per molt eficient que sigui el dispositiu”, detalla Martínez. Per això és raonable atribuir al vídeo una bona part del consum energètic. Altres estudis apunten que el consum de YouTube d’un any és de deu milions de tones de CO₂, un volum semblant al de la ciutat escocesa de Glasgow.

De totes maneres, per l’investigador de la UOC, “no es pot buscar un únic culpable, ja que el volum de dades que utilitzem és immens”. Primer va ser el comerç digital i ara el boom de les plataformes de streaming, però “la digitalització s’anirà estenent a tots els sectors de la societat, des de l’educació fins a l’administració pública”, considera. A més, creu que “donar un valor concret del que consumeix un mail o una pel·lícula és un error, ja que la realitat és que en conjunt consumim molt”, explica Martínez. Ho detalla així: “Si tinc el meu smartphone encès, indubtablement consumeix energia. Però al telèfon tinc obert simultàniament el WhatsApp, el Gmail, la meva aplicació preferida i l’apli que em compta els passos que faig al dia. Però, si m’arriba un email nou, quina part de consum puc atribuir al mail i quina a tota la resta? Si no rebés el correu, no podem tenir en compte que tinc el mòbil apagat”, argumenta. I afegeix: “Globalment, internet (amb els satèl·lits, els routers wifi, les torres de telefonia 4G, etc.) sempre està encès i consumeix energia. Per tant, si jo individualment decideixo renunciar a un correu electrònic no vol dir que apagui internet”.

Com reduïm la petjada des de casa?

Tenim clar, i les dades ho avalen, que cada vegada utilitzem més les pantalles, tant per teletreballar com per al lleure, però no som tan conscients que fent-les servir estem contaminant, com quan conduïm un cotxe o generem escombraries. “Cal que la presa de consciència que a poc a poc hem anat incorporant a l’àmbit més físic de la nostra petjada ambiental es traslladi també a un consum més responsable de les plataformes”, defensa la professora i col·laboradora dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC Elena Neira.

“No fan falta actes heroics”, considera Martínez, “fan falta accions a gran escala”. I posa un exemple: “Utilitzar ordinadors més eficients tindria una enorme repercussió globalment, ja que hi ha milions de dispositius connectats”. La seva contaminació també depèn del nombre d’hores que estan encesos. És a dir, un mòbil consumeix menys que un televisor de grans dimensions, però el telèfon pot estar encès les 24 hores del dia i, en canvi, el televisor no. “Com ens van ensenyar els nostres pares amb els llums de casa, apagar els dispositius quan no s’usen hauria de ser una pràctica habitual”, demana l’investigador. Ell i el seu col·lega Xavier Vilajosana també recomanen no activar la càmera en una videotrucada, ja que pot reduir la petjada digital un 61%, o escoltar música sense reproduir els vídeos.

Per acabar, per disminuir la contaminació digital, també cal racionalitzar el consum de continguts en línia. De moment, però, sembla que anem en sentit contrari: un estudi xifra en un 26% l’increment del vídeo a demanda a Espanya durant el 2020, coincidint amb la pandèmia i el confinament, i les projeccions es mantenen a l’alça en els pròxims anys. “L’oferta cada vegada és més abundant i la ficció està consolidant el seu regnat”, assegura Neira, que també opina que aquest tipus de contingut s’ha convertit “en el moment d’evasió després de la feina que abans ocupava la televisió”.

El paper dels centres de dades

Més enllà del que podem fer com a individus globalment, hi ha el paper importantíssim que juguen els centres de dades; aquests edificis on s’allotgen els sistemes de computació, incloent-hi processadors, discos durs, routers de comunicacions, etc. Una empresa en pot tenir una petita escala, però els que sostenen els grans gegants de les dades són centres de dimensions descomunals anomenats hyperscale data centers. N’hi ha pocs a cada continent. Amazon ha anunciat recentment la creació d’una infraestructura a l’Aragó i se sumarà a les que ja existeixen a Frankfurt, Londres, París, Irlanda, Estocolm i Milà. “Aquests centres tenen un consum d’energia elevada i s’estima que poden necessitar la mateixa electricitat que un país de grandària mitjana com Espanya”, detalla Martínez apuntant a un estudi sobre aquest tema. “La mida d’aquests hyperscale data centers és només un reflex del volum del consum i de l’economia global”, explica.

De totes maneres, també diu que les empreses que dominen el mercat mundial del núvol (Google, Amazon i Microsoft) “estan molt compromeses amb la reducció del seu impacte i fan fortes inversions en energies renovables.” Martínez també explica que els centres moderns “són molt més sostenibles que les de generacions anteriors per l’ús de processadors més eficients i també per la millora en els sistemes de refrigeració. Hi ha dades que apunten que la capacitat de còmput del núvol s’hauria multiplicat per cinc entre el 2010 i el 2018, però el consum energètic associat només ho hauria fet un 6%”.