Màgia
Mèdia 07/02/2023

Jordi Caps: “Charlize Theron em va fer sentir com si fóssim amics de tota la vida”

Mag, guanyador de 'Got Talent 8'

5 min
Jordi Caps

BarcelonaJordi Caps (Barcelona, 1971) ha fet història i s'ha convertit en el primer mag a guanyar Got Talent, el talent show de Telecinco. Fa més de 15 anys que l'il·lusionista català es dedica exclusivament a la màgia, fent actuacions en esdeveniments privats en què desplega tots els seus trucs a molt poca distància dels espectadors. Entre el públic hi ha tingut noms com l'actriu Charlize Theron, el futbolista Leo Messi i la família reial de l'Aràbia Saudita.

Per què et vas presentar a Got Talent

— Em trucaven cada any, però jo no hi volia anar perquè considerava que era un risc jugar-me la carrera professional a una carta en un minut d'actuació. És un dels motius pels quals els professionals no hi anem. Però bé, vaig tocar fons amb el covid, com la majoria d'artistes i el sector de la cultura. Se’m van acabar els estalvis, vaig poder remuntar perquè va arribar l'estiu i encara em vaig poder salvar. Aleshores vaig pensar: "El res ja saps el que és, ara vaig a tot i m'hi presento".

Un dels espectadors del número final era el teu pare. Ell també és mag?

— Sí, no s'hi ha dedicat mai professionalment, però la màgia és la seva passió i la seva afició. Des de petit a casa veia les cartes, els mocadors, i el meu somni era ser mag de gran. 

Per tant, ¿la família et va donar suport quan vas dir-los que t’hi volies dedicar?

— Bé, els pares em van dir que estudiés i jo ho vaig fer. Vaig estudiar turisme i vaig treballar en hotels de cinc estrelles a Barcelona. Quan vaig arribar a director d'hotel va ser un punt important a la meva vida i vaig posar en una balança la meva vocació i la meva passió. Sempre les havia compaginat. La balança es va decantar cap a la màgia. Deu fer uns 15 anys d’aquell moment, i des de llavors em dedico exclusivament a la màgia. 

És més fàcil o més difícil fer màgia a la tele?

— Més difícil, perquè amb la màgia hi ha tècniques importants, com per exemple el control i el desviament de l'atenció. En un programa com Got Talent, amb un munt de càmeres, no saps per on et miren. No has d’enganyar només un ull, i a més no saps on és aquest ull. Però fèiem dos assajos abans de les actuacions i el programa ajuda tots els concursants perquè l'espectacle sigui perfecte. Ells estan a favor teu perquè tots els jocs o les cançons, o el que sigui, llueixi.

D'on surten els números que vas portar?

— Vaig guanyar perquè vaig fer una cosa única que no s'havia vist en cap continent del món. Les cartes que surten a l'últim número, que fan referència al meu nom i la meva data de naixement, són les cartes que el jurat va pensar en la primera fase. És tot un joc lligat de les tres fases. Totes les actuacions dels programes tenien relació. Aquest truc final és un número pensat, estudiat i superpreparat per poder arribar a la final i per poder descobrir aquest final.

Jordi Caps durant la final de 'Got Talent' amb el jurat.

Què has descobert del fet d'estar dins d'un concurs de televisió?

— Des de dins és increïble. Hi ha un equip de més de 200 persones que han de treballar tots a l'una. Impressiona moltíssim, hi ha una pressió estètica brutal. Ho recomano a tothom, sobretot als joves. Viure una experiència així t’endureix i t’ensenya moltes coses.

Has començat a notar ja, professionalment, l'impacte d'haver guanyat?

— Sí, perquè és una franquícia a escala mundial. Soc el primer mag de la història a guanyar aquest programa. Això es nota. Et converteixes en més mediàtic i tothom et vol. És important perquè des que vaig començar a fer màgia volia treballar a les millors empreses, als millors esdeveniments, i a poc a poc ho vaig anar aconseguint. Volia convertir la marca Jordi Caps en sinònim d'experiència i de professionalitat. És molt difícil poder viure d'una professió artística, has de cuidar la màgia que fas i a més et converteixes en un empresari, un comercial i un comptable. La gent es pensa que la màgia només és un entreteniment que hi ha les comunions i als casaments, però és molt més que això.

Has actuat per a Charlize Theron. Com va anar, això?

— Estava a casa veient una pel·lícula seva i em van trucar preguntant-me si volia actuar per a ella. No m’ho podia creure. Va ser en un restaurant a Barcelona, a porta tancada, amb ella i quatre amigues seves. Després vam fer una sobretaula molt divertida. És una persona increïble, molt senzilla. Em va fer sentir com si fóssim amics de tota la vida. Va ser una experiència inoblidable. 

Per què als famosos els agrada la màgia?

— Des de la meva experiència personal penso que aquest perfil de gent està acostumada a veure-ho tot i a tenir-ho tot. Els mags passem a ser un més del seu cercle perquè el que fem nosaltres ells no ho poden comprar ni ho poden fer. Però no són els únics a qui els agrada la màgia. Hi ha molts adults que, quan actuo davant seu i ni veuen el truc ni ho entenen, es tornen a il·lusionar. Qui creu en la màgia la pot veure a tot arreu. 

Com valores l'estat del sector a Catalunya?

— La màgia mai ha passat de moda, però ara estem fent que la gent s’adoni que és un art i una professió i que la tenim aquí. Amb figures com el Mago Pop, el mag Lari o jo mateix estem fent que Catalunya sigui un referent de la màgia a tot el món.

Els trucs tenen autor? Com funciona, això?

— Hi ha molts trucs que es poden comprar en botigues de màgia, però el que preval dins del sector és un codi ètic. Es tracta de no copiar el que fan els altres. Després hi ha conferències de mags que expliquen les seves tècniques, els seus jocs i tot. Has de crear el teu propi estil i agafar una tècnica d'un, una idea d'un altre i un joc semblant d'un altre i construir amb tot això el teu joc, amb el teu estil i amb la teva manera de fer i de ser.

Tens previst tornar a la televisió?

— L'experiència ha sigut molt positiva, però no crec que em presenti en un altre talent show. Ja he aconseguit aquest somni, i també un altre: El 10 de març destapen una placa amb les meves mans a l'únic passeig de la fama de mags d'Europa, que es fa a un poble de la Llitera, a Osca, Tamarit de Llitera. Aquests reconeixements m'omplen i em fan feliç, més que això no hi ha res.

stats