Tecnologia
Mèdia 14/08/2022

El cementiri de serveis de Google

Els intents fallits d'un gegant d'internet a qui, entre altres camps, sempre se li han escapat les xarxes socials

4 min
Els logotips dels serveis que Google ha fet passar a millor vida

BarcelonaTots els productes i serveis de base tecnològica tenen, gairebé per definició, una vida limitada. N’hi ha que ens acompanyen durant més temps, però solen fer-ho gràcies a successives evolucions que sovint fan que s’assemblin ben poc a la versió original que ens va captar com a usuaris. En paral·lel, molts altres van quedant-se pel camí quan l’empresa que va crear-los conclou que han deixat de ser viables i decideix tancar-los. Tots els gegants digitals ho fan, però un d’ells hi és especialment propens: Google. A la pàgina Killed by Tech , que des de l’any 2006 va recollint aquestes desaparicions de productes i serveis, figuren 93 apagades per part de Microsoft, 52 d’Apple... i 274 de Google. Tot seguit destaquem algunes de les més sonades.

Orkut (2004-2014) i Google+ (2011-2019)

Tot i l'omnipresència del seu cercador als ordinadors i els telèfons mòbils dels internautes, Google mai ha aconseguit pujar al tren de les xarxes socials, enteses com a plataformes de relació digital entre persones. I no serà per no haver-ho intentat: l’any 2004, la firma va activar Orkut, un servei creat pel seu empleat Orkut Büyükkökten durant el mític 20% del temps remunerat que el personal podia dedicar a projectes personals. Orkut va arribar a ser una de les webs més visitades en mercats tan importants com el Brasil i l'Índia, però l’ascens de Facebook als EUA va fer que Google decidís apagar-la.

La següent aposta de Google per amenaçar el lideratge de Mark Zuckerberg en aquest àmbit va ser Google+, una ambiciosa plataforma que agregava de manera enginyosa l’activitat dels usuaris en altres serveis de la casa, des de Drive i YouTube fins a Blogger, per tal de proporcionar-los implícitament una identitat digital i fer-la servir en unes comunitats anomenades Cercles. El sistema era molt prometedor sobre el paper, però els internautes ja s’havien acostumat a l’experiència d’ús de Facebook, i Google+, la xarxa social on la majoria dels usuaris no sabien que hi eren , també va tancar. Algunes de les seves funcions, tanmateix, es mantenen dins de l’entorn ofimàtic Workspace sota la denominació de Google Currents.

Talk (2005-2013), Hangouts (2013-2020), Meebo (2005-2012), Buzz (2010-2011), Allo (2016-2019)

La missatgeria instantània és probablement la categoria que expressa millor que Google no sempre aconsegueix imposar-se. Aquests cinc serveis s’han anat succeint, reemplaçant, complementant i fins i tot integrant en altres plataformes de l’empresa amb dos objectius principals: canalitzar la comunicació (primer escrita, però després també parlada i visual) entre els usuaris dels productes de Google des de tants sistemes operatius d’ordinador i de mòbil com fos possible i aconseguir fer ombra a l’iMessage d’Apple, el xat més utilitzat al mercat dels EUA, el de referència de Google. Actualment el seu xat principal es diu Google Chat i la seva virtut més destacada és la integració en serveis com Gmail. Però la competència amb iMessage –sempre latent– i amb el WhatsApp de Meta per substituir els SMS es vehicula sobretot mitjançant el sistema RCS (Rich Communication Services), en aliança amb les operadores de telecomunicacions i amb fabricants de terminals com Samsung, que l’inclouen en la seva aplicació de missatges de text.

Meet (2017-2022), Duo (2016-2022)

L’ús de les videotrucades s’ha disparat des dels confinaments per la pandèmia de covid-19, però Google ja hi pensava fa sis anys, quan va incloure Duo en el conjunt estàndard d’aplicacions per a mòbils Android en substitució de Hangouts. L’evolució dels requisits per part dels usuaris ha portat a la superposició amb les funcions de videoconferència de Google Meet, inicialment previstes per a usos professionals. En els pròxims mesos es consumarà una estranya fusió entre els dos serveis: Duo, que ofereix xifratge d’extrem a extrem i millor qualitat d’imatge, continuarà disponible, però adoptarà el nom de Meet per aprofitar la seva popularitat, mentre que l’aplicació original de Meet serà retirada.

Wave (2009-2012), Spaces (2016-2017)

Per la gran quantitat d’usuaris de les aplicacions ofimàtiques de Google al núvol, semblava d’allò més natural oferir una plataforma que facilités el treball en grup. El primer intent va ser Google Wave, amb les seves onades que combinaven els documents compartits i la conversa escrita entre els col·laboradors. Internament aportava característiques interessants com l’ús del protocol XMPP per federar diverses instàncies sense haver d’allotjar-les al núvol de Google i li permetia postular-se com el substitut del correu electrònic a les empreses. Però Wave va durar poc, tot i que més que l’efímer Spaces, una aplicació per al treball en grup que tampoc va aconseguir fer-se un lloc en els entorns corporatius al costat de l’omnipresent i flexible Slack , un mercat que Google atén ara amb el servei Teams.

Reader (2005-2013)

Si la vostra dieta informativa conté menys d’una desena de mitjans de consulta habituals, és probable que el tancament de Google Reader no us afectés, però els que hem d’estar pendents de centenars de fonts informatives encara el trobem a faltar. Reader permetia subscriure's al fil de sindicació RSS de qualsevol web o blog que l’oferís (molts encara ho fan, tot i que de manera gairebé clandestina) per tal de llegir-ne el contingut sense haver de visitar directament la pàgina web, facilitant d’aquesta manera el seguiment de totes les actualitzacions en un mateix lloc. Òbviament, a Google no li interessa gens que els internautes llegim el contingut fora de les webs que contenen els anuncis, que són el seu negoci troncal, així que Reader tenia els dies comptats. Els damnificats vam passar per alternatives com Digg Reader i ara la majoria fem servir aplicacions de pagament com Feedly.

Coda: comprar per tancar

Una pràctica habitual de les empreses, també les tecnològiques, és comprar companyies i serveis rivals per tal de quedar-se amb el seu personal clau i la seva propietat intel·lectual incorporant-los als seus propis desenvolupaments i eliminant competidors potencials. Google no és cap excepció, i resulta pertinent completar la relació de serveis desapareguts amb tres dels productes que el gegant d’internet va tancar poc després d’adquirir-los: la plataforma Punchd de targetes de fidelització; els microblogs finlandesos de Jaiku, a l’estil de Twitter, i l’apli Bump per transferir fitxers posant en contacte dos telèfons Android.

stats