Estrena televisiva

'La caída de la Casa Usher': terror, ironia i morts esperpèntiques a Netflix

Mike Flannagan converteix el clàssic d'Edgar Allan Poe en una minisèrie de vuit episodis

4 min
Una escena de 'La caída de la Casa Usher'

BarcelonaLa Castanyada i el Halloween són a punt de trucar a la porta i, com cada any, Netflix ha preparat una gran producció de terror per acompanyar la tardor. Després d'estrenar La maldición de Hill House el 2018 i La maldición de Bly Manor el 2020, el guionista i productor executiu Mike Flannagan torna a la plataforma amb l'adaptació d'un dels grans clàssics del terror d'Edgar Allan Poe: La caída de la Casa Usher. Flannagan, que també s'ha encarregat de les minisèries Misa de medianoche (2021) i El club de la medianoche (2022), ha convertit el conte d'Allan Poe en una història de vuit episodis d'una hora de durada cadascun que s'estrenarà el 12 d'octubre.

Flannagan s'ha convertit els últims anys en un dels noms de referència en el camp del terror i l'audiovisual. A La caída de la Casa Usher els protagonistes són una família encapçalada per Roderick i Madeline Usher, dos empresaris despietats que han convertit Fortunato Pharmaceuticals en un imperi de riquesa, privilegi i poder. Durant dècades han fet créixer la seva fortuna gràcies a la venda massiva d'un opioide anomenat Ligodone, un fàrmac qualificat com a no addictiu però que en realitat sí que ho és i ha deixat milers de morts (una història que recorda la de la família Sackler).

El Roderick és un artista excèntric i malaltís que pràcticament no surt de casa i que decideix convidar a la mansió un dels seus millors amics. Quan hi arriba, l'home es troba que qui mor no és el seu amic sinó la seva germana, i que a partir de la defunció una sèrie d'esdeveniments terrorífics omplen la casa i persegueixen els seus habitants. El conte, considerat un dels més rellevants de la producció literària d'Edgar Allan Poe, va ser publicat per primera vegada a la revista Burton's Gentleman's Magazine el 1839. A l'adaptació televisiva, la família Usher està plena de fills legítims i il·legítims del Roderick, que veurà com, de cop i volta, comencen a morir sobtadament. Flannagan s'ha basat en el relat de Poe però hi ha incorporat canvis i ha posat el focus en el terror psicològic més que en l'atmosfera sobrenatural pròpia del gènere.

Una dona inquietant vinculada amb les morts

Com és habitual i ja ha fet en anteriors produccions, el cineasta ha triat un repartiment d'intèrprets la gran majoria dels quals ja han participat en altres de les seves obres. Bruce Greenwood encarna el feble Roderick i Mary McDonnell es posa en la pell de la seva germana fantasmagòrica. També hi apareixeran Mark Hamill com a Arthur Pym, l'advocat de tota la vida de la família, i Carl Lumbly serà C. Auguste Dupin, l'investigador que Poe va situar en nombroses de les seves històries i que tindrà la responsabilitat de portar els Usher als tribunals i fer-los caure. Carla Gugino assumeix un dels personatges més rellevants i alhora més misteriosos de la sèrie. Gugino interpreta la Verna, una dona inquietant que porta una màscara de calavera i que està vinculada a les morts, cadascuna de les quals més esgarrifosa i excèntrica que les anteriors. Entre els intèrprets de la minisèrie també hi ha Frank Langella, Kate Siegel, Zach Gilford i Annabeth Gish.

El personatge de la Verna a 'La caída de la Casa Usher'.

Com tota producció ambiciosa de terror, a La caída de la Casa Usher hi juguen un paper fonamental la caracterització dels personatges, el vestuari i els escenaris per on transiten. El bigoti del Roderick, per exemple, és un dels trets que defineixen fortament el personatge. Flannagan ha ubicat la història en una mansió tenebrosa de cortines llargues i racons ombrívols però en comptes d'arrelar-la a l'època en què va ser escrita l'ha situat en l'actualitat. Tots els personatges són grotescos a la seva manera i alguns, a més, fan gala d'una ironia àcida que aporta un toc d'humor negre a la ficció. Flannagan ha assumit la direcció de quatre dels episodisi la resta han anat a càrrec de Michael Fimognari. Aquesta producció serà, de fet, el comiat de Flannagan amb la plataforma. Ell i el seu col·laborador Trevor Macy han signat un acord d'exclusivitat amb Amazon Studios i ja estan treballant per adaptar la saga La torre obscura de Stephen King en una sèrie.

Altres adaptacions

La caída de la Casa Usher és un dels relats de Poe amb més adaptacions, tant audiovisuals com als escenaris i en còmic. Dues de les pel·lícules més representatives són la que va dirigir el 1960 Roger Corman i va protagonitzar Vincent Price, i la versió del 1989 dirigida per Alan Birkinshaw amb Oliver Reed i Donald Pleasence. Però el camp on els Usher han estat més presents són els escenaris, sobretot en espectacles musicals i operístics. La història de Poe va ser una òpera dirigida per Phillip Glass el 1988 i una altra capitanejada per Peter Hammill el 1991, i a Catalunya un musical de la companyia Dagoll Dagom. Aquell espectacle –que es va titular Poe i s'inspirava en el conte dels Usher, però també en altres relats de l'escriptor– es va estrenar el 2002 i va estar protagonitzat per Roger Pera i Rosa Galindo interpretant els dos germans terrorífics de l'obra.

stats