Long Li Xue: "Per atraure els joves a la televisió en català no s'haurien de crear referents, sinó continguts"

BarcelonaLong Li Xue és un dels creadors de contingut en català més populars. Amb 16 anys va començar a penjar vídeos a Instagram i ara, amb 21 anys, acumula més de 30.000 seguidors en aquesta plataforma. El seu sentit de l’humor, la capacitat de riure's d'ell mateix i la seva desimboltura davant la càmera el fan destacar i li han obert les portes a projectes fora de les xarxes, com ser un dels integrants d'Adolescents iCat, presentar la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural, o participar en Canvi de xip i El got d'aigua, de TV3. Actualment, és el presentador del canal de Twitch d'Eufòria, el nou talent show de TV3.

Per què vas començar a penjar vídeos a les xarxes socials?

— Vaig començar fent vídeos perquè era el que m’agradava. Jo vaig patir ciberassetjament i vaig combatre'l rient-me de mi mateix. Feia bromes de xinesos perquè així quan els altres ho feien no m’ofenia, perquè jo era el primer a dir-m’ho. Per a mi, fer vídeos en català no va ser una decisió. Sí que vaig pensar de fer-ho en castellà per arribar a més gent, però jo parlo català en gran part de la meva vida i em semblava absurd canviar de llengua a les xarxes, a més que tampoc m'hi sentiria còmode. Amb el pas dels anys sí que he anat descobrint que fer contingut en català a internet té un pes i una responsabilitat lingüística molt important.

Com veus l'estat actual del català a TikTok, ara que hi ha més creadors de contingut en aquesta llengua?

— M’alegra molt que s'hagi creat una comunitat catalana a TikTok perquè durant la quarantena, que és quan jo vaig entrar a l'aplicació, no hi havia ningú que fes contingut en català i, per tant, era una llengua morta en una xarxa social en tendència. Això vol dir que la gent que passava quatre o cinc hores diàries consumint tiktoks no trobava cap contingut en català i ja era un àmbit d’ús menys on es parlava. De fet, va ser en aquella època que vam decidir crear el hashtag #estiktokat per unificar els continguts en català i és gràcies a això que hem pogut crear una comunitat catalana a TikTok i aconseguir que el català sigui una llengua amb presència a l'app.

Com va sorgir la idea del hashtag #estiktokat?

— Érem un grup de gent que fèiem contingut en català i vam veure que calien referents en aquesta llengua. Si nosaltres no els creàvem i demostràvem que es podia fer contingut en català i, a més, fer-ho bé, la gent no s'animaria a fer-ho també perquè tots els seus referents parlarien castellà. Vam decidir unificar tots els nostres continguts en un hashtag, i va funcionar molt bé, ja que quan els nostres vídeos van començar a usar #estiktokat, la gent s'hi va anar sumant. N'estic superorgullós perquè, amb més de mig milió de vídeos, és el hashtag en català amb més reproduccions de tot TikTok.

¿Creus que a la televisió hi ha una falta de referents en català?

— Crec que per comptar amb els joves no s'haurien de crear referents, sinó continguts que els atreguin, independentment de si això genera o no referents. Els joves ens hem allunyat de la tele perquè no cobreix les nostres necessitats i els continguts que hi ha no ens arriben. Quan hem trobat una cosa que ens ha atret, com per exemple Crims, la gent que no ho podia mirar el dilluns ho buscava i ho mirava a TV3 a la carta perquè era un contingut que els interessava i els arribava. Ara sento que amb Eufòria passarà el mateix, i això val molt, perquè vol dir que s'ha fet una cosa sabent que el target són els joves.

¿Penses que el format multiplataforma d'Eufòria s'hauria d'implantar a més projectes televisius?

— Sí, però no només a la televisió, sinó a tots els àmbits. Com a creador de continguts he topat en moltes ocasions amb gent gran fent coses per a joves, i això no funciona. Estic fart del discurs de voler fer coses pel jovent, a les xarxes socials, per connectar amb la nostra generació i que els joves no puguem fer propostes perquè des de dalt ja tenen pensat com volen fer-ho segons el que creuen que ens pot arribar. Em sap greu, però així no connectareu amb nosaltres. Trobo que falta que els joves puguem tenir més responsabilitat. 

Com penses que els joves poden aconseguir-ne?

— Jo penso que hi ha d'haver un canvi de paradigma, però exactament no sabria explicar com. Els joves no demanem gaire, només que ens cobriu les necessitats bàsiques. Realment moltíssima gent podria fer, per mil i pocs euros, de community manager d'un programa i crear contingut per a les xarxes socials, i sabria connectar amb l'audiència jove perquè seria un jove. Per tant, potser el que fa falta és apostar per la multiplataforma i crear nous llocs de treball adaptats a les necessitats dels joves.  

¿L'acollida dels teus continguts és diferent a Instagram i a TikTok?

— Totalment. TikTok és un paradigma molt diferent d'Instagram, on la gent que em veu és majoritàriament la que em segueix i ja sap què s’espera. En canvi, a TikTok hi ha el Para ti, que et mostra vídeos basant-se en allò que t’agrada i en els virals. Per tant, els meus vídeos arriben a gent que no em coneix i guanyo més odi, perquè la gent pensa: "Deixo aquest insult a aquest tio que no sé qui és i em piro". Zero responsabilitats, és així. TikTok convida més al hate perquè és una xarxa social més polaritzada.

Com gestiones tot l'odi que reps?

— Anant al psicòleg [riu]. No, però de veritat cuidant la salut mental, perquè moltes vegades no ens adonem del mal que fem i que rere les pantalles hi ha persones. Sí que és cert que hi pots estar més o menys acostumat, les coses com són. I jo hi estic més acostumat, però quan tinc un dia dolent tot això em cau com un cubell d’aigua freda. A més, a mi m'insulten per ser xinès i parlar català, però també per ser col·leccionista de vambes o agradar-me la moda. És ben bé que, facis el que facis, la gent trobarà un motiu per insultar-te. 

¿I justament per això, mai t'has plantejat deixar les xarxes socials?

— Ho he deixat temporades i he pensat moltes vegades en desaparèixer d'internet. Al cap i a la fi, estic vivint del que m’agrada i estic gaudint moltíssim de la feina que faig, però totes les coses tenen la seva part dolenta. Jo em sento molt afortunat, però estar tan sobreexposat acaba passant factura tard o d’hora.

Com et veus en un futur?

El món de la comunicació és el que m'agrada, m'apassiona i al que em vull dedicar. Em veig fent xerrades, que és una cosa que m'agrada molt, però sobretot em veig un futur bastant mediàtic que, si no és a les xarxes, serà al món de l’entreteniment, que és molt i molt guai.