Ara també toca fugir de Telegram

El divorci entre Donald Trump i Elon Musk, amb encreuament de retrets i acusacions molt greus, ha deixat en segon terme un altre moviment recent que també implica el magnat tecnològic i ens afecta més directament com a usuaris de plataformes digitals, fins al punt que hauria de fer-nos replantejar la manera de comunicar-nos en l'era de la IA, per poc que ens amoïni la nostra privadesa.

Pavel Durov, el creador de Telegram, va anunciar fa pocs dies un acord amb xAI, l'empresa d'intel·ligència artificial d'Elon Musk, per integrar el xatbot Grok en la plataforma de missatgeria. Durant el primer any, xAI pagarà 300 milions de dòlars (més de 260 milions d'euros) a Telegram i li cedirà el 50% dels ingressos per subscripcions a Grok venudes a través de l'aplicació.

El context d'aquest acord és la guerra oberta entre Musk i Sam Altman d'OpenAI, l'empresa de ChatGPT. Al febrer, Musk va oferir 97.400 milions de dòlars per comprar OpenAI, oferta que Altman va rebutjar irònicament i es va oferir a comprar-li Twitter per una desena part d'aquesta quantitat. La resposta real d'OpenAI ha estat mostrar-se disposada a crear una xarxa social pròpia al voltant de ChatGPT, projecte que continua actiu i demostra que ja estem immersos en una autèntica batalla de les xarxes socials amb IA. En aquesta línia, X acaba d'activar XChat, que afegeix als missatges privats funcions més pròpies d'una aplicació de xat per a mòbils.

Què farà xAI del contingut de Telegram?

El motiu de l’aliança entre Telegram i xAI és estratègic: per entrenar Grok, Musk ja no en té prou amb els tuits dels centenars de milions d'usuaris de X, i ara disposarà també dels xats dels més de 1.000 milions d'usuaris de Telegram, un volum que OpenAI enveja.

Segons Durov, xAI només accedirà a les dades que els usuaris de Telegram comparteixin explícitament amb Grok dialogant amb el xatbot d'IA dins de l'aplicació. Ara bé, aquesta declaració deixa moltes qüestions obertes. Dins de Telegram, l'usuari podrà invocar Grok per a suggeriments d'escriptura, resumir xats, enllaços i documents, i crear adhesius. Per tant, la IA de Musk accedirà al contingut dels missatges.

Musk s'ha proposat alimentar Grok amb tot el que tingui al seu abast. La política de privadesa de X ja contempla l'ús de les publicacions públiques dels usuaris per entrenar els seus models d'IA. No queda clar si xAI farà servir els xats de Telegram de manera similar, però tot indica que es tracta d'una venda de dades més que d'una aliança tecnològica. En qualsevol cas, X tot just s’ha blindat canviant els termes i condicions per prohibir als desenvolupadors d'aplicacions que entrenin amb els tuits públics qualsevol model d'IA extern.

Val a dir que ningú no està lliure de culpa en aquest àmbit. Meta Platforms ha començat oficialment a recollir i utilitzar les dades públiques dels usuaris majors d'edat de WhatsApp, Instagram i Facebook per entrenar els seus models d'IA també a la Unió Europea. És cert que els usuaris poden omplir un formulari per oposar-se a l'ús de les seves dades públiques per entrenar la IA de Meta, en aplicació del Reglament General de Protecció de Dades, però molts ho desconeixen.

Un èxit construït sobre promeses equívoques

Tornant a Telegram, tradicionalment s'havia posicionat com una alternativa a WhatsApp amb més privadesa. Sovint hem explicat aquí que no ho és: WhatsApp aplica xifratge d'extrem a extrem per omissió en totes les converses, mentre que Telegram només l'ofereix en els "xats secrets". Però la realitat és demolidora: la gran majoria del trànsit de Telegram es produeix en xats normals, canals de difusió i grups que no ofereixen privadesa real. Aquestes converses s'emmagatzemen xifrades als servidors de l'empresa, però amb claus de desxifratge accessibles per a la companyia.

A més d’aquesta promesa equívoca de més privadesa, part de l’èxit de Telegram es deu també a funcionalitats innovadores... que Meta ha anat copiant puntualment a WhatsApp: enviament d'arxius de fins a 2 GB, adhesius animats, edició i eliminació de missatges sense límit de temps, sincronització entre dispositius i canals de difusió massius, entre altres. A l’altra banda, Meta protegeix el contingut dels xats, però explota agressivament les metadades de les comunicacions –qui xateja amb qui, des d’on, quines altres aplicacions té instal·lades al telèfon– per elaborar perfils detallats dels usuaris de cara a personalitzar els anuncis.

En la pràctica, l’acord entre Telegram i xAI situa el xat de Pavel Durov en posició desfavorable respecte a WhatsApp: ara tots dos cedeixen dades, però si més no el servei de Meta xifra el contingut de tots els missatges.

Alternatives

Per als usuaris que prioritzen la privadesa, el panorama s'està estrenyent. Signal s'ha convertit en l'opció preferida. És menys complet que Telegram, però aplica xifratge d'extrem a extrem per omissió i capta moltíssimes menys dades que WhatsApp, i està gestionat per una fundació sense afany de lucre... finançada en gran part per un dels dos creadors de WhatsApp, que va fugir-ne immediatament després de vendre-li a Meta (aleshores encara Facebook). Fa anys que Signal és el meu xat de referència.

Un altre xat alternatiu és el suís Threema. De codi obert i xifrat d'extrem a extrem, compleix estrictament amb el marc normatiu europeu. Això sí, per fer-lo servir cal pagar –un únic cop– una mica menys de sis euros i mig. Probablement, els usuaris que fugin de WhatsApp i/o de Telegram trobaran més greu que els seus contactes habituals no hi siguin. Però la decisió de marxar de Telegram ja no és només qüestió de preferències personals, sinó de principis. Cal ser escèptics amb plataformes dirigides per individus capaços de trair els seus compromisos quan els convé econòmicament.

El pivot publicitari de la indústria

Tot plegat s'inscriu en una tendència més àmplia: la IA per a consumidors està girant cap a models publicitaris perquè les subscripcions no poden sostenir els seus enormes costos computacionals. OpenAI crema més de 5.000 milions de dòlars cada any mentre només el 4% dels seus 500 milions d'usuaris setmanals paguen pel ChatGPT complet.

Les empreses d’IA han descobert que els models publicitaris són més lucratius que les subscripcions: OpenAI aspira a facturar 25.000 milions de dòlars en anuncis l'any 2029. Aquesta realitat econòmica explica per què plataformes com Telegram estan disposades a comprometre la privadesa dels usuaris a canvi d'accés a ecosistemes publicitaris lucratius, encara que els biaixos i la desinformació propis de la IA contaminin les aplicacions de missatgeria quan aquestes incorporen plataformes publicitàries.

En un món on les empreses d'IA necessiten accés a converses humanes per entrenar els seus models, els usuaris s'han convertit en matèria primera d'una indústria que els tracta amb cinisme creixent.