Per què ens agraden tant les comèdies sobre grups d'amics?

BarcelonaFriends, Girls, Cómo conocí a vuestra madre, The big bang theory i New girl són només alguns dels títols que venen al cap quan es parla de comèdies centrades en grups d'amics en entorns urbans, un gènere en elles mateixes. La llista s'amplia aquest dimecres amb l'estrena a Disney+ d'Adults, una aproximació al món de l'amistat des de l'òptica de la generació Z.

La nova comèdia de Disney+ no es trenca gaire el cap en el seu plantejament: com passava a Friends, la comèdia que tothom intenta imitar, els protagonistes són un grup d'amics de vint-i-pocs anys que comparteixen residència a Nova York. A diferència del que passava a la sèrie dels anys 90, els protagonistes no viuen a Manhattan, un districte que actualment té uns preus disparats impossibles d'assumir per cap jove, sinó que estan instal·lats a Queens, més assequible per a la classe treballadora. Si a Friends la Monica vivia en un pis que li deixava la seva àvia, a la nova comèdia els personatges comparteixen una casa propietat dels pares d'un d'ells, el Samir. Una cosa que sí que tenen en comú totes dues és l'absència de personatges més grans, una de les principals innovacions de Friends.

Una de les diferències d'Adults respecte a la sèrie en la qual s'emmiralla és la diversitat del càsting: mentre que a Friends tots els protagonistes eren blancs (no hi va haver un personatge recurrent racialitzat fins a la novena temporada), aquí els personatges són de diferents orígens, sense que això sigui una qüestió especialment rellevant.

A banda del Samir, el grup el formen la Billie, amiga seva de l'institut, i a qui no li agrada arriscar-se; l'Anton, el més sociable de tots, i l'Issa, ànima de la festa i permanentment calenta (els mitjans nord-americans han assenyalat les moltes similituds d'aquest personatge amb el d'Ilana Wexler, protagonista de Broad City). Finalment, hi ha el Paul Baker, parella de l'Issa i a qui tothom es refereix pel nom i el cognom. Durant els vuit episodis de la primera temporada tots cinc pateixen per les seves vides laborals, fan festes i intenten ser la seva millor versió adulta, tot i que sovint fracassen en l'intent.

La família escollida

Les comèdies sobre els grups d'amics són filles de l'evolució del concepte social de família. Als inicis de la televisió, les sitcoms explotaven l'humor vinculat a les famílies tradicionals perquè buscaven, precisament, el públic intergeneracional. Els exemples van des de I love Lucy fins a Roseanne i Cosas de casa. Les seves trames eren transversals i representaven tots els grups demogràfics possibles, des dels avis fins als pares i els infants.

A mesura que les famílies van començar a canviar i a perdre pes socialment, les comèdies van buscar nous subjectes d'interès. Amb l'aparició del concepte de família escollida, és a dir, el grup d'amics amb qui es comparteix el dia a dia i que fan de suport en els moments importants, la televisió va trobar un terreny fèrtil que apel·lava a un públic especialment interessant: joves entre els vint i els trenta que es podien sentir identificats amb el que veien a la pantalla. L'èxit esclatant de Friends va provocar una allau d'imitacions que han tingut més o menys fortuna. ¿Serà Adults una de les successores exitoses o es quedarà en succedani fallit per a la generació Z?