Armengol: "El PP no va dur l'Estatut d'Autonomia balear al tribunal perquè no era Catalunya"

La presidenta del Govern ha participat aquest diumenge en el programa 'Salvados' sobre la qüestió territorial espanyola

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha participat aquest diumenge en el programa 'Salvados: El rompecapezas español'. Una hora dedicada a la qüestió territorial, que tant ocupa l'agenda política i mediàtica, vista des del punt de vista de presidents de cinc comunitats autònomes diferents.

A l'hora de tractar el tema català, de tots els convidats, va ser l'única que s'oposà clarament a la presó preventiva d'Oriol Junqueras. Va explicar que ella havia participat en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i que "el govern del PP no va dur l'Estatut d'Autonomia balear al tribunal perquè no era Catalunya". "El tema de Catalunya no és una explosió d'un moment, el PP va posar foc a l'incendi", va afegir. Així mateix, va manifestar-se contra l'aplicació del 155 i va defensar que, si hi ha alguna cosa a fer des d'Espanya, és dialogar.

Armengol era l'única dona entre cinc presidents autonòmics citats, més el presentador del programa, Jordi Évole. A banda de la representant de l'arxipèlag, participaren també en la conversa el president de la Comunitat de Madrid, Ángel Garrido (PP), el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla (PRC), el president de la Regió de Múrcia, Fernando López Miras (PP), i el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara (PSOE).

"Sou presidents l'1 d'octubre a Catalunya. Posaríeu urnes?" va demanar Évole, i en aquesta pregunta tots varen coincidir que no, tot i que amb matisos. Armengol va decantar-se per plantejar primer una reforma al govern espanyol i va afirmar: "Entenc que un polític digui que els seus ciutadans han de poder votar i decidir, però aquests ho han de fer amb un cens i amb una votació que serveixi".

La qüestió de les banderes i la seva simbologia va ser una de les primeres en aparèixer. Armengol va deixar clar que no és partícip de "la guerra de les banderes" i que "ens estam equivocant" en un moment en què "mai no n'hi havia hagut tantes, ni d'un lloc ni de l'altre". Així, va aprofitar per atacar el "mal ús" de les banderes per part del Partit Popular. Aquest mètode divideix, cerca en la ferida i continua creant crispació en lloc de construir formes d'enteniment, segons la presidenta balear, que va definir Espanya com un Estat "plural i divers".

Hi va haver alguns temes en els quals també va defensar una postura clara, com en el cas de la centralització de les competències d'educació, tot reivindicant la "riquesa enorme del meu territori i d'Espanya" i la seva preocupació perquè "quan parlam de la riquesa lingüística d'Espanya només s'anomeni el castellà", o en el tema de l'exhumació de les restes de Franco, tot recordant les "anomalies de la democràcia perquè el dictador estigui enterrat al mateix lloc de les persones que varen assassinar".

Les opinions sobre la centralització o la descentralització de les competències augmentaren la interpel·lació entre els convidats i dinamitzaren el programa. En contrast amb el "principi d'equitat i solidaritat" entre els diferents territoris, sonaren frases com "Madrid és un autèntic pop enmig d'Espanya" o "jo deman per la meva [Comunitat] el que tu tens", de la boca de Revilla i dirigides a Garrido, els dos presidents que protagonitzaren els moments més tensos del debat.

En aquest punt, Armengol va defensar que no es tracta d'una baralla ni d'una competició entre els diferents presidents i que és evident que al sistema autonòmic li falten doblers. "Jo tenc una illa, Formentera, que només fa deu anys que té hospital i on la gent s'ha de moure en vaixell. Augmenta la població i els preus de l'habitatge... i és dur explicar als ciutadans que ets el novè a la llista quan les seves infraestructures no estan cobertes", va explicar. En aquest sentit, va apuntar que s'hauria de revisar l'esforç fiscal de cada comunitat, perquè algunes són "molt insolidàries amb les altres", sense detallar quines en concret.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF