Publicitat
Publicitat

Comença el llarg adéu de ‘Mad men’

L’AMC estrena avui la setena i última temporada de la sèrie, que, dividida en dues tandes, s’acabarà el 2015

Els seixanta són a punt d’acabar i, després de sis temporades, es pot constatar que no li han caigut gaire bé a Don Draper. “Ja no puc seguir fent això”, reconeixia davant els seus col·legues publicistes en l’últim capítol emès fins avui de Mad men. Amb el seu protagonista immers en una severa crisi personal i professional, la sèrie recomença avui als Estats Units, amb l’estrena de la setena temporada, que serà l’última. I arriba demà a Canal+, en versió original subtitulada, i dissabte doblada.

Serà un llarg adéu: seguint l’estela d’altres ficcions, aquesta última temporada s’ha dividit en dues tandes d’episodis. Aquest any se’n veuran set i el 2015 set més, amb els quals es tancaran les desventures de Don Draper i companyia, testimonis d’una època de canvis als Estats Units. Com és habitual, el secretisme envolta les trames dels nous capítols i el seu creador, Matthew Weiner, alimenta el misteri. Els crítics televisius americans han rebut el material de premsa amb una llista ben explícita sobre tot el que no poden compartir. Que és quasi tot. L’únic que s’ha llançat als fans perquè facin les especulacions és un pòster (psicodèlic, que representa les obsessions del protagonista) i un tràiler en què es veuen els personatges principals en aeroports, a càmera lenta i amb vestits de vint-i-un botons (ells) i d’infart (elles). “Tot flota en l’aire”, diu el lema. Segons ha explicat el seu creador, volia assenyalar només que “ja no hi ha glamur a l’hora de viatjar ni als aeroports”. Però als fòrums ja s’especula que serà una temporada en què Nova York haurà de compartir protagonisme amb Los Angeles, a l’altra costa, on l’activitat de l’agència comença a expandir-se.

L’altra gran pregunta que flota en l’aire és el final de la sèrie. Weiner, expert coneixedor del mitjà, sap que els riscos de decebre són elevats, així que va repetint a totes les presentacions que s’han fet d’aquesta setena temporada que no aspira a una conclusió de sèrie épatant, sinó “a deixar els personatges en un lloc on es mantinguin per sempre en la imaginació dels espectadors”. I ha insistit que ja fa uns quants anys que va tenir una epifania sobre com seria aquest final.

Guionista oscaritzat

Weiner és qui firma el guió de la sèrie, però compta amb diversos col·laboradors. I, per a aquesta setena temporada, ha incorporat a l’equip Robert Towne, que va rebre l’Oscar el 1974 pel guió de Chinatown, de Roman Polanski, i que ha treballat també als films Missió impossibe i Dies de tro. Patricia Resnick i David Iserson s’afegeixen també a l’equip productiu.

També hi ha especulació sobre si, tal com ha passat amb Breaking bad, hi ha la possibilitat de fer alguna sèrie derivada a partir d’algun altre personatge de Mad men. Però Wiener és taxatiu amb la seva negativa, tal com explicava a la revista digital Vulture : “Ningú no m’ho ha proposat, però crec que això és així perquè saben que no m’interessa. Hauran sigut 92 episodis, molts més que Breaking bad. Sento que ja he esgotat aquesta història. No estic jutjant ningú, només parlo de com sóc jo. Ara m’agradaria fer una cosa diferent i, a més, m’agradaria deixar Mad men en aquest estat, com a cosa ja acabada. No vull potinejar amb el que ja hem fet”.

Estrenada el 19 de juliol del 2007, la sèrie ha estat un dels puntals de la cadena AMC. Va ser la primera ficció d’una cadena no premium que guanyava un Emmy a millor sèrie dramàtica (i ho va fer tres anys consecutius més i té 11 estatuetes més d’altres categories, que sumen a quatre Globus d’Or i molts altres premis). La crítica n’ha destacat la fidelitat -gairebé obsessiva- amb què es recreen els detalls de l’època, en una ambientació de factura cinematogràfica i tall preciosista. Però rere aquesta estètica bella, Weiner hi situa uns personatges amb tremenda tensió envers els temps que els ha tocat de viure: “El món sencer està canviant. Aquesta era la intenció original del xou. I el canvi fa que tothom se senti fora de lloc”.

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF