Tocats per Sant Marc

PalmaPer Sant Marc, primeres faves tendres i caragols. El 25 d’abril és una data que molta gent senyala en el calendari i els parenòstics populars hi solen dedicar prou espai. La tradició marca que per Sant Marc s’ha de menjar aquesta varietat animal hermafrodita si es vol evitar ser tocat. És a dir, si es menja caragols per Sant Marc, hi ha menys possibilitats de patir un ictus o altres afeccions cardiovasculars que poden malmetre la vida d’una persona amb un obrir i tancar ulls.

Enguany no ha fallat la dita: Vuit dies enllà, vuit dies ençà, l’aigua de Sant Marc no pot fallar. Hem tingut aquests dies passats pluges tendres d’abril i els caragols han sortit a pasturar i molta gent n’ha cercats per la tradicional caragolada. Joan Barceló, de Porreres, és home del temps, estudiós de la meteorologia i redactor de parenòstics. I també un bon conferenciant a l’hora de parlar de caragols, les seves propietats culinàries, els valors nutricionals... “N’he fet un bon grapat de xerrades i conferències sobre caragols”, explica a l’ARA Balears. “Molta gent, de seguida que plou, surt a collir caragols, però s’ha d’anar alerta que moltes voreres de camins estan esquitades d’herbicides. Menjar-ne que hagin pasturat per damunt l’herbam afectat pot tenir males conseqüències”, avisa.

Els caragols de granja són sanitàriament més segurs, explica Joan Barceló. De fet, és considerat un producte ecològic si es cria en condicions i alimentació adients. En els darrers anys han proliferat les granges de caragols, en part gràcies a haver-se convertit en un plat amb molt bona sortida en la restauració i, per tant, n’ha augmentat la demanda.

Bovers, viudes, caragoles de garriga... acabaran aquests dies, especialment demà, dia de Sant Marc, dins olles i greixoneres, i seran un plat de primera a les taules.

Hi ha moltes maneres de preparar-los. “Diuen que per no ser tocats, se n’han de menjar almanco tres”, recorda aquest porrerenc estudiós de la cultura popular, que n’ha recollit algunes receptes per allà on ha viatjat.

Varietat de plats

També a Mallorca depèn dels pobles i de les comarques la manera de fer-los. Cada casa és un món. Amb patata i carn, amb salses diverses, amb panxeta, herbes aromàtiques, fins i tot hi ha receptes de fer-los amb la seva pròpia bava... i a la taula que no hi manqui l’allioli. I ja se sap : El caragol neix amb aigua i mor amb vi.

“Sol menjar herba seca, rostolls acabats de segar, tant verd com sec, i si no en troba, menja el que té a prop, per això els silvestres no ofereixen tantes garanties com els de granja”, hi insisteix Joan Barceló. I com fer-los purgar? “Idò, se’ls dóna farina i expulsen l’excrement per un orifici a un costat de la boca”.

N’hi ha que dels caragols se’n mengen la part més carnosa i la part de darrere es deixa, per la seva poca vistositat i perquè es té la creança que és dolenta. “Idò els bons menjadors se n’empassolen la butza. Hi ha la falsa idea que el ventre és dolent, però no és així”, conta Joan Barceló.

Aportació vitamínica

Les proteïnes d’aquests invertebrats aporten el 98% dels aminoàcids essencials per a l’organisme. Tenen pocs greixos i només entre 60 i 80 calories per cada 100 grams. Amb mesura, no es ún plat indigest.

I el ventall de minerals que ingressen en el seu depredador els converteix gairebé en medicinals. Són rics en ferro, magnesi, fòsfor, potassi, seleni, sodi... d’aquí que se’ls relacioni amb la prevenció de malalties cardiovasculars. Els percentatges de cada mineral sol dependre de la zona de cria.