El poblat de l’Illot inicia una nova campanya d'excavacions centrada en un santuari

PalmaAquesta setmana ha començat la nova campanya d’excavacions al jaciment talaiòtic de l’Illot, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar, centrada enguany en l’estructura coneguda com a Santuari 2 (SN2). Es tracta d’una intervenció arqueològica emmarcada dins la segona fase del projecte de recerca Cronologia i funcionalitat dels santuaris mallorquins i de les estructures SN1 i SN2 de l’Illot: una anàlisi multi-proxy, coordinat per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i l’Ajuntament de Sant Llorenç, amb el finançament del Consell de Mallorca.

La directora insular de Patrimoni, Maria Isabel Arnau, ha destacat la rellevància del poblat a l’hora de servir de referent d’estudi, metodologia i protecció, mentre que el batle llorencí, Jaume Soler i el regidor Miquel Font han recordat que ja es fa feina perquè el 2027 es comenci a construir un nou centre d’interpretació més gran i complet. Per la seva banda el representant de l’IMEDEA, Àlex Valenzuela, ha posat en relleu les particularitats de la campanya d’enguany per acabar de donar “un context complet” al poblat talaiòtic.

Durant aquests primers dies de treball ja han començat a aparèixer algunes peces de ceràmica completes, un fet que dona bones perspectives per a la campanya i que fa pensar que l’excavació podrà proporcionar un registre arqueològic rellevant per aprofundir en el coneixement d’aquests espais rituals de la prehistòria mallorquina.

L’objectiu principal és entendre millor la funcionalitat del santuari SN2 dins el conjunt del poblat i el seu paper dins les comunitats talaiòtiques. La intervenció continuarà al llarg de les properes setmanes amb una metodologia multidisciplinària que combina anàlisi arqueològica tradicional amb estudis de fauna, ceràmica, residus orgànics, fitòlits, antracologia i isòtops estables.

Un santuari ben productiu

El santuari 2 (SN2) sembla ser el més arrasat dels dos que hi ha al conjunt de l’Illot, però segurament és el que es conserva, en l'àmbit espacial, més íntegre. La seva excavació es va iniciar l’any 2016. Fins ara només s’han registrat els nivells de formació i reocupació posteriors al període postalaiòtic. 

El material recuperat consta de nombroses peces ceràmiques que documenten la freqüentació de l’espai durant, almenys, els períodes bizantí i islàmic. També es va documentar un important conjunt faunístic format per les restes òssies dels animals que van servir d’aliment en aquestes fases, destacant molt especialment la presència de galls durant el període bizantí. Una dada que no s’havia pogut confirmar des dels anys 70 a l’Illot. D’altra banda, també es van recuperar dues puntes de llança / fletxa que constitueixen algunes de les peces metàl·liques més importants procedents del jaciment de l’Illot.

Aquest projecte, finançat a través de la convocatòria pluriennal (2024-2026) d’ajuts a la recerca arqueològica del Consell de Mallorca, representa una aposta per la recerca avançada i col·laborativa en l’àmbit del patrimoni balear. Les estructures SN1 i SN2 de l’Illot constitueixen un marc d’estudi privilegiat per explorar les pràctiques rituals i els usos socials d’aquests santuaris, amb la voluntat de generar coneixement aplicable a altres jaciments similars de l’illa.

El poblat de l’Illot és un dels jaciments més importants en la cultura talaiòtica i postalaiòtica (850-123 aC), tant per la seva varietat monumental com per la seva complexa i extensa evolució històrica, que comença a l’Edat del Bronze i arriba a l’època medieval. El conjunt arqueològic es compon de diferents edificis monumentals al voltant dels quals es construïren les cases on vivia la comunitat.

El principal és el monument turriforme, un edifici comunal de finals de l’Edat del Bronze (1200-900 aC), que sens dubte fou el predecessor dels clàssics talaiots circulars i quadrats de l’Edat del Ferro. Al voltant del monument turriforme, s’hi van unir posteriorment diferents àmbits o habitacions, on probablement vivien alguns dels habitants de l’Illot. Entre aquestes estructures destaca una habitació excavada entre els anys 1960 i 1970, que s’ha convertit en un dels models de referència per conèixer com eren les cases en l’època talaiòtica.

Les altres estructures del jaciment inclouen un recinte exterior circular, tradicionalment interpretat com un talaiot; una muralla perimetral conservada a fragments, que s’uneix a diferents àrees, i dues estructures situades a l’est de la muralla que tenen forma d’arc de ferradura i estan relacionades tipològicament amb sants (llocs de culte).

A més, al sud del poblat, a la part més propera al mar, hi ha una xarxa d’estructures que s’articula al voltant d’un espai circular que encara està per excavar. Aquesta zona és la menys coneguda del poblat.