Yahiya Sinwar, l'home més buscat per Israel

BarcelonaDesprés de 60 dies de guerra, Israel no ha aconseguit capturar l'home més buscat: Yahija Sinwar, el líder de Hamàs a Gaza. El Hamàs d'avui té poc a veure amb el de 1987, quan un petit grup de palestins d'orientació religiosa va fundar a la Ciutat de Gaza el Moviment de Resistència Islàmica. Avui Hamàs controla –o controlava– tota la franja de Gaza, de nord a sud, pràcticament sense oposició. L'evolució del grup durant els últims anys és en gran part el resultat de la visió de Sinwar.

Que és ell qui controla el grup va quedar de manifest l'endemà de l'atac sorpresa contra les poblacions israelianes pròximes a la Franja, que va acabar amb uns 1.200 morts i més de 240 ostatges. El 8 d'octubre Sinwar va baixar a un túnel on hi havia alguns ostatges i en "un hebreu sense accent" va preguntar els noms als presoners i els va garantir que estaven en un lloc segur i que no els passaria res. En l'intercanvi durant la treva de la setmana passada, Hamàs en va alliberar 104, a canvi de 240 personers palestins. Després Israel ha tornat a l'ofensiva en tot el territori de la Franja.

Sinwar acaba de fer 61 anys. Va néixer al camp de refugiats de Khan Yunis, la segona localitat més poblada de la Franja, que el 1962 ocupava Egipte, dins d'una família originària d'Ashkelon, una ciutat fèrtil, avui israeliana, situada a la costa del Mediterrani, tot just al nord de la Franja. Com milers de famílies, la de Sinwar va ser expulsada de la regió d'Ashkelon quan va establir-se l'estat jueu el 1948.

Quatre cadenes perpètues

Després d'estudiar filologia àrab a la Universitat Islàmica de la Ciutat de Gaza, va participar en la lluita contra els israelians que ocupaven la Franja des del 1967. El 1989 va ser condemnat a quatre cadenes perpètues per haver matat dos soldats i quatre palestins acusats de col·laborar amb Israel. A la presó, on va passar 22 anys, va estudiar hebreu, una llengua que domina completament i que li permet entendre millor l'enemic.

Va ser alliberat el 2011, a conseqüència d'un intercanvi de presoners palestins pel soldat israelià Gilad Shalit, que Hamàs havia capturat uns anys abans. Aquell intercanvi va ser beneït pel primer ministre Benjamin Netanyahu, en un pacte que avui és objecte de dures crítiques per part de tots els israelians que s'han oposat a l'intercanvi de presoners.

Sinwar va ocupar diverses posicions destacades a l'estructura de Hamàs, fins que el 2017 va ser elegit líder, i el 2021 va ser reelegit. Aquest mateix any va sobreviure a un intent d'assassinat per part d'Israel. Els mitjans hebreus indiquen que en diverses ocasions Netanyahu no va donar el vistiplau per assassinar-lo. A partir d'ara el futur de Yahiya Sinwar podria assemblar-se al del líder del Hezbol·lah libanès, Hassan Nasral·lah, que viu permanentment amagat des de fa molts anys.

El més natural és que Hamàs negociï amb Israel la immunitat dels seus líders, com ha fet en altres ocasions, però no està clar que el govern hebreu accepti ara un acord en aquest sentit, després del que va passar el 7 d'octubre. Alguns mitjans hebreus diuen que Israel s'ha compromès a no assassinar els líders de Hamàs que viuen a l'exili a Qatar, però Netanyahu diu que ha ordenat al Mossad, els serveis secrets israelians, acabar amb tots els responsables en qualsevol lloc del món.

Israel considera Yahiya Sinwar el cervell darrere l'atac del 7 d'octubre, i per tant l'ha situat en el primer lloc dels objectius de l'exèrcit i dels serveis secrets israelians. Com a responsable de la mort de 1.200 israelians, no sembla plausible que cap primer ministre hebreu li garanteixi immunitat, de manera que tot el que li pugui quedar de vida l'haurà de passar fugint dels israelians. Els mitjans hebreus diuen que aquests dies està amagat en un búnquer subterrani de la seva ciutat natal de Khan Yunis, des d'on ha negociat a distància amb Netanyahu l'intercanvi de presoners. Ara Khan Yunis està també sota un bombardeig sistemàtic.