Internacional 29/07/2021

"Vergonyós": el relat de quatre policies sobre l'assalt al Capitoli i les realitats alternatives

El comitè d'investigació sobre els fets del 6 de gener arrenca coix però amb uns testimonis molt emotius

4 min
Els quatre policies que van testificar davant del comitè d'investigació de l'assalt al Capitoli.

Barcelona"Esfereïdor", "convincent" i "a estones condemnatori". Són les paraules amb què descrivia el testimoni de quatre policies que van protegir el Capitoli dels EUA de l'assalt del 6 de gener ni més ni menys que un presentador de la Fox, Bret Baier. Un dels mitjans de comunicació (no pas l'únic ni el que més) que alimenta la teoria de l'expresident Donald Trump, que diu que aquell dia no hi va haver cap violència, trencava files i en directe assegurava, per boca d'un dels seus periodistes estrella: "Veient això ningú podrà dir més que allò no va ser res".

I és que els testimonis dels quatre agents, que dimarts van inaugurar el comitè bipartidista de la Cambra de Representants que investigarà l'assalt al Capitoli, van ser realment emotius quan explicaven com van haver d'enfrontar-se a una torba de seguidors de l'expresident –"Tots ens deien «Trump ens ha enviat aquí»", va relatar un d'ells– i com van tenir por de perdre la vida. "Mai m'havien dit negrata (nigger) portant l'uniforme de policia del Capitoli", explicava un d'ells, Harry Dunn, mentre el seu company Aquilino Gonel no podia evitar les llàgrimes en relatar com el van pegar i llançar productes químics que li van "cremar la pell".

El policia del Capitoli Aquilino Gonel plora en explicar els fets del 6 de gener davant del Congrés.

Però que ningú es confongui, perquè els relats que han "obert els ulls" al presentador Bret Baier –paraules seves– no han acabat pas amb la retòrica dels seguidors de Trump ni de la mateixa Fox, que continuen assegurant que el comitè d'investigació és "una farsa" i que les denúncies sobre l'assalt al Capitoli són "pur teatre". Una altra presentadora de la Fox, Laura Ingraham, se'n burlava i fins i tot concedia el "premi a la millor actuació" a l'agent Michael Fanone, que va relatar davant del Congrés com la multitud li va donar una pallissa, el va electrocutar amb el seu propi teaser i li va prendre l'arma mentre algú cridava "agafa-li la pistola i mata'l amb la seva pròpia pistola!", fins que ell va cridar "Tinc fills!" En un moment de la seva declaració, el policia va fer un cop de puny a la taula i va cridar "vergonyós!" per definir la "indiferència cap als companys" del cos de policia que va veure en la torba i que, va insistir Fanone, encara veu en molts líders polítics.

"El que fa la meva lluita més difícil i dolorosa és saber que molts dels legisladors i la gent que defenso a costa de posar la meva vida en risc estan minimitzant i senzillament negant el que va passar", afegia Fanone. I és que les realitats alternatives s'han imposat en una part del relat polític nord-americà i tot l'espectre mediàtic de la dreta i extrema dreta del país segueix dient que eren ciutadans de bé, enfadats perquè els havien robat les eleccions, els que van anar al Capitoli de forma pacífica aquell dia i que si hi va haver algun acte de violència va ser a mans d'infiltrats de l'extrema esquerra Antifa. Una posició que defensen fins i tot legisladors republicans, que qualifiquen el comitè d'investigació parlamentari com un "teatre polític de Nancy Pelosi", la portaveu demòcrata a la Cambra de Representants.

Per què un comitè bipartidista?

Just quan s'apropa el 20è aniversari dels atemptats de l'11-S, la crispació i polarització política no pot ser més radicalment oposada a la d'aquell moment de fa dues dècades. Una divisió que no ha permès obrir una comissió d'investigació independent i apartidista, com la que va investigar l'11-S, malgrat que tot just després de l'assalt els líders republicans es van mostrar oberts a fer-ho. El càlcul polític del partit de l'elefant, que encara veu possible recuperar la Cambra de Representants a les eleccions de mig mandat del 2022 si evita dedicar massa temps a temes espinosos com l'assalt al Capitoli, va fer que finalment els dirigents conservadors retiressin el seu suport a una comissió d'investigació d'aquell tipus.

Joe Biden podria haver decidit obrir una comissió nomenada pel president, com les que van investigar l'assassinat de Jonh F. Kennedy o l'atac a Pearl Harbor, però va pensar que allò es podria llegir com un atac al seu rival polític. A Pelosi no li va quedar més remei que proposar un comitè bipartidista, que té com a objectiu esbrinar qui va orquestrar l'assalt i per què el dispositiu de seguretat del Capitoli no estava preparat per al que va passar. Però ni això ha sigut fàcil. El Partit Republicà va nomenar, entre els seus set membres del comitè, dos dels principals aliats de Trump en la denúncia d'un frau electoral que s'ha provat fals i que va instigar el mateix assalt, els congressistes Jim Jordan i Jim Banks. Pelosi els va rebutjar i el líder de la minoria republicana a la cambra baixa, Kevin McCarthy, va retirar tots els seus set nomenats.

El comitè està format ara per set demòcrates i només dos republicans, escollits per Pelosi i que han acceptat el càrrec perquè són obertament anti-Trump: Liz Cheney, la filla de l'exvicepresident Dick Cheney, a qui el seu partit ha condemnat a l'ostracisme per expressar-se clarament contra l'expresident, i Adam Kinzinger, també crític amb Trump.

Però tot i arrencar coix, els emotius testimonis dels quatre policies, amb nous vídeos del 6 de gener, són un inici prometedor per a un comitè que preveu cridar a declarar els principals membres de l'equip de Donald Trump que estaven aquell dia amb ell a la Casa Blanca, inclosa la seva filla Ivanka, i que podria fins i tot fer-hi anar al mateix Trump. Pelosi ja ha advertit que està disposada a demanar citacions judicials per forçar a declarar a tothom qui s'hi negui. La batalla en el fang de la crispació política continua.

stats