Uribe i Santos refan ponts per explorar el camí per a un acord

Medellín (colòmbia)El procés de pau a Colòmbia continua. El president del país, Juan Manuel Santos, i el líder del Centre Democràtic (CD), senador i expresident Álvaro Uribe van designar ahir sis delegats -tres per banda- per trobar una manera de reorientar l’acord de pau amb les FARC, rebutjat diumenge en un plebiscit. Santos no només no va admetre dilluns la renúncia del cap del seu equip negociador, Humberto de la Calle, sinó que el va nomenar com un dels representants per reconduir el diàleg amb la formació d’Uribe, que va encapçalar la campanya del vot del no.

Uribe va llançar dimarts a la matinada [hora catalana] la seva primera proposta per a la renegociació de l’acord. “S’ha d’acabar amb la violència. Posar fi al narcotràfic i l’extorsió. Donar protecció a les FARC. S’ha de comprovar quants dels 5.700 integrants de les FARC no han comès delictes atroços i donar-los una amnistia”, va dir per afegir que, a més, és partidari que es tramiti un “projecte de llei al Senat” que atorgui “alleujament judicial sense impunitat a soldats i policies”.

Aquesta última mesura és molt similar a la que ja preveia l’acord amb les FARC pel que fa a amnistia i processos judicials per als implicats en el conflicte armat. El que proposa Uribe és “gairebé més un indult que una amnistia”, explica la politòloga i experta en resolució de conflictes Andrea Salazar, perquè, afirma, es basa més en la “legislació per desmobilitzacions individuals, en què els guerrillers han de ser processats però no condemnats, i entendre quina ha sigut la seva participació en delictes polítics”. Segons aquesta experta, la nova idea té bastants semblances amb el que estableix l’acord, perquè el pacte recollia una “amnistia per crims polítics i procés en els casos de lesa humanitat”, matisa. Amb tot, continua Salazar, encara “falten detalls per entendre la proposta d’Uribe”.

Correccions a l’acord

El senador del CD Iván Duque, un altre dels negociadors, aporta una mica més de llum sobre quines de les 68 correccions que té el seu partit a l’acord són les primordials. “Que les persones amb crims de lesa humanitat paguin amb penes de presó efectiva i no tinguin elegibilitat política, que el narcotràfic i l’extorsió no siguin delictes connexos al de rebel·lió i que les FARC reparin el dany que han fet a les víctimes amb els seus béns”, apunta.

El senador reconeix també que no s’estan demanant penes exorbitants, sinó “de 5 a 8 anys de condemna i que alguns podrien complir en comunitats agropecuàries”.

El ministre de Defensa, Luis Carlos Villegas, ha manifestat que la urgència per al govern és determinar què passa amb els guerrillers en trànsit a les zones on s’havia de produir el desarmament, la seguretat d’aquests llocs i el paper de les Nacions Unides a partir d’ara. Sobre el lliurament dels guerrillers menors d’edat que ha quedat aturat després del no a l’acord, Villegas no es va pronunciar.

Les reunions entre els delegats governamentals i els del CD s’iniciaran un cop Humberto de la Calle torni de l’Havana, on va viatjar dilluns amb l’Alt Comissionat per a la Pau del govern, Sergio Jaramillo, per reunir-se amb l’equip negociador de les FARC. Uribe descarta de moment la idea que el CD s’assegui directament a la taula de negociacions a Cuba per a una negociació a tres bandes entre aquest partit, el govern i les FARC. “Nosaltres respectem les competències constitucionals i legals, la negociació amb la guerrilla és una facultat del govern”, va insistir el senador.

Fidels al paper que han interpretat durant quatre anys a l’Havana, les FARC van emetre ahir un comunicat en què tornaven a assenyalar que es “mantindran fidels al que s’ha acordat”. La guerrilla assegura que la Tribunal Constitucional estableix que el referèndum “no té cap efecte jurídic” sinó només polític. Per la seva banda, l’analista Salazar admet que, tot i que el plebiscit és “políticament vinculant per al president, és a dir, és el president qui ha d’acatar la decisió dels colombians”, això no eximeix que hi hagi “altres actors que puguin liderar o assumir” el procés, com el Congrés. “Però la qüestió és que la ratificació del poble és part integral de l’acord, i és això justament el que no ha succeït”, aclareix Salazar.