Internacional 22/06/2022

La Unió Europea prepara la llum verda per a Ucraïna

Després del vistiplau de la Comissió, els Vint-i-set decidiran si concedeixen a Kíiv l'estatus de país candidat

Natàlia Queralt Piñas
3 min
Fumera als afores de Kíiv després d'atacs russos.

Brussel·lesEls Vint-i-set es reuneixen aquest dijous i divendres a Brussel·les en una cimera històrica en la qual decidiran si concedeixen a Ucraïna l’estatus de país candidat a la Unió Europea, mentre la guerra continua martiritzant aquest país i cap senyal fa preveure que la fi del conflicte estigui a prop. En la cimera, en què també es determinarà la candidatura de Moldàvia, els líders de la Unió Europea continuaran abordant les conseqüències de la invasió russa contra Ucraïna –especialment la crisi alimentària mundial i el suport a Kíiv– i la situació econòmica en el marc del Semestre Europeu del 2022, entre altres temes.

S’espera que els caps d’estat i de govern segueixin l’opinió favorable de la Comissió Europea, anunciada divendres passat en un informe d’avaluació presentat en temps rècord que recomanava atorgar l’estatus de país candidat a Ucraïna i Moldàvia. Això sí, Brussel·les advertia a tots dos estats de la necessitat d’efectuar àmplies reformes democràtiques abans d’iniciar les negociacions. Després de setmanes de debat intern, tot apunta que els Vint-i-set han arribat a un acord i hi donaran la llum verda.

“No he sentit cap veu discordant”, afirmava el ministre d’afers exteriors de la República Txeca, Mikulas Bek, a la sortida de la reunió del Consell d’Afers Exteriors aquest dimarts, conscient que tots els estats membre hi han d'estar d'acord perquè tiri endavant. Els líders de França, Alemanya i Itàlia van escenificar obertament el seu suport a la candidatura d’Ucraïna en una reunió amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski a Kíiv fa una setmana. També ho va fer el president de Romania, que va viatjar a la capital ucraïnesa des de Bucarest. Altres països com Polònia, la República Txeca i els estats bàltics s’han mostrat favorables a l’adhesió des de bon principi. 

Per la seva banda, els estats membres més escèptics han anat canviant d’opinió al llarg de les últimes setmanes. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha assegurat finalment el suport a la candidatura d’Ucraïna en un discurs adreçat al Parlament ucraïnès aquest dimarts. Àustria va suggerir una integració gradual que permetria al país candidat ser tractat políticament com a membre de la UE en els àmbits en què complís amb els estàndards europeus. Tot i així també s'hi compromet.

En una posició similar es troba Portugal, que demanava “menys debats legals i més solucions pràctiques” envers la situació d’emergència que viu Ucraïna. No obstant, aquest posicionament pragmàtic no impedirà al país votar a favor. Altres estats membres com Grècia i Eslovènia també donaran suport a Ucraïna, però han demanat que es tingui en compte la situació dels Balcans Occidentals, que es troba encallada des de fa dècades. A ningú se li escapa, però, que la simbologia que envolta la candidatura de Kíiv per entrar a la UE és especial. De la mateixa manera que ho és el missatge que, des de Brussel·les, s'envia a Moscou.

Desbloquejar els Balcans

Tot i això, la trobada prèvia a la cimera de dijous amb els dirigents dels Balcans Occidentals fa pensar que la decisió podria contribuir a desbloquejar la situació d’alguns països que es troben a la cua per entrar al club europeu des de fa dècades. El més probable seria que els líders de la UE donessin llum verda per iniciar les negociacions d’adhesió amb Macedònia del Nord i Albània, que són candidats oficials des del 2005 i el 2014 respectivament. 

Tanmateix, les hores prèvies a la cimera no estan sent fàcils. Les decisions del Consell Europeu pel que fa a l’adhesió a la UE requereixen ser aprovades per unanimitat i hi ha cert malestar pel continuat veto de Bulgària a iniciar les negociacions amb Macedònia del Nord, que, de retruc, també té conseqüències sobre Albània. Sofia ha vetat de forma continuada l’obertura formal de les negociacions amb Skopje i ha reclamat canvis a la Constitució macedònia i solucions als conflictes lingüístic, cultural i patrimonial. Per la seva banda, Macedònia del Nord reclama que aquestes qüestions siguin tractades durant el procés. Els líders d’Albània, Macedònia del Nord i Sèrbia han insinuat que no participaran a la reunió prèvia a la cimera si Bulgària no accedeix a aixecar el veto que obstaculitza l’inici de les negociacions.

La reforma dels Tractats de Funcionament de la UE és un tabú per la seva complexitat, però cada vegada són més les veus que obren la porta a modificar-los. El mes passat Von der Leyen va assenyalar la necessitat d’eliminar la unanimitat en certs processos de presa de decisions, en qüestions de política exterior, per exemple, i substituir-la per majoria qualificada. D’aquesta manera, s’evitaria l’estancament de certes decisions per qüestions nacionals i es permetria a la UE respondre amb rapidesa als reptes geopolítics actuals que requereixen accions immediates.

stats