La UE prepara la segona ronda de sancions a Rússia pel cas Navalni després de la topada de Borrell a Moscou

Brussel·lesDesprés de la criticada visita de l'alt representant Josep Borrell a Moscou, els socis de la Unió Europea es preparen per activar una segona ronda de sancions contra Rússia pel cas Navalni. La tensió entre Europa i el Kremlin va en augment des de la roda de premsa de l'exministre espanyol i el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov. Dilluns que ve els ministres d'Exteriors de la UE faran pinya amb Borrell i donaran llum verda a un nou paquet de sancions després de l'empresonament de l'opositor Alexei Navalni, segons anticipen diverses fonts diplomàtiques.

Borrell va comparèixer a l'Eurocambra després de reunir-se amb Lavrov i va rebre per totes bandes, però el cap de la diplomàcia europea va reivindicar el seu càrrec: "La política exterior no és només enviar comunicats". Dilluns haurà de defensar el mateix davant uns ministres d'Exteriors de la UE que també tenen dubtes. "A tots ens va sorprendre força com va anar la roda de premsa. L'alt representant no va reaccionar a les provocacions de Lavrov", admet un diplomàtic.

Són diverses les posicions de la Unió Europea davant Rússia, ja sigui en funció del color polític, de la geografia o dels interessos econòmics. Els països de l'Est i bàltics fa temps que demanen una resposta més contundent contra Moscou pel cas Navalni, però països com França o Alemanya posen el fre de mà, preocupats pel risc de trencar els fràgils ponts entre Brussel·les i el Kremlin. Tot i això, hi ha consens que cal reaccionar i el debat ja no pivota tant al voltant de si activar o no una segona ronda de sancions, sinó de contra qui i de quina manera.

Borrell ja va avançar a l'Eurocambra que prendria la iniciativa i presentaria una llista de noms contra els quals emprendre represàlies, però segons fonts diplomàtiques està buscant el consens mentre un grup d'estats han presentat el seu propi llistat. Sobre la taula hi ha l'opció d'activar el nou mecanisme de sancions contra vulneracions dels drets humans activat el desembre passat i inspirat en la llei Magnitski nord-americana.

Si els ministres d'Exteriors donessin llum verda a les sancions, no s'activarien automàticament. Seria un primer pas polític en un procés legal que implicaria l'aprovació definitiva de les mesures al març. Aquesta seria la segona vegada que la Unió Europea sanciona Rússia pel cas Navalni. La primera va ser al desembre després de l'enverinament. Però abans ja s'havien emprès represàlies per l'annexió de Crimea i per les activitats de Rússia a Ucraïna.

Sense comptar el mecanisme de sancions per vulneracions dels drets humans, la UE té diverses vies sancionadores, que poden anar des d'embargaments d'armes o restriccions de viatges fins a congelació d'actius o comptes bancaris, i altres restriccions econòmiques que afecten les importacions o les exportacions. Per exemple, també s'espera que dilluns s'ampliïn les sancions a una trentena de dirigents veneçolans. Però el nou mecanisme, que s'activaria per primera vegada pel cas Navalni, pretén ser més precís i flexible davant de persones, entitats o empreses, sense afectar el país o la seva població. La llei Magnitski dels Estats Units porta aquest nom en memòria d'un advocat rus que les autoritats russes van empresonar després que denunciés la corrupció a l'aparell de l'estat. Va morir a la presó el 2008 sense rebre judici. El nou mecanisme preveu mesures restrictives específiques contra actes com genocidis, tortures, esclavitud i detencions arbitràries, i permet congelar els actius de les persones assenyalades o fins i tot impedir-los l'entrada a la UE.

Dilluns, doncs, la discussió dels ministres d'Exteriors se centrarà principalment en qui s'ha de sancionar. "Hi haurà d'haver evidències substancials de les vulneracions", diuen fonts diplomàtiques.