Brussel·lesÉs un "xantatge inacceptable i injustificat", diu la Unió Europea després que Rússia hagi tallat unilateralment el subministrament de gas a Polònia i Bulgària per negar-se a pagar-lo en rubles. Però Brussel·les assegura que està preparada, perquè s'ho veia venir. "No és una sorpresa", ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una compareixença després de reunir-se amb el comitè de coordinació de gas on hi ha representats tots els socis europeus. Segons Von der Leyen, la UE hi està preparada. Polònia i Bulgària rebran enviaments de gas d'altres socis comunitaris i s'intensifiquen encara més els esforços per reduir la dependència de Rússia: "L'era dels combustibles fòssils russos a Europa s'ha acabat", ha sentenciat.
A la capital belga la mesura de Rússia s'entén com una "provocació", o fins i tot com una "agressió", en paraules del president del Consell Europeu, Charles Michel, i per això la rèplica ha sigut institucional i contundent. Brussel·les amenaça amb una resposta "immediata, unida i coordinada" que no detalla, però avisa Putin que si la seva intenció és dividir els Vint-i-set ha tornat a "fracassar". Putin ha tallat el subministrament de gas a Bulgària i Polònia perquè s'han negat a pagar en rubles, una exigència recent del Kremlin que està veient com l'economia russa s'ofega a causa de les sancions econòmiques milionàries que Occident ha posat en marxa.
El govern polonès ha acusat Moscou d'"imperialisme gasista", però ha insistit que hi podrà fer front. "És un atac directe a Polònia", ha defensat el primer ministre, Mateusz Morawiecki, en una compareixença al Parlament, tot i que ha assegurat que "Varsòvia s'ha estat preparant per a aquest moment durant anys". De fet, ha anat més enllà i ha afirmat: "A partir de la tardor, Polònia no necessitarà en absolut el gas rus. Afrontarem aquest xantatge, amb aquesta pistola al cap, i els polonesos no ho notaran". Amb les instal·lacions d'emmagatzematge de gas al 76%, Morawiecki ha indicat que això suposa prou gas per cobrir sis setmanes d'ús i que, si pugen les temperatures, els subministraments podrien durar més temps.
Amb tot, el Kremlin ha rebutjat les acusacions de xantatge. "Les condicions que es van documentar al decret del president [Putin], és a dir, el nou mètode de pagament, va ser causada per passos hostils sense precedents per a l'economia i el sector financer realitzats contra nosaltres per països hostils", ha argumentat el portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, en la conferència de premsa diària. També ha dit que Rússia s'ha vist obligada a canviar al pagament en rubles a causa de les noves restriccions. "Hem tingut una quantitat important de les nostres reserves bloquejades, o robades, per dir-ho simplement. Tot això ha requerit una transició a un nou sistema de pagament", ha justificat Peskov, que ha recordat que les noves condicions "es van posar en coneixement dels compradors amb anterioritat".
Més sancions?
Si l'economia russa no s'ha asfixiat del tot és justament gràcies al gas i al petroli que ven majoritàriament a Europa, i aquesta és la delicada carta que Putin està fent servir. Si no s'ha aprovat un sisè paquet de sancions a Europa és justament perquè no tots els estats europeus es poden permetre deixar de comprar combustibles fòssils a Rússia. Països com Alemanya, Àustria, Itàlia, Hongria, Letònia, Polònia i Bulgària en són altament dependents. Fins ara, s'han bloquejat actius bancaris, s'han sancionat centenars de persones i entitats o s'ha vetat l'exportació de diferents productes, béns i serveis, però no s'ha pogut deixar d'enviar milions d'euros a Rússia a través de les factures pel seu gas i petroli. Sí que s'ha fet amb el carbó, però la magnitud d'aquest negoci és molt inferior.
Aquest és el debat constant i intens a Brussel·les des de fa algunes setmanes, que avança en paral·lel als esforços europeus d'alliberar-se de la llosa que representa l'alta dependència energètica de Rússia. Ja abans de la guerra a Ucraïna, Moscou va començar a utilitzar aquest recurs energètic com una eina geopolítica, reduint les reserves europees de Gazprom a mínims i encarint el preu del gas, cosa que ha despertat consciències a Europa, altament dependent de Rússia per escalfar llars i generar electricitat. Per això, des de la Comissió s'han buscat nous acords amb altres proveïdors com els Estats Units i Qatar, no només per assegurar alternatives a mitjà i llarg termini, sinó també per poder respondre en cas que Moscou tanqui definitivament l'aixeta com ja ha fet amb Polònia i Bulgària. Per exemple, en l'última visita del president nord-americà, Joe Biden, els Estats Units es van comprometre a incrementar els enviaments de gas liquat a Europa en un 68% aquest mateix any.
Importants veus europees com el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, pressionen en aquest sentit i creuen que tard o d'hora s'haurà de deixar de comprar gas i petroli a Rússia, però mentre no s'aconsegueixi Europa treballa a marxes forçades per buscar alternatives de subministrament, com confirmava aquesta mateixa setmana el ministre d'Economia alemany, Robert Habeck, que va assegurar que Alemanya podria ser independent del petroli rus "en qüestió de dies" perquè ha aconseguit reduir la dependència del 35% al 12% des que va començar la guerra.
Entre l'espasa i la paret
Però a la pràctica tot és molt més complicat. Europa està entre l'espasa i la paret. Segons ha revelat aquest dimecres l'agència Bloomberg, ja són quatre les companyies europees que sí que han pagat el gas rus amb rubles. ¿Com s'ho han fet, si la Comissió Europea considera que és incomplir les sancions imposades? Doncs perquè Brussel·les no considera que es vulnerin si, en canvi, els compradors de gas europeus obren un nou compte bancari a Gazprombank i paguen en euros, deixant la conversió en rubles en mans de l'entitat bancària. Segons Von der Leyen, els contractes estipulen els pagaments en euros, però, de nou, països altament dependents tenen les mans lligades. Alemanya, per exemple, ja ha anunciat que ho farà així.
De moment, Europa es manté ferma, promet que té alternatives per garantir el subministrament i replica a Putin que una mesura com aquesta és tirar-se un tret al peu perquè li impedeix ingressar importants quantitats de diners. "Aquest moviment només és un altre recordatori que hem de deslliurar-nos de la dependència energètica de Rússia", ha reblat Von der Leyen, que preveu aviat una reunió extraordinària de ministres d'Energia per tornar a tractar la qüestió.
Per què Rússia necessita que se li pagui en rubles el gas que exporta a Europa?
Des de l’1 d’abril, Vladímir Putin ha exigit que el gas rus venut a països "hostils" es pagui en rubles. Aquest dimecres, finalment, Gazprom ha tallat el subministrament de gas a Polònia i Bulgària. Però, per què Moscou necessita que se li pagui en rubles? Arran de la invasió russa d'Ucraïna a finals de febrer i les sancions occidentals, el valor del ruble va caure dràsticament. En conseqüència, el Banc Central de Rússia es va obligar a intervenir.
Amb el comerç del ruble a nivells molt baixos, les exportacions aportarien menys diners per finançar la guerra dels que s'esperava anteriorment. Però exigir als països que paguin en rubles beneficia l'economia russa i atura la caiguda de la moneda.
Diferents analistes també han especulat que els dòlars i els euros són menys útils per a Moscou mentre les sancions estan en vigor. Però, tanmateix, alguns experts han suggerit que el canvi del sistema de pagament té motivacions polítiques i vol ser un signe que Rússia intenta exercir el seu control sobre Europa.
Aquest pla podria ser contraproduent si el Kremlin intenta insistir que els contractes actuals en euros i dòlars es canviïn per rubles, ja que això incompliria el protocol internacional. "Fins i tot si un comprador està disposat a pagar en rubles, pot resultar força difícil tenint en compte les sancions imposades a diversos bancs russos", ha dit en un comunicat l’ING Bank.
Els pagaments en rubles són tècnicament possibles, ja que les sancions només són parcials: un comprador occidental podria pagar euros o dòlars al seu banc, que, al seu torn, els enviaria a un banc rus i els demanaria que paguessin a Gazprom en rubles. Però no està clar si el Banc Central de Rússia té prou liquiditat en rubles per permetre als clients europeus obtenir la divisa russa per fer el pagament.
