Internacional 02/08/2021

Trump volia atacar l'Iran per quedar-se a la Casa Blanca, segons un nou llibre

El cap de l'exèrcit Mark Milley temia que el president volgués fer "un cop d'estat" i el va comparar amb Hitler

3 min
Donald Trump, durant un discurs a la seva ruta Save America a principis de juliol,

BarcelonaEn el temps que va passar des de les eleccions del 3 de novembre als EUA i la presa de possessió de Joe Biden el 20 de gener, en què Donald Trump es negava a concedir la victòria , hi va haver alguns canvis en la cúpula del Pentàgon que van sorprendre molta gent i que ningú sabia explicar. Ara, revelacions fetes pels autors d'almenys dos llibres que repassen els últims dies de la presidència de Trump podrien aclarir el motiu dels canvis: Donald Trump pretenia llançar un atac aeri sobre l'Iran probablement per generar una situació de seguretat nacional que li permetés mantenir-se a la Casa Blanca i no consumar el traspàs del poder. Almenys aquesta era la por que tenia llavors el cap de l'estat major conjunt dels EUA, Mark Milley, que va lluitar per frenar una decisió així fins al final: una reunió el 3 de gener en què finalment se li va dir a Trump que era “massa tard” per fer una acció així, i se’l va poder convèncer. Això és que va explicar el mateix Milley a diverses persones entrevistades per Susan B. Glasser, periodista de The New Yorker, i Peter Baker, del Times, per un llibre que tots dos estan escrivint sobre la presidència de Trump. El llibre es publicarà l'any que ve, però l'autora n'ha avançat alguns dels continguts, per confirmar i ampliar el que ja diu el llibre I alone can fix it, publicat el 20 de juliol pels periodistes del Washington Post Carol Leonnig i Philip Rucker, que també repassa els últims mesos de la presidència de Trump.

En aquells dies, el cap de l'estat major, Mark Milley, temia dos possibles "escenaris de malson". El primer era que el president Trump intentés dur a terme "un cop d'estat" a través de “treure l'exèrcit als carrers dels Estats Units per prevenir un traspàs de poder legítim i pacífic", amb l'excusa de contenir les manifestacions de Black Lives Matter o de l'esquerra radical Antifa. El segon escenari era que l'encara president generés una crisi exterior amb l'Iran, ja que en les seves reunions amb la Casa Blanca Trump i els seus col·laboradors més pròxims pressionaven per llançar un atac aeri contra el règim dels aiatol·làs. "Si ho fa, tindrà una maleïda guerra", li hauria dit Milley ja llavors.

El cap de l'exèrcit creu que en aquells dies els Estats Units van estar "molt a prop" d'una guerra amb l'Iran. En converses amb diverses persones pròximes, Milley va comparar Trump amb Hitler, convençut que pretenia ocasionar un "moment Reichstag", en al·lusió a l'incendi de l'edifici del Reichstag que l'any 1933 va permetre a Adolf Hitler declarar una situació d'emergència per suspendre les garanties civils i democràtiques. Milley fins i tot va advertir de les seves pors a membres destacats del Congrés, com la demòcrata Nancy Pelosi o el republicà Mitch McConnell, i als seus interlocutors amb l'administració entrant de Joe Biden. A tots ells els va avisar que Trump podia intentar fer "un cop" d'estat però que no tindria èxit perquè l'exèrcit no el seguiria. "La nostra lleialtat està amb la Constitució dels Estats Units", els va dir.

Milley, nomenat cap de l'estat major (chairman of the Joint Chiefs of Staff) pel mateix Trump a finals del 2018, és el general uniformat que va aparèixer amb Trump en la polèmica fotografia a Lafayette Square l'1 de juny , quan el president va ordenar reprimir violentament una manifestació per la mort de George Floyd que hi havia davant de la Casa Blanca només per poder sortir i fotografiar-se a la porta de l'església amb la Bíblia a la mà. A la setmana següent, el general Milley es va disculpar públicament per haver participat en aquell acte marcadament polític i haver trencat així la imparcialitat que ha de mantenir l'exèrcit. En una reunió posterior a la Casa Blanca, Trump li diria que no entenia per què s'havia disculpat i que les disculpes eren mostra de "debilitat". "No ho són allà d'on vinc jo", li va respondre Milley.

De fet, aquest mateix mes de juliol Trump ha respost públicament a les filtracions que expliquen la por de Milley a un cop d'estat i ha negat haver parlat mai o haver tingut mai una discussió amb ell [Milley] sobre treure els militars o un "cop", "cosa que té sentit perquè vaig perdre total confiança en ell i en la forma que es va comportar durant el nostre petit passeig a l'església". En un comunicat per negar les filtracions en els nous llibres sobre ell, Trump torna a insistir que hi va haver, diu, "frau electoral", i s'acarnissa amb Milley: "Intenta ser un tipus dur, però no ho és, sinó que s'ofega més del que es pot creure tan aviat com se li planta un micròfon a la cara o amb la simple visió dels Fake News Media".

stats