Panamà es prepara per a l'amenaça de Trump al Canal

Ciutat de GuatemalaDonald Trump ha estrenat el segon mandat insistint en la seva intenció de recuperar el control del canal de Panamà, i ha amenaçat fins i tot amb una intervenció militar sobre el pas que uneix els oceans Atlàntic i Pacífic i pel qual circula el 5 % del comerç mundial (14.000 vaixells cada any). La justificació del mandatari és posar fre al seu gran rival econòmic: la Xina, el país a qui acusa sense proves de controlar el Canal. “No el vam donar a la Xina. El vam donar a Panamà”, va deixar anar el president. “Hem estat molt maltractats per aquest imprudent regal que mai no havíem d'haver lliurat i la promesa de Panamà s'ha trencat. Els vaixells nord-americans estan sobrecarregats amb tarifes i no els tracten de manera justa”, va denunciar Trump.

El president de Panamà, el conservador José Raúl Mulino, ha reaccionat taxativament: “El Canal és i continuarà sent de Panamà”. També va negar cap presència de la Xina en l'administració de l'estret. Panamà va establir relacions diplomàtiques amb la Xina el 2017, després de trencar llaços amb Taiwan. Un dels arguments esgrimits va ser que el gegant asiàtic representa la segona economia més gran del món. Tot i això, des del 1997, Panama Ports Company, subsidiària d'un consorci xinès de Hong Kong, opera dos ports adjacents al canal de Panamà i el 2021 el contracte de concessió es va prorrogar 25 anys. Coincidint amb les amenaces des de la Casa Blanca, el govern panameny ha anunciat aquesta setmana que iniciaran una auditoria a la companyia per “verificar si reporta adequadament els seus ingressos, pagaments i aportacions a l'estat”.

Aquest pas marítim de 82 quilòmetres va ser construït pels EUA, que el van inaugurar el 1914 i el van administrar durant 85 anys fins que va ser traspassat a l'estat panameny. Mulino ha recordat al seu homòleg nord-americà que el Canal “no va ser una concessió de ningú”, sinó resultat de “lluites generacionals” que van culminar en el Tractat de Neutralitat Permanent i el Tractat del Canal de Panamà, signats el 1977 entre l'aleshores president dels Estats Units, Jimmy Carter, i el panameny, Omar Torrijos. El primer acord va atorgar a Washington el dret d'actuar per assegurar que el Canal continués obert i segur, mentre que el segon establia que Washington lliuraria aquesta infraestructura a Panamà el 31 de desembre del 1999. Trump busca revertir aquests acords 25 anys després que Panamà assumís l'administració de l'estret pel qual van travessar el 2024 un total de 423 milions de tones de càrrega. Precisament, els Estats Units i la Xina són els dos països que més utilitzen aquesta infraestructura: l'any passat hi van transportar 160,1 i 45,04 milions de tones, respectivament.

Socors a l'ONU i a Davos

El secretari general de l'Organització dels Estats Americans (OEA), Luis Almagro, ha qualificat d'“incontestable” la vigència dels tractats que atorguen “sobirania” de Panamà sobre el Canal, i per això va rebutjar “l'amenaça de l'ús de la força” per part dels EUA. El govern panameny ja ha posat en marxa la maquinària diplomàtica enviant una carta al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. Mulino també va aprofitar la seva participació en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos per defensar: “Tenim el dret internacional de part nostra per sempre”, quant a “la nacionalitat i la sobirania” del Canal. Així, va apuntar que està regit per un tractat internacional a què donen suport més de 40 països, per la qual cosa va incidir que el Canal “és de Panamà i continuarà sent de Panamà”. El cantautor i exministre de Turisme panameny Rubén Blades ha advertit que el seu país “s'ha de preparar per a l'eventualitat d'una altra intervenció armada dels Estats Units”. Es referiria a la invasió dels EUA del 20 de desembre del 1989 comandada pel llavors president, George H.W. Bush, que va enderrocar el general i dictador panameny Manuel Antonio Noriega sota càrrecs de crim organitzat i narcotràfic i que es va saldar amb més de 500 morts.

La intenció de Trump de recuperar el canal de Panamà coincideix amb el 25è aniversari del traspàs. A més, el 9 de gener es va recordar la mort de 21 panamenys a mans de l'exèrcit estatunidenc el 1964 quan es va negar a estudiants del país centreamericà hissar la bandera nacional en una escola de l'antiga zona del Canal, tragèdia celebrada com el Dia dels Màrtirs. Les pretensions expansionistes del republicà ja han provocat reaccions populars. El mateix dia de la investidura un centenar de persones van protestar als voltants de la residència de l'ambaixador dels EUA a Ciutat de Panamà amb pancartes on es llegia "Donald Trump, el canal de Panamà no està en venda", i es van cremar diverses banderes del país.