Israel acusa l'Iran d'incomplir l'alto el foc i anuncia un atac contra Teheran

WashingtonEl ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha ordenat atacar Teheran, després d'acusar l'Iran de violar l'alto el foc anunciat unes hores abans pel president dels Estats Units, Donald Trump. "A la llum de la flagrant violació per part de l'Iran de l'alto el foc declarat pel president dels Estats Units —mitjançant el llançament de míssils cap a Israel— i d'acord amb la política del govern israelià de respondre amb contundència a qualsevol incompliment, he ordenat a les FDI [l'exèrcit israelià] que continuïn les operacions d'alta intensitat dirigides als actius del règim i a la infraestructura terrorista a Teheran", ha afirmat. Minuts abans, l'exèrcit havia emès un comunicat afirmant que estava treballant per destruir míssils iranians després de detectar un llançament.

Tot i que l'estat major de les forces armades de l'Iran ha negat haver disparat míssils cap a Israel, Israel reclama que es tracta d'una violació del fràgil alto el foc anunciat per Donald Trump la nit de dilluns. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, havia confirmat que acceptava la proposta a primera hora de dimarts, justificant que Israel havia aconseguit tots els objectius de la campanya de bombardejos contra l'Iran llançada el 13 de juny. "A la llum de l'assoliment dels objectius de l'operació, i en plena coordinació amb el president Trump, Israel ha acceptat la proposta del president d'un alto el foc mutu", havia dit el primer ministre Benjamin Netanyahu en un comunicat.

Per la seva banda, el ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araqchi, havia dit que l'Iran aturaria els seus atacs de represàlia sempre que Israel deixés d'atacar a partir de les 4:00 del matí a Teheran.

A l'anunci de Donald Trump l'han seguit hores de confusió pel silenci inicial de Tel-Aviv i els missatges contradictoris de Teheran. El president estatunidenc ha anunciat aquesta matinada que ambdós països havien acordat una treva de 12 hores i que, si se superava aquest període sense atacs, s'hauria acabat la guerra. "S’ha acordat completament i de mutu acord entre Israel i l’Iran que hi haurà un alto el foc complet i total (d’aquí a aproximadament 6 hores, quan Israel i l’Iran hagin conclòs i finalitzat les seves missions finals en curs!), durant 12 hores, moment en què la guerra es considerarà acabada!", ha escrit el republicà a Truth Social dos dies després d'haver bombardejat instal·lacions nuclears iranianes.

"Durant cada període d'alto el foc, l’altra part es mantindrà pacífica i respectuosa. Partint de la base que tot funcionarà com ha de funcionar —i així serà—, voldria felicitar ambdós països, Israel i l’Iran, per haver tingut la resistència, el coratge i la intel·ligència per posar fi al que hauria de ser anomenat « La guerra de 12 dies»", deia Trump a través de la seva xarxa social.

Atacs recíprocs

Fins al moment de l'entrada en vigor de la treva Abans Israel ha registrat fins a cinc nou atacs iranians. Però malgrat els atacs recíprocs, l'alto el foc ha entrat en vigor a les 6 del matí (hora a Catalunya). Un míssil iranià ha deixat almenys quatre morts a Beersheva, la ciutat més gran del sud d'Israel, que ha tancat el seu espai aeri de forma indefinida. Israel, per la seva banda, ha atacat diferents objectius a Teheran.

Inicialment, el ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Abbas Araghchi, ha afirmat que "de moment" no hi havia cap acord sobre un alto el foc ni sobre la fi d'operacions militars, però ha dit que Teheran estava disposat a deixar de respondre, "sempre que el règim israelià posi fi a la seva agressió il·legal contra el poble iranià abans de les 4 del matí", ha escrit en una publicació a X. I afegia que "la decisió final" sobre l'alto el foc es prendria "més endavant".

Quinze minuts després, en una altra publicació, Araghchi donava per finalitzats els atacs. "Les operacions militars de les nostres poderoses Forces Armades per castigar Israel per la seva agressió han continuat fins a l’últim minut, a les 4 del matí", escrivia, insinuant que posaven fi a les hostilitats i que donava per començada la treva. La televisió estatal iraniana anunciava un alto el foc entre els dos països, segons el presentador, “imposat a l’enemic” gràcies als atacs continus del règim contra Israel. Tres hores després que el ministre iranià digués que s'havien acabat les hostilitats, Israel anunciava que l'Iran havia llançat fins a tres onades de míssils.

L'inici de la treva anunciada per Trump no era simultani, sinó que havia de començar a les 12 del vespre per a l'Iran (les sis del matí de dimarts a Catalunya) i, sis hores més tard per a Israel. Una diferència justificada perquè tots dos països poguessin acabar les accions que estaven duent a terme. En el moment en què Trump ha donat a conèixer l'acord, caces israelians acabaven d'entrar a l'espai aeri iranià.

Un canvi de retòrica

En qüestió d'hores, el president nord-americà ha passat d'omplir-se la boca de retòrica bel·licista i suggerir un "canvi de règim", a felicitar els aiatol·làs i dir que "Déu beneeixi l'Iran". La tarda de diumenge, en una altra publicació a Truth Social, Trump assegurava que si "l'actual règim iranià és incapaç de fer l'Iran gran un altre cop - to make Iran great again - per què no hauria d'haver-hi un canvi de règim?". La idea contradeia el posicionament oficial de la Casa Blanca que, fins al moment, s'havia encarregat de deixar clar que l'atac a les instal·lacions nuclears de Fordow, Natanz i Isfahan només cercava posar fi al programa nuclear iranià i no atacar el règim.

L'anunci es produeix sis hores després que l'Iran llancés més d'una desena de míssils contra la base estatunidenca d'Al-Udeid, a Qatar, com a resposta a l'atac a les seves instal·lacions nuclears. Els aiatol·làs s'havien coordinat amb les autoritats qatarianes i la Casa Blanca també havia estat informada amb antelació de l'ofensiva a fi de minimitzar les baixes. La resposta preparada per part de Teheran i notificada amb temps als EUA era un indicador de la voluntat dels iranians de desescalar la situació. Conclòs l'atac contra Al-Udeid -on no hi ha hagut cap víctima mortal-, Trump s'ha mostrat dispost a rebaixar la tensió. "Potser ara l’Iran pot avançar cap a la Pau i l’Harmonia a la regió, i jo animaré amb entusiasme Israel a fer el mateix", escrivia en un post a Truth Social.

Les raons oficials que va donar Israel el passat 13 de juny per a atacar l'Iran era l'amenaça que suposava per a Tel-Aviv que Teheran pogués desenvolupar armes nuclears. Aquest mateix argument és el que va utilitzar Washington el dissabte per bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes. En la compareixença posterior a l'atac, Trump assegurava que Fordow, Natanz i Isfahan havien estat "completament arrasades". En una entrevista a la Fox, el vicepresident JD Vance, celebrava que ara l'Iran sigui "incapaç" de construir una bomba nuclear després dels atacs dels EUA.

Ara bé, queda el dubte de si l'Iran mai va arribar a tenir capacitat per crear armes nuclears. Al març, la directora nacional d'Intel·ligència, Tulsi Gabbard, afirmava que "l'Iran no està construint una arma nuclear, i Khamenei no ha autoritzat els programes nuclears que va suspendre l’any 2003."