El camí cap a la plena sobirania
Internacional 24/11/2022

El Tribunal Suprem del Regne Unit veta el segon referèndum d'independència d'Escòcia

Nicola Sturgeon assumeix la via catalana del 2015 i diu que les pròximes eleccions generals seran un referèndum 'de facto', però deixa per més endavant els detalls concrets

4 min
Manifestació en pro de la independència d'Escòcia

LondresEscòcia no podrà celebrar, de moment, un segon referèndum d'independència, almenys sense comptar amb el permís de Westminster. El Tribunal Suprem del Regne Unit ho ha dictaminat per unanimitat aquest dimecres, en un esperat veredicte sobre el cas que al juny va presentar el govern d'Edimburg.

S'ha trencat així l'estratègia plantejada per Nicola Sturgeon, la cap de l'executiu escocès i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), que amb la consulta al Suprem sobre si el Parlament de Holyrood podia convocar un plebiscit "estrictament consultiu" havia intentat forçar el màxim òrgan judicial del país a obrir una via legal per superar les contínues negatives del govern de Londres per facilitar-lo. La contundència de la resposta contrària als interessos de l'independentisme no evita que la qüestió continuï definint la vida política escocesa ni menys encara les relacions entre el govern d'Edimburg i el britànic.

Mentre que la reacció a Londres ha sigut de satisfacció pel veredicte , en conferència de premsa des d'Edimburg la ministra principal, Nicola Sturgeon, ha admès dues hores després de tenir-ne notícia que estava "profundament decebuda".

Però no pensa tirar la tovallola fàcilment. "Hem de trobar i trobarem una altra via democràtica, legal i constitucional amb la qual el poble escocès pugui expressar la seva voluntat. Segons el meu parer, només poden ser eleccions. Les pròximes eleccions programades a Escòcia són les generals del Regne Unit, que es convertiran en la primera oportunitat, i la més òbvia, per buscar el que vaig descriure al juny com un referèndum de facto". Una via que Downing Street, a través de la portaveu del primer ministre Rishi Sunak, ja s'ha afanyat a rebutjar.

Sturgeon no ha aclarit quin resultat consideraria suficient per tirar endavant la independència, ni com ho faria, i ha assegurat que aquest aspecte fonamental i altres detalls seran objecte d'un congrés especial de l'SNP que es convocarà l'any vinent. Amb tot, sí que ha insinuat que una victòria en el referèndum de facto seria obtenir "la majoria dels vots", no dels escons. Un llindar que, de fet, la suma de les paperetes de l'SNP i dels verds en les eleccions del 2019 no es va superar, perquè es van quedar en el 45% i escaig.

Potser és per això que la ministra principal ha assegurat: "Buscarem construir suports més enllà de l'SNP i quins passos fem per aconseguir la independència", una referència implícita a bastir un front comú amb el Partit Verd Escocès i amb l'Alba Party, d'Alex Salmond. Si fa no fa, aquesta maniobra suposaria la translació escocesa de Junts pel Sí a les eleccions catalanes de l'any 2015, quan també els partits independentistes les van plantejar com un referèndum de facto.

Contradicció irresoluble

D'una manera o d'una altra, en paraules del catedràtic emèrit de la Universitat d'Aberdeen Michael Keating, director del Centre on Constitutional Change, "no hi ha cap raó per la qual el govern del Regne Unit hagi de canviar la seva posició". En conversa telefònica amb l'ARA des d'Edimburg, Keating assegura que la qüestió fonamental està en el fet que, "si bé l'executiu britànic no nega el dret de l'autodeterminació del poble escocès, està molt a prop de dir que no hi ha cap manera legal que pugui exercir-lo. I això és una contradicció". L'SNP, doncs, sembla condemnat a entrar en un carreró sense sortida i a optar per l'esmentada pràctica de Junts pel Sí, que, de moment, ha conduït bàsicament a la frustració de l'independentisme, almenys a Catalunya.

Sturgeon empara la seva posició en el fet que "el mandat i la majoria parlamentària per al referèndum és senzillament innegable" i que "al Tribunal Suprem no se li ha demanat que decidís si n'hi havia un o no". Així, doncs, davant la "píndola difícil d'empassar per a qualsevol partidari de la independència" que ha suposat la sentència del Suprem, cal provar aquesta via perquè "el que està en joc és la democràcia" a Escòcia. "Ja no es tracta només de si Escòcia esdevé independent. No es tracta de si tenim o no el pes democràtic bàsic per decidir el nostre futur. Ara el moviment per la independència és tant sobre [la defensa de] la democràcia com sobre [la defensa de] la independència".

La primera ministra d'Escòcia i líder de l'SNP, Nicola Sturgeon, durant la conferència de premsa d'aquest migdia a Edimburg.

En aquest sentit, en opinió de Michael Keating, "a diferència del que va fer el Tribunal Suprem del Canadà, que va decidir anar més enllà de la llei [amb l'anomenada Acta de Claredat, de l'any 2000], aprofundint en el significat de la Constitució a partir dels principis de la democràcia, el Suprem del Regne Unit ha decidit no implicar-se en un raonament constitucional més profund. Simplement estan aplicant la llei": "Per tant, és un dictamen que s'assembla en molts aspectes als raonaments constitucionals d'Espanya, que es va negar a aprofundir en cap altra qüestió i que fa només una interpretació molt estreta de la llei".

De moment, doncs, l'opció molt arriscada de Sturgeon d'implicar-hi el Suprem ha acabat, almenys en un primer moment, en el que es podria considerar un tret al peu. Aquesta és l'opinió de Daniel Cetrà, politòleg català especialista en afers constitucionals del Regne Unit, format a Edimburg durant onze anys i ara a la Universitat de Barcelona. "No hi ha hagut sorpreses. El que m'ha sobtat és la rotunditat del pronunciament del Suprem, en el sentit que el Parlament d'Edimburg no té competències relatives a la independència d'Escòcia". La importància del veredicte, a més, és que subratlla que "no hi ha una via legal per la independència escocesa" sense el vistiplau de Londres. Com ha dit Sturgeon, "la sentència trenca la noció del Regne Unit com una associació voluntària de nacions, si mai ha estat una realitat, perquè una anomenada associació en què a un soci se li nega el dret d'escollir un futur diferent" no es pot qualificar en aquests termes.

stats