El Suprem dels EUA avala les deportacions de migrants sota una llei de 1789

WashingtonEl Tribunal Suprem dels Estats Units permet que l’administració de Donald Trump continuï aplicant la llei d’enemics estrangers de 1789 per deportar migrants veneçolans sota l'acusació de pertànyer a bandes criminals. L'alt tribunal aixeca el bloqueig cautelar que havia imposat el jutge federal de Washington, tot i que evita aprofundir sobre la legalitat de la deportació de més de 200 veneçolans a la megapresó del Salvador el passat mes de març. Aquestes persones no van tenir dret a un procés judicial –tal com afirmava la jutgessa del tribunal d'apel·lacions–, mentre que ara el Suprem estableix que els individus als quals s'aplicarà la norma han de tenir dret a una “revisió judicial” per comprovar si “efectivament són enemics estrangers".

La conclusió, amb cinc vots a favor (els cinc jutges conservadors) i quatre en contra (les tres jutgesses progressistes i una jutgessa conservadora), estableix que qualsevol persona processada sota la llei d’enemics estrangers ha de tenir un “termini raonable” per impugnar “efectivament” l’aplicació abans de l’expulsió. “Encara que la revisió judicial sota l’AEA [llei d’enemics estrangers, en les seves sigles en anglès] és limitada, hem establert que una persona subjecta a detenció i expulsió en virtut d’aquesta llei té dret a una revisió judicial pel que fa a les qüestions d’interpretació i constitucionalitat de la llei, així com a determinar si efectivament és un enemic estranger de catorze anys o més”, escriu l’alt tribunal.

Tot i insistir en el dret a poder impugnar la deportació sota la llei de 1789, la realitat és que a les persones migrants no se'ls assigna cap advocat d'ofici i són elles les que han d'assumir els costos d'un lletrat. Segons exposa l’American Immigration Council, com que la deportació es classifica com una sanció civil i no penal, els migrants que s’enfronten a l’expulsió no compten amb les proteccions constitucionals que brinda la Sisena Esmena. Això significa que les persones que es troben en el circuit migratori, si no tenen diners per pagar un advocat o no tenen accés als de les ONG, han de defensar-se soles davant els jutges que les volen deportar. És el mateix que passa amb els casos dels menors migrants no acompanyats.

El Suprem s’ha pronunciat sobre el bloqueig després que el Tribunal d’Apel·lacions ratifiqués la decisió del jutge federal de Washington, James Boasberg. Davant d’això, el govern va presentar una apel·lació d’emergència per elevar el cas fins a la màxima instància judicial. En la sentència, els jutges consideren que els recursos legals d’aquest cas s’havien de tramitar a Texas i no al tribunal de Washington, que és el que es va pronunciar el passat mes de març.

En el seu bloqueig, Boasberg considerava que l'aplicació de la llei podia causar danys "irreversibles" perquè les persones “seran deportades, i molts o la gran majoria acabaran en presons d’altres països o seran enviats de tornada a Veneçuela", on, segons el magistrat, s'enfronten "a persecució o a alguna cosa pitjor”. El programa 60 Minutes ha aconseguit esbrinar l’historial dels veneçolans que van ser enviats a la megapresó salvadorenca CECOT sota l’acusació de ser suposats membres de la banda Tren de Aragua. El 75%, aparentment, no tenen cap mena d’historial criminal.

En el seu vot en desacord, les tres jutges progressistes (Sonia Sotomayor, Elena Kagan i Ketanji Brown Jackson), juntament amb la conservadora Amy Coney Barrett, consideren que “la conclusió jurídica del Tribunal és qüestionable”, entre altres motius, perquè no esmenta “el greu perjudici que patiran els demandants si són erròniament deportats al Salvador, ni té en compte els intents del govern de soscavar el procés judicial al llarg de tot aquest litigi”. Per a les magistrades, l’aixecament del bloqueig cautelar suposa “premiar els esforços del govern per debilitar l’estat de dret”.

Trump va demanar obertament que s’iniciés un procés d’impeachment contra Boasberg per entorpir la seva campanya de deportacions massives amb el bloqueig cautelar, fet contra el qual es va pronunciar el president del Tribunal Suprem, John Roberts.

Sospites sobre la deportació

Paral·lelament, Boasberg està intentant determinar si el govern va violar el seu bloqueig quan va deportar els veneçolans a la megapresó. En l’última audiència, l'administració Trump es va acollir al privilegi del dret de secrets d’estat per no revelar l’hora en què va enlairar-se el vol, que és crucial per determinar si es va incomplir la mesura cautelar. Anteriorment, la Casa Blanca havia insinuat que sí que es va ignorar l’ordre verbal del jutge abans que la donés per escrit.

La llei d’enemics estrangers és del 1789 i, entre altres coses, permet deixar sense procés judicial les persones a qui s’aplica. Es tracta d’una norma creada per a temps de guerra amb la finalitat d’expulsar ràpidament del país aquelles persones migrants que es consideressin col·laboradores de països enemics. Quan el president estatunidenc la va invocar, ho va fer declarant una invasió per part dels membres de la banda veneçolana Tren de Aragua. Abans de Trump, la llei només s’havia utilitzat tres vegades. L’última va ser durant la Segona Guerra Mundial per detenir i expulsar immigrants japonesos, alemanys i italians.