Escandinàvia

Suècia vol més soldats, però dos de cada tres joves no són aptes per al servei militar

Molts dels aspirants queden incapacitats per culpa de malalties mentals com la depressió, l'ansietat i els trastorns de dèficit d'atenció

Òscar Gelis
4 min
Soldats suecs en un entrenament militar a l'illa de Gotland, el 21 de març.

CopenhaguenSuècia busca més reclutes per al rearmament de les seves forces armades. L'entrada del país escandinau a l'OTAN el mes de març passat ha anat acompanyada de l'augment en un 28% del pressupost en defensa per aquest any, i així es compleix amb les exigències de l'Aliança Atlàntica de destinar el 2% del PIB. Però, com en altres països europeus, el principal problema de les tropes sueques és que hi falten soldats.

L'any 2017 Suècia va tornar a introduir el servei militar obligatori (tant per a homes com per a dones) després d'haver-lo abolit el 2010. A la pràctica, però, són molt pocs els joves suecs que quan arriben a la majoria d'edat són cridats a fer el servei militar, perquè cada any hi ha prou joves disposats a fer l'entrenament militar bàsic, que dura de 6 a 15 mesos. Només en cas que no es presentin prou voluntaris es fa un sorteig per determinar qui hauria de fer la mili. A més, els joves també es poden declarar objectors de consciència i fer altres tasques civils.

Des de les forces armades, però, es tem que en els pròxims anys hi hagi problemes per reclutar prou joves per fer el servei militar, sobretot ara que està previst incrementar el nombre de reclutes. Aquest any l'Agència de Reclutament sueca ha augmentat el nombre de joves que rebran entrenament militar, i ha convocat per primera vegada 8.000 places, mentre que anteriorment n'eren 5.000. El govern ja ha avisat que en els pròxims anys es podrien convocar fins a 10.000 places o més.

Tot i això, el problema que afronten les forces armades de Suècia és que més de la meitat dels joves que fan els divuit anys queden exclosos de poder formar part de l'exèrcit, no pas perquè siguin reticents a fer la mili, sinó perquè són considerats no aptes des del punt de vista mèdic. L'any passat dels gairebé 107.000 joves que van rebre el formulari de l'exèrcit per avaluar les seves capacitats físiques i mentals, el 64% (gairebé dos de cada tres), van quedar desqualificats. Entre les dones, la xifra de desqualificades per raons mèdiques s'enfilava al 73%, mentre que entre els nois va ser del 55%.

Malalties mentals

Els diagnòstics que poden impedir que un jove es pugui presentar a fer el servei militar són molt diversos, des de patir al·lèrgies, tenir èczemes greus a la pell, sobrepès, asma, o prendre una medicació diària. Tot i això, des de l'Agència de Reclutament remarquen que molts dels joves queden incapacitats per culpa de les malalties mentals com la depressió, l'ansietat, o els trastorns de dèficit d'atenció. Des de l'oficina de reclutament reconeixen que la proporció de descartats és alarmant, malgrat que és un problema que ja fa anys que s'arrossega i que es manté semblant des de l'any 2020, abans que augmentés la tensió bèl·lica al país nòrdic per l'amenaça de Rússia.

Quan els joves omplen el formulari mèdic obligatori que els envia l'exèrcit han d'acreditar les seves malalties en cas que sigui necessari, i corren el risc de cometre un delicte penal si no diuen la veritat. Però des del ministeri de Defensa es descarta que el problema sigui que la majoria de joves no siguin honestos per evitar el reclutament, tot i que preveuen augmentar les verificacions i els controls.

El portaveu Andersen Helseth explicava que les xifres "no volen dir que dos terços dels joves estiguin malalts, ja que poden funcionar bé per a la vida quotidiana". Però afegia que "si has de treballar en un context de guerra i tens una malaltia que necessiti medicació, la persona no serà funcional". "Tampoc volem que les malalties i els trastorns empitjorin durant el servei militar", afegia. A més de les malalties, l'agència de reclutament també assenyala que estudia el funcionament mental dels possibles reclutes, com la seva capacitat de treballar en grup o per rebre instruccions, i també té en compte la forma física: "Una persona que mai fa exercici pot quedar exclosa per aquest motiu", explicava Helseth.

Aquestes dades han obert un debat a Suècia, que es pregunta si els requisits per formar part de les forces armades són massa exigents quan més de la meitat dels joves no són aptes per formar-hi part. En un editorial del diari Expressen, el tabloide se'n lamentava així: "Si confiem en les respostes del formulari de reclutament, les malalties són la nova normalitat. Això, per descomptat, no és el cas, però, en canvi, reflecteix que els nostres joves tenen unes expectatives molt altes de satisfacció personal i d'una existència sense problemes".

El mateix problema a l’exèrcit danès

A Dinamarca el govern va anunciar recentment la seva intenció d’augmentar el nombre de reclutes allargant el servei militar de quatre a onze mesos i fent-lo obligatori per primera vegada per a les dones. En aquest país el sistema de reclutament és molt semblant al de Suècia i té el mateix problema: l'any passat el 56,6% dels homes de divuit anys van ser rebutjats per formar part de l'exèrcit. Segons el sistema de reclutament danès, les dades són molt alarmants, ja que el 1995 la proporció de rebutjats per malaltia era del 30%.

L'exèrcit danès intenta ara posar-se al dia després de dècades de retallades en el pressupost i d'una falta alarmant de soldats, que provoca que un de cada quatre llocs de treball quedi vacant per falta de personal.

stats