Països Nòrdics
Internacional 28/06/2023

Suècia sacrifica els últims boscos centenaris per fer paper higiènic i capses de cartó

El model d'explotació forestal suec es basa en la tala massiva d'arbres, que es replanten amb monocultius menys preparats per al canvi climàtic

6 min
Un bosc talat amb la pràctica de tala rasa a Suècia.

Tiveden (Suècia)Sis pins i dos bedolls resisteixen solitaris enmig d'una gran clariana que un dia havia sigut un bosc. Han estat amnistiats, però les desenes o centenars d'arbres del seu voltant han desaparegut. Recorrent el centre de Suècia, d’Estocolm cap a l’interior, es repeteix sovint aquesta estampa. Un grapat de pins o pícees que regnen enmig del no-res; una imatge que ja s'ha tornat habitual al país, on la tala massiva domina de forma contundent l'explotació forestal des de fa dècades. Els boscos boreals (la taigà) han definit els paisatges suecs durant segles, però aquesta pràctica, generalitzada des de fa un segle, els està redibuixant.

Països de la UE amb més superfície boscosa
En milions d'hectàrees

Suècia té 28 milions d'hectàrees d'àrea forestal (un 69% del seu territori); és el país amb més superfície boscosa de la Unió Europea. Però només un 8% dels boscos estan protegits, i la pressió de la indústria paperera, una de les més potents del món, "està motivant que cada cop quedin menys àrees forestals intactes", lamenta Peter Roberntz, expert forestal a la branca sueca del Fons Mundial per la Natura (WWF). L'organització, juntament amb altres ONG ecologistes, ha fet una intensa campanya a favor de la directiva de restauració de la natura de la Unió Europea –un dels expedients clau del Pacte Verd–, que es troba en la fase final legislativa.

Aquest dimarts, els ministres de Medi Ambient dels Vint-i-Set van arribar a un acord (amb el vot en contra de Suècia i Finlàndia, entre altres), després de rebaixar-ne les ambicions per les fortes pressions per part del Partit Popular Europeu, que ha demanat a la Comissió que retiri el projecte. Si s'acaba aprovant al Parlament Europeu, obligarà els estats membres a aplicar mesures per restaurar el 20% dels ecosistemes terrestres i marins el 2030 i la totalitat el 2050.

Els boscos boreals, amb grans extensions d'avets, pins, pícees i altres coníferes, tenen un paper fonamental en la mitigació de l'escalfament global, ja que capturen grans quantitats de CO₂. Però els boscos antics de Suècia –els que no s'han alterat mai per l'activitat humana– estan desapareixent. Segons un estudi publicat per la Universitat de Lund a finals de l'any passat, gairebé un quart dels últims boscos centenaris sense protegir es van talar entre el 2003 i el 2019. A aquest ritme, conclou la recerca, no en quedarà cap d'aquí a 50 anys. Altres estudis són més pessimistes.

De boscos mixtos a monocultius

Si la tendència es manté, els parcs nacionals seran els pocs refugis que quedaran per a centenars d'espècies que estan amenaçades per la tala rasa, una pràctica que es fa servir en el 97% de l'explotació forestal a Suècia (i que també és majoritària a Finlàndia, un altre gran pulmó verd d'Europa). El funcionament és el següent: es talen desenes (o centenars) d'hectàrees de bosc i es replanten arbres, normalment tots de la mateixa espècie, que es tornen a tallar en cicles d'uns 60 anys de mitjana. Així, els boscos es converteixen en monocultius, sobretot de pícees (avet roig).

Un bosc replantat amb monocultiu de pícees, a prop del Parc Nacional de Tiveden, al centre de Suècia.

La patronal sueca d'indústries forestals (Skogsindustrierna) posa en valor que ara hi ha el doble d'arbres a Suècia que fa cent anys, i que per cada un que es talla se'n planten dos. Però aquestes plantacions d'arbres d'una sola espècie i de la mateixa edat tenen un efecte negatiu en la biodiversitat, perquè suposen l'eliminació de l'ecosistema de bosc natural, l'últim refugi de moltes espècies.

Més de 2.000 espècies forestals estan amenaçades i 400 estan especialment afectades per la pràctica de la tala massiva, segons l'últim informe del centre d'Informació d'Espècies de Suècia. "Des del 1950, el 60% de l'àrea forestal productiva s'ha talat per tala massiva i convertit en boscos productius", diu l'informe. A més, "els boscos que s'han plantat les últimes dècades no són tan resilients als efectes de la crisi climàtica", alerta Peter Roberntz, de WWF.

"Semblava una zona de guerra"

Al parc nacional de Tiveden, al centre de Suècia, hi ha pins de 400 anys i pícees de 200, però al seu voltant, fora de l'àrea protegida, la majoria d'arbres tenen 20 o 30 anys. "Quan es va crear el parc nacional (el 1983) es van talar tots els boscos del voltant; quan venien els turistes ens deien que l'entorn del parc nacional semblava una zona de guerra", recorda Jessica Sannö, propietària d'una empresa d'ecoturisme situada dins de l'àrea protegida. Ella també té unes quantes hectàrees de boscos en propietat.

De fet, la meitat dels boscos suecs són de petits propietaris (320.000 individus), mentre que un 25% estan en mans de grans companyies i l'altre 25%, d'empreses o organitzacions públiques. Sveaskog, l'empresa pública estatal de gestió forestal, és el propietari més gran, amb 3,9 milions d'hectàrees, cosa que el converteix també en el principal propietari de boscos de la UE. "Els boscos que mai han estat talats s'estan acabant", lamenta Martin Jenzten, consultor forestal, que assenyala que la indústria n'és la responsable.

Parc Nacional de Tiveden, a Suècia.

Suècia és el quart exportador mundial de productes procedents de la indústria forestal. Des de pasta de paper fins a cartró, passant per materials de construcció i biodièsel. Entre els productes més exportats hi ha, per exemple, tetrabrics i altres productes per embalar menjar; capses de cartró i paper higiènic –Essity és una de les principals empreses, propietària de marques globals com Colhogar–. En algunes regions, aquesta indústria dona feina a més del 20% de la població, directament o indirectament.

Principals exportadors de productes forestals
En milions de tones el 2020

Pasta de cel·lulosa

Paper i cartó

Fusta serrada

Canadà

Rússia*

Estats Units

Suècia

Alemanya

Brasil

Finlàndia

Indonèsia

Xina

Àustria

Xile

França

Japó

0

5

10

15

20

25

30

*Xifres del 2020, d'abans de les sancions occidentals a productes russos per la invasió d'Ucraïna.

Pasta de cel·lulosa

Paper i cartó

Fusta serrada

Canadà

Rússia*

Estats Units

Suècia

Alemanya

Brasil

Finlàndia

Indonèsia

Xina

Àustria

Xile

França

Japó

0

5

10

15

20

25

30

*Xifres del 2020, d'abans de les sancions occidentals a productes russos per la invasió d'Ucraïna.

Pasta de cel·lulosa

Paper i cartó

Fusta serrada

Canadà

Rússia*

Estats Units

Suècia

Alemanya

Brasil

Finlàndia

Indonèsia

Xina

Àustria

Xile

França

Japó

0

5

10

15

20

25

30

*Xifres del 2020, d'abans de les sancions occidentals a productes russos per la invasió d'Ucraïna.

Christian Nielsen, de la patronal Skogsindustrierna, afirma que durant moltes dècades l'explotació massiva ha degenerat els boscos, però remarca que en els últims cent anys s'ha fet un esforç per restaurar-los per augmentar volum i capacitat per a les empreses i els últims 30 "per ser més responsables des del punt de vista de la sostenibilitat i la biodiversitat".

Els mètodes alternatius, residuals

"Ara hi ha un cert moviment per incrementar mètodes alternatius, bàsicament per part de petits propietaris", explica Roberntz. Els boscos que envolten el Parc Nacional de Tiveden s'han convertit en una mena de zona experimental. WWF finança un projecte amb la participació de 17 petits propietaris que exploren diverses maneres de gestió sostenible dels boscos per poder combinar l'activitat econòmica amb la restauració de l'ecosistema. Però alguns ja fa anys que han deixat enrere la tala massiva. Anders Tivell mostra orgullós el seu bosc, d'un centenar d'hectàrees, on ha substituït la tala massiva per la selectiva. De lluny, se sent una serra elèctrica. I, després, l'estrèpit allargassat –perquè més de 30 metres d'alçada triguen a tocar terra– d'un enorme avet roig.

Un bosc gestionat amb la pràctica de la tala selectiva a l'entorn del Parc Nacional de Tiveden (Suècia), en un projecte finançat per WWF.
Tala selectiva en un bosc a prop del Parc Nacional de Tiveden (Suècia).

Tivell ha marcat amb una cinta groga els arbres que ja estan a punt per ser tallats: els que tenen un tronc de com a mínim 40 centímetres de diàmetre. Tenen uns 90 anys. "Calen 60 anys perquè un tronc arribi als 30 centímetres de diàmetre i te'n paguen uns 40 euros. Si els deixes créixer 20 anys més, el preu es duplica", explica. "Es tracta de seguir els diners (follow the money): talar els arbres més grossos", resumeix. Les empreses que fabriquen productes derivats, com pasta de paper, fan servir troncs més prims –o les parts que es descarten dels arbres grossos–, els que no serveixen per fer peces de fusta per a la construcció.

Aquesta tala selectiva afavoreix la regeneració natural dels boscos, i el que eren monocultius de pícees s'acaben reconvertint en boscos mixtos: avets petits, sotabosc divers, pins i pícees de diferents mides, escorces i pinyes, i, sobretot, el que no veiem, els fongs de les arrels, que són responsables de la major part del segrest de carboni als boscos. "La biodiversitat no és només una cosa bona per a la natura; és bona per al negoci", conclou Tivell.

Anders Tivell és propietari d'un bosc proper al parc nacional de Tiveden que va ser replantat amb un monocultiu de pícees i on s'està intentant restaurar l'ecosistema amb una tala selectiva.
Un bosc propietat de Sveaskog, l'empresa pública de gestió forestal de Suècia, que està deixant que torni a créixer de forma natural.
stats