Suècia ja no vol ser una "superpotència humanitària"
El nou govern, que té el suport de la ultradreta, abandona l'històric objectiu de destinar l'1% del PIB a cooperació internacional
Barcelona"Suècia és una superpotència humanitària", va declarar orgullós el 2013 Carl Bildt, llavors ministre d'Exteriors del govern consevador de Fredrik Reinfeldt. La fita s'havia aconseguit després de dècades de creixent inversió en cooperació internacional, fet que va consolidar el país escandinau com un dels líders mundials en ajuda per al desenvolupament. Ja fa més de 50 anys, el 1968, que el Parlament suec va establir l'objectiu de destinar l'1% de la riquesa del país a ajuda internacional. Des de llavors, tots els governs, fossin socialdemòcrates o conservadors, s'hi havien compromès. Fins ara.
L'executiu del primer ministre conservador Ulf Kristersson, al poder des de mitjans d'octubre gràcies a un acord amb la ultradreta, ha enterrat aquest compromís històric. "L'ajuda es desvincula dels objectius anteriors. Així es crea espai per a altres reformes", va argumentar la ministra de Finances, Elisabeth Svantesson, quan va presentar els pressupostos per al 2023. La intenció és reduir l'ajuda internacional en 7.300 milions de corones (671 milions d'euros) l'any que ve i en 2.200 milions (202 milions d'euros) més el 2024. Això suposa una reducció d'un 15% respecte al que havia pressupostat l'anterior govern socialdemòcrata i significa que Suècia abandona el compromís de l'1%.
Des del 1975, Suècia ha destinat més del 0,7% del PIB a ajuda a països pobres, la inversió mínima que les Nacions Unides demana a tots els països desenvolupats. I el 2006 va assolir l'1%. L'any passat, el país escandinau, amb poc més de 10 milions d'habitants, va ser el tercer donant mundial en proporció a la seva economia, amb un 0,92% destinat a ajuda al desenvolupament –l'any anterior va ser el primer–, només per darrere de Luxemburg (0,99%) i Noruega (0,93%) i 'per davant d'Alemanya (0,74%) i Dinamarca (0,7%). Aquests cinc són els únics països que compleixen l'objectiu de l'ONU. Espanya hi destina al voltant del 0,25%, similar al que hi inverteix Catalunya.
Aquest any, Suècia té pressupostats 57.400 milions de corones en aquesta partida, dels quals 47.000 milions van destinats a ajuda internacional. Segons l'Agència Sueca de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, l'objectiu és promoure els drets humans, la democràcia, la igualtat de gènere, la protecció del medi ambient i reduir la pobresa al món. De la resta, gran part del pressupost es destina als costos lligats a la recepció de refugiats, un punt controvertit –i molt utilitzat els últims anys–, ja que les organitzacions humanitàries argumenten que aquests costos s'haurien d'incloure en un altre apartat del pressupost, perquè suposa que, d'aquesta manera, Suècia esdevé un dels principals receptors de la suposada ajuda internacional.
Influència de la ultradreta
Durant la campanya electoral, els Moderats (el partit conservador de l'actual primer ministre) van afirmar que pretenien restablir l'objectiu de Suècia al 0,7%, mentre que el partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia –que no té ministeris, però sí influència en el govern– apostava per reduir-ho al 0,5% el 2024. La pressió dels altres dos socis de la coalició, que sí que volien mantenir l'1%, ha fet que la retallada s'hagi quedat a mig camí.
L'acord de govern, que inclou gran part de les polítiques defensades per la ultradreta, estableix que l'ajuda internacional es congelarà en 56.000 milions de corones els pròxims tres anys, cosa que el 2023 es calcula que equivaldrà a un 0,88% del PIB. Malgrat aquesta reducció, Suècia seguirà sent un dels principals donants en termes relatius.
Renúncia al rol de líder
Però diverses ONG sueques han lamentat que abandonar l'objectiu de l'1% suposa renunciar al rol del país nòrdic com a exemple a seguir en aquest àmbit. "Suècia s'arrisca a perdre el seu paper com a donant important per a països pobres, en conflicte, estats fràgils i grups marginats. És una traïció per a la gent en situació de pobresa i vulnerabilitat", alerta Concord, que agrupa 81 organitzacions sueques centrades en cooperació per al desenvolupament i la sostenibilitat.
A més, el redactat de l'acord de govern considera la cooperació al desenvolupament com una eina per promoure i protegir els "interessos de Suècia", i assenyala que cal "centrar la política d'ajuda perquè sigui una eina per combatre la migració irregular, augmentar el retorn i contribuir a un treball efectiu per a la reemigració voluntària". Algunes associacions han alertat que això podria suposar vincular les ajudes al fet que el país receptor rebi un determinat nombre de refugiats o migrants.
"L'ajuda no hauria de ser una eina per als interessos suecs si aquests interessos són bàsicament la política comercial i migratòria", lamenta Concord, que alerta que, d'aquesta manera, "Suècia pot inspirar altres països donants" a seguir el mateix camí. "La decisió, doncs, no només afecta l'assignació d'ajuda de Suècia, sinó que corre el risc d'establir una tendència negativa entre els donants", considera, i avisa que "seria desastrós en l'actual situació mundial".
