OTAN

Suècia ja és membre de l'OTAN

El país escandinau es converteix en el membre número 32 de l'Aliança Atlàntica gairebé dos anys després d'haver-ho sol·licitat

3 min
El primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson, i el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, amb els documents d'ingrés de Suècia a l'OTAN.

BarcelonaSuècia s'ha convertit aquest dijous en el membre número 32 de l'OTAN, gairebé dos anys després d'haver-ho sol·licitat. El procés, ple d'entrebancs, ha culminat després que Hongria hagi entregat els documents de la seva ratificació, ja que era l'últim aliat que faltava per donar llum verda a l'entrada del país escandinau a l'Aliança Atlàntica.

El primer ministre suec, Ulf Kristersson, i el ministre d'Exteriors, Tobias Billström, han viatjat a Washington, on han escenificat la formalització de l'ingrés a l'Aliança Atlàntica en un acte amb el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken. "A aquells que esperen els arriben coses bones", ha dit el cap de la diplomàcia dels Estats Units, el país més important de l'OTAN, després de rebre els documents d'accés de la mà de Kristersson, que ha fet broma i, abans d'entregar-li, li ha demanat que fos "pacient".

"Avui és un dia realment històric", ha emfatitzat el primer ministre suec. "Defensarem la llibertat juntament amb els països més pròxims a nosaltres, tant pel que fa a la geografia com també a la cultura i els valors", ha afegit. Estocolm va sol·licitar l'entrada a l'OTAN el maig del 2022, juntament amb Finlàndia, després d'un ràpid canvi de posició política respecte a l'alineament militar al veure's amenaçats per Rússia amb la invasió a gran escala d'Ucraïna ara fa dos anys. "Suècia es va adonar d'una cosa molt profunda: que si Putin estava intentant esborrar un veí del mapa, podria ser que no s'aturés aquí", ha dit Blinken, que ha subratllat que l'agressió russa a Ucraïna "ho va canviar tot".

Tot i que Suècia ja tenia acords de col·laboració amb l'OTAN i, per tant, s'esperava que el procés fos àgil, de seguida es va topar amb el bloqueig de Turquia, que volia que Suècia deixés de donar asil polític als líders kurds, i després s'hi va afegir també el d'Hongria, que té el govern més prorús de la UE. Finalment Turquia va aixecar el seu veto a finals de gener i Hongria ho va fer fa dues setmanes, fet que va aplanar el camí ja definitivament per a una nova ampliació de l'Aliança Atlàntica, que queda reforçada a la zona del mar Bàltic.

Finlàndia ja es va convertir en aliat l'abril de l'any passat, després de superar també els entrebancs turcs, i en aquell moment es van duplicar les fronteres compartides entre Rússia i membres de l'OTAN. Només aquest país nòrdic té més de 1.300 quilòmetres que limiten amb territori rus i, a més, té l'exèrcit més gran de la regió, amb unes forces terrestres molt potents. Des de la Segona Guerra Mundial, Rússia era el principal motiu pel qual Finlàndia s'havia mantingut apartada de l'Aliança Atlàntica, però la guerra a Ucraïna ha fet que justament Rússia sigui el motiu per entrar-hi.

Per a Suècia, l'accés a l'OTAN també suposa un canvi polític molt rellevant, després de més de dos segles de suposada neutralitat militar, tot i que els últims anys tots dos països ja s'havien anat acostant cada cop més a l'Aliança fins a convertir-se en col·laboradors estrets malgrat no formar-ne part.

stats