El Sudan, clau en la tragèdia de Melilla

El CaireUna de les tragèdies que ha acompanyat la cruel mort d’almenys 23 persones que van intentar creuar des del Marroc fins a Melilla la setmana passada ha sigut l’absència de noms. Mitjans i grups de drets humans sobre el terreny han relatat com les autoritats marroquines s’han afanyat a enterrar els cossos en fosses cavades a correcuita. Ni tan sols els han identificat per tal que es pogués comunicar la mort a les famílies.

Una de les poques informacions que han transcendit és que la majoria procedien del Sudan, un país que està travessant un període convuls marcat per una revolució prodemocràtica, especialment forta al centre, un règim militar incapaç de consolidar-se, i unes regions perifèriques amb alts nivells de violència. De fet, molts migrants i sol·licitants d’asil arribats al Marroc recentment, inclosos la majoria dels qui han estat processats per la justícia marroquina pels fets a prop de Melilla, provenen d’una d’aquestes zones, concretament de Darfur.

La ubicació geogràfica clau del Sudan, a l’Àfrica oriental i fronterer amb set països, ha convertit tradicionalment el país en un dels acollidors més grans de persones migrants i refugiades del continent. Alhora, el Sudan és també un important país de trànsit i d’origen que enllaça amb la ruta del Mediterrani central i la del golf Pèrsic, tot i que la majoria de sudanesos es mouen de forma circular o a llarg termini entre països veïns, com Egipte.

Transició democràtica convulsa

En aquest context, la convulsa situació que viu el país des de finals del 2018, i més encara des de l’octubre passat, explica en gran manera aquest aparent augment de flux migratori. Arran de la caiguda de l’exdictador Omar al-Bashir l’abril del 2019 després de 30 anys al poder, i sobretot de l’inici d’una transició democràtica, les relacions entre el Sudan i Occident s'han estret com mai. Dos dels àmbits que semblava que més havien de beneficiar-se d'aquesta situació eren la cooperació en l’àmbit migratori i en l'econòmic. Sobre el paper, el camí semblava clar i prometedor. Però no va tardar a truncar-se.

Durant el període de transició, Khartum va signar un polèmic acord de pau amb diversos grups armats que havien estat actius en zones perifèriques del país, com Darfur. L’acord va ser elogiat per Occident, però des del primer moment es va alertar que no adreçava els problemes de fons d’aquestes regions i que, a més, debilitaria la branca civil del govern i obriria les portes a la possibilitat que els grups rebels s’aliessin amb els generals a la capital.

Violència i canvi climàtic

Des d’aleshores, la violència en zones com Darfur s’ha disparat. “Darfur viu des del 2020 un nou augment de conflictes i desplaçaments intercomunitaris, fet que se suma a l’escassetat crònica de recursos vinculada als efectes del canvi climàtic, la falta de gestió de recursos naturals i la manca de serveis bàsics de salut i educació. Només l'abril del 2020 [es van documentar] a Darfur occidental 115.000 persones desplaçades”, nota l’Ayla Bonfiglio, directora regional del Centre de Migracions Mixtes i especialitzada en l'Àfrica oriental.

“Amb poques oportunitats viables de viure en condicions segures i de proveir mitjans de subsistència, alguns se senten obligats a emprendre el perillós viatge cap al nord, ja sigui Líbia o, en aquest cas, el Marroc. I en lloc de trobar seguretat i oportunitats, o de ser avaluats en funció de les seves necessitats, es veuen sotmesos a més violència i brutalitat”, afegeix.

L’octubre passat, a més, els generals del país van executar un cop d’estat i van acabar amb la transició democràtica. Com a resposta, els milers de milions d’euros promesos al Sudan en ajudes s’han aturat–tot i que les reformes neoliberals exigides a canvi no s’han revertit– i el país, que es trobava sumit en una greu crisi econòmica, està avui a prop del col·lapse.

La suma d’aquests factors també podria estar accelerant els moviments de sortida del país, a més d’estar fent-los més perillosos, i els generals colpistes ja han amenaçat Europa amb una crisi migratòria si no els dona suport. Mentrestant, però, el moviment revolucionari del país, que manté fins avui el pols als militars, demana un suport explícit de la comunitat internacional per enderrocar el règim militar i refundar un Sudan civil, democràtic i just.