Starmer fa seu el discurs de l'extrema dreta i promet "recuperar el control de les fronteres"

LondresMenys d'un any després d'arribar al poder, el laborisme britànic sembla haver perdut el nord i intenta recuperar el rumb abandonant definitivament les polítiques progressistes i fent seves les de l'extrema dreta. Ras i curt, aquest dilluns el premier Keir Starmer ha assenyalat implícitament els estrangers com els responsables de la gran majoria dels mals del país durant la presentació de l'esperat llibre blanc sobre la immigració. El seu govern endurirà els requisits per a l'entrada i l'assentament a les illes amb l'objectiu de "reduir significativament" la immigració neta al final de la legislatura (juliol del 2029), per bé que no s'ha compromès a donar una xifra concreta. Entre el juny del 2023 i del 2024 es va situar en 728.000 persones, i el mateix període anterior (2022-23) va arribar quasi al milió de persones.

El primer ministre vol escapolir-se de les crítiques de l'esquerra del partit davant les retallades socials que ha dut a terme amb l'excusa d'equilibrar els pressupostos i opta per la mateixa deriva demagògica del Partit Reformista de Nigel Farage, que fa deu dies va guanyar les eleccions locals d'Anglaterra, i amenaça l'hegemonia de les grans formacions tradicionals. Una deriva i una retòrica que molts analistes identifiquen amb els aldarulls de l'estiu passat en diferents ciutats del país, arran de l'assassinat de tres noies mentre participaven en un esplai d'estiu al nord del país.

Sota les noves regles, els immigrants hauran de viure al Regne Unit durant una dècada abans de poder sol·licitar la ciutadania, una modificació que no afectarà les persones que facin una "contribució real i duradora" a l'economia o la societat, que podran obtenir drets d'assentament permanent de manera accelerada. A més, tots els nouvinguts per qualsevol de les rutes establertes –reunificació familiar, feina o estudis– hauran de superar uns exàmens d'anglès més rigorosos, incloent-hi les persones dependents.

Per a la presentació d'aquestes reformes, Starmer, que havia defensat fins a l'extenuació la celebració d'un segon referèndum sobre el Brexit, ha assumit, literalment, el mateix missatge que el 2016 va afavorir el trencament amb la Unió Europea. Una manera de fer la campanya a Nigel Farage, que promou una immigració neta de zero persones. Així, en la seva compareixença, el premier ha dit que es tracta de "recuperar el control de les fronteres". La realitat, però, és que des del Brexit les xifres d'immigrants arribats per vies legals s'han quadruplicat, fins a l'esmentat rècord de quasi un milió.

La pregunta que s'ha de fer ara el laborisme és si podrà frenar Nigel Farage assumint el seu mateix discurs mentre retalla drets socials, com ara les subvencions a l'energia per als menys afavorits, cosa que va fer l'hivern passat. El líder del Partit Reformista no ha trigat gens a atacar la reforma. En una piulada, ha dit: "El dia del gran contraatac de Keir Starmer contra el Partit Reformista, a les vuit del matí, ja hi ha 250 joves travessant el canal de la Mànega. Quants d’ells són terroristes iranians?" Una vegada més, ha identificat la immigració sense papers amb presumptes criminals i han equiparat els refugiats a través del Canal amb aquelles persones que travessen la frontera del Regne Unit legalment.

"L'illa dels estrangers"

No content amb difondre la demagògia del Brexit, el cap de govern laborista ha arribat a dir que l'actual sistema migratori "estava gairebé dissenyat per permetre'n l'abús", i que sense un enfortiment de les regles d'entrada, el país s'arrisca a convertir-se "en una illa d'estrangers". A més, en la introducció del text del llibre blanc, el premier assegura també que la immigració massiva ha causat "un mal incalculable [als] serveis públics i l’accés a l’habitatge i la nostra economia s’ha vist distorsionada per incentius perversos a importar mà d’obra en lloc d’invertir en les habilitats [dels britànics]".

Els especialistes i les dades, però, rebaten aquestes afirmacions. El professor del King's College Jonathan Portes assegura que "la gran majoria dels immigrants contribueixen a l’economia: paguen impostos, paguen les matrícules universitàries, ajuden al creixement, contribueixen al finançament dels serveis públics". "I tenim força evidència que, en general, l’impacte econòmic net de la immigració és positiu: els migrants aporten més del que reben", ha dit en una intervenció a la BBC.

D'altra banda, una diputada laborista suspesa de militància i molt crítica amb el govern, Zarah Sultana, ha qualificat el discurs de Starmer d'"alimentar dècades de racisme i divisió que se suma a la retòrica antiimigrant que posa vides en risc". I la també diputada Nadia Whittome, de l'esquerra del partit, ha denunciat el to del discurs i ha alertat sobre els perills d’aquesta línia política. “La intensificació de la retòrica antiimigrant del govern és vergonyosa i perillosa. Els migrants són els nostres veïns, amics i familiars. Suggerint que el país pot esdevenir «una illa d’estrangers» a causa de la immigració reprodueix l’alarmisme de l’extrema dreta”.

La reforma laborista també preveu la prohibició de contractar, des de finals d'aquest any, treballadors estrangers per al sector de l’atenció social. Les residències ho tindran prohibit, doncs, i, en tot cas, hauran d'ocupar les places vacants o bé amb britànics o amb estrangers que ja es trobin al Regne Unit. Aquesta demanda ja ha causat l'alarma en la patronal de les llars de gent gran, que no troben personal al país per cobrir les necessitats.

També s'amenaça els estrangers amb la deportació per via expeditiva en cas que cometin delictes menors. Tota infracció comesa per un ciutadà estranger al Regne Unit serà notificada al ministeri de l’Interior, i no només aquelles que comportin presó, com estableix actualment la normativa. A la pràctica, això obre la porta al fet que els migrants puguin ser expulsats del Regne Unit per delictes de menys gravetat, com ara el robatori de menjar en supermercats. Finalment, per als treballadors qualificats es requerirà una titulació universitària, exigència que va ser suprimida pel govern de Boris Johnson.