Internacional 02/01/2022

Els sis mesos més intensos de Macron

França assumeix la presidència de torn de la UE a tres mesos de les eleccions presidencials

4 min
La bandera europea va onejar a l'Arc de Triomf de París entre divendres i diumenge.

ParísFrança ha estrenat l’any com a presidenta de torn de la Unió Europea. El fet no tindria gaire més transcendència si no fos perquè el país celebra eleccions presidencials a l’abril i ha assumit el càrrec en plena precampanya electoral. Al president de França –i ara també del Consell de la Unió Europea–, Emmanuel Macron, li esperen sis mesos (quatre, si perd les eleccions) d’alta intensitat en què haurà de conciliar la presidència europea amb l’agenda electoral francesa i el càrrec de president de la República. "És un orgull i una responsabilitat" assumir el càrrec de president del Consell de la UE, ha declarat a Twitter.

A París, per Cap d'Any diferents monuments com la Torre Eiffel i l'Arc de triomf es van il·luminar de color blau en homenatge a Europa. En el discurs tradicional de Cap d'Any, Macron va defensar que una Europa unida "no només és útil sinó que porta esperança a tothom", en al·lusió a la lluita contra el covid-19. "Sense Europa avui no tindríem tantes vacunes disponibles", va assegurar.

No és la primera vegada que un país celebra eleccions enmig de la presidència rotatòria del club europeu, i Brussel·les no hi veu cap problema. “Sé que serà una presidència molt dinàmica i això és bo per a Europa”, va declarar recentment la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una entrevista a Le Journal du Dimanche. Macron ha promès públicament no deixar de banda les seves obligacions com a president de França durant la cursa electoral i la presidència europea.

De fet, la seva estratègia és utilitzar el lideratge europeu per seguir residint a l’Elisi cinc anys més. La primera cita clau serà el 19 de gener, quan el cap de l’estat francès farà un discurs al Parlament Europeu, a Estrasburg. Quatre anys després de l’històric discurs de la Sorbona en què va demanar refundar Europa i va reclamar més integració, Macron –molt avesat als grans discursos solemnes– tornarà a parlar de la Unió en un dels indrets més simbòlics del projecte europeu. A l’Eurocambra desgranarà les seves ambicions per a la UE i farà una crida a impulsar el projecte comunitari en un moment clau, amb una recuperació econòmica en marxa minada per la nova variant de coronavirus, que ha tornat a posar els països europeus en alerta i ha posat en quarantena la represa de l’activitat econòmica.

El president de la República ja va presentar en una roda de premsa multitudinària al desembre les seves prioritats per a la UE, clarament massa ambicioses per a només sis mesos de presidència. Macron té especial interès en impulsar una reforma de l’espai Schengen que permeti un control més ferm de la immigració, sobretot ara que el Regne Unit ja no forma part de la UE i París manté fortes disputes amb Londres per la qüestió migratòria al canal de la Mànega. També ambiciona veure complert un dels seus anhels des de fa anys: la creació d’una força militar europea al marge de l’OTAN. L’aliança entre els Estats Units, Austràlia i el Regne Unit al Pacífic Índic ha fet més evident que mai que l’OTAN no pot ser l’únic paraigua militar per protegir els interessos europeus. França també situarà al centre de la seva agenda les prioritats més urgents: la coordinació sanitària pel coronavirus, la recuperació econòmica i la lluita contra el canvi climàtic. Segons confia Von der Leyen, la presidència francesa “tindrà un rol essencial per fer avançar aquests dossiers”.

Oportunitat per a Macron

Tot i que la presidència de torn de la Unió Europea té un estret marge de maniobra, sí que permet al país que l’ocupa decidir quins temes incloure a l’agenda i liderar les negociacions, cosa que permet colar qüestions d’interès nacional, com la immigració en el cas de França. També –i això és el més important per al president francès– atorga més visibilitat al president del país. Macron, que encara no ha fet oficial que es presenta a la reelecció però preveu fer-ho en les properes setmanes, té una oportunitat única per guanyar pes en l’eix franco-alemany ara que Angela Merkel ja no hi és i per demostrar el seu lideratge a Europa . En una França molt polaritzada, el president confia en la seva aposta europea per guanyar els comicis.  

Però no és tan evident que ho aconsegueixi: el seu ideari de més Europa se li podria acabar girant en contra. Segons una enquesta publicada el 26 de desembre per Europa Nova, només un 29% dels francesos estan a favor de més integració europea, una xifra baixa si es compara amb altres grans països comunitaris com Alemanya (43%) i Itàlia (50%). La mateixa enquesta revela que l’orgull de ser europeu també és menor entre els francesos (68%) que entre els italians (75%) i alemanys (78%). L’extrema dreta francesa, a diferència de fa uns anys, ja no defensa la sortida de França de la UE, però es mostra contrària a més integració i reclama més pes dels estats i menys poder de Brussel·les. Les posicions euroescèptiques de l’extrema dreta podrien haver tingut un cert impacte en el sentiment europeu d’una part dels ciutadans francesos. Macron, però, no canviarà de rumb i seguirà apostant fort per Europa.

Polèmica per la bandera europea a l'Arc del Triomf

El govern francès va retirar ahir la bandera de la Unió Europea que onejava des de divendres sota l’Arc del Triomf per inaugurar la presidència francesa al Consell de la UE, després de les crítiques de la dreta i la ultradreta. Divendres la bandera francesa que oneja sobre la tomba del soldat desconegut en homenatge als morts a la Primera Guerra Mundial va ser substituïda temporalment per l'europea. Això va desfermar la còlera de la ultradretana Marine Le Pen, i poc després també de l’altre candidat de l’extrema dreta a les properes eleccions, Éric Zemmour. La representant de la dreta tradicional, Valérie Pécresse, es va sumar també a les crítiques dissabte. Le Pen, que té el suport a les xarxes de molts internautes indignats, va arribar a amenaçar de presentar un recurs davant del Consell d’Estat.

L’Elisi assegura que la bandera no s’ha retirat abans d’hora, sinó que només s’havia de quedar les nits del 31 de desembre i l’1 de gener, però fonts properes a la presidència van assegurar a la cadena BFM TV que la polèmica ha avançat la desinstal·lació. “Una bonica victòria patriòtica a l’inici del 2022! El govern s’ha vist obligat a retirar la bandera de la UE de l’Arc del Triomf”, celebrava ahir a Twitter Le Pen.

stats