Sánchez i Al-Sisi escenifiquen el rebuig al pla de Trump d'expulsar els palestins de Gaza
Egipte i Espanya estrenyen la col·laboració en matèria d'immigració i d'economia amb un acord d'associació estratègica
MadridEl president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, que governa el país amb mà de ferro, ha visitat aquest dimecres la Moncloa per abordar la situació a Gaza amb Pedro Sánchez. Tant el règim egipci com el govern espanyol han mostrat la seva negativa al pla de neteja ètnica que Donald Trump vol aplicar amb els palestins de la franja de Gaza. "Vull reiterar el rebuig rotund a la proposta de traslladar la població de Gaza. Gaza és dels palestins i del futur estat palestí. La seva expulsió no només seria immoral i contrària al dret internacional, sinó que desestabilitzaria tota la regió", ha dit el president del govern espanyol.
Al-Sisi ha insistit a tirar endavant l'alto el foc i ha elogiat la posició espanyola a favor d'un estat palestí. "Cal continuar amb l'alto el foc sense el desplaçament forçós de la població de Gaza", ha afirmat. També ha explicat que el Caire i Madrid estan d'acord a demanar la retirada de les tropes israelianes desplegades al Líban i Síria. Sánchez també ha refermat la importància del "lideratge àrab" i ha donat suport a la cimera de la Lliga Àrab prevista per al 27 de febrer per abordar un pla àrab en resposta al pla de Trump. També ha recordat que Espanya és un dels estats que aporten més efectius a la missió de l'Autoritat Palestina al pas de Rafah, actualment sota control israelià.
"Hi ha una gran coincidència d’interessos de donar suport a una solució", contextualitza l'expert en el nord d'Àfrica del Real Instituto Elcano José Vericat, en conversa amb l'ARA. D'entrada, Egipte té un "interès de seguretat nacional prioritari" en evitar el desplaçament dels palestins de Gaza. "És absolutament clau en el conflicte perquè comparteix frontera amb Gaza i ha jugat un paper important i positiu: ha impedit l’èxode massiu de palestins i té un paper històric de mediació entre faccions de palestins i entre Israel i Gaza", afegeix. Més enllà de la seguretat, hi ha una qüestió "de principis, identitària i històrica" que Egipte i Jordània "no poden facilitar la neteja ètnica de Palestina; no hi poden col·laborar".
El rebuig frontal d'Al-Sisi, que fa uns dies va posposar una visita a Trump a Washington per la seva presa de possessió arran d'aquest pla del nou mandatari, és especialment rellevant tenint en compte la dependència econòmica que Egipte té dels Estats Units, bàsicament en matèria militar. Amb tot, Vericat creu que el país mediterrani podria prescindir d'aquesta ajuda i opina que Trump s'equivoca fent pagar a Egipte i Jordània aquest "deute" amb la neteja ètnica que proposa a Gaza. "No s'adona del factor desestabilitzador regional que suposaria", subratlla. En aquesta línia, Egipte també fa frontera amb Líbia i el Sudan, dos països inestables que toquen amb el polvorí que és el Sahel, una de les principals preocupacions d'Espanya com a país receptor de migrants que fugen d'aquesta zona en conflicte.
De fet, la visita del rais ha servit per signar acords en matèria d'immigració, cooperació al desenvolupament i també en l'àmbit econòmic i comercial per elevar la relació bilateral entre Egipte i Espanya al nivell d'associació estratègica. Un altre dels interessos que Vericat apunta que Egipte té en la resolució del conflicte de Gaza és posar en marxa un pla de reconstrucció que no només aturi el pla de Trump, sinó que pugui beneficiar empreses de construcció.
El lideratge de Sánchez
Abans de rebre Al-Sisi, que també ha visitat Felip VI a la Zarzuela, Sánchez ha visitat Egipte en quatre ocasions. El novembre del 2023 va anar fins al pas de Rafah, a la frontera entre Egipte i la Franja de Gaza, per dir que Espanya reconeixeria l'estat palestí si la UE ho feia, i el govern espanyol va fer el pas la primavera passada, amb Irlanda i Noruega, un gest que van aplaudir Egipte i la resta de països àrabs. Sánchez va liderar aquesta iniciativa i va posar en evidència una "doble vara de mesurar", diu Vericat, de la resta de socis europeus, que en canvi sí que s'han implicat amb Ucraïna. "Europa no pot imposar una solució al conflicte entre Ucraïna i Rússia per falta de múscul militar, però també està perdent la carta de l’Europa dels valors, dels principis i dels drets humans [amb el conflicte de Gaza]", destaca.
