Sacs de dormir, compreses i pilotes: els objectes que Israel bloqueja a Gaza per seguretat

Les agències humanitàries s'enfronten al criteri arbitrari de les autoritats israelianes sobre els objectes considerats d'ajuda imprescindible

4 min
Els primers camions amb ajuda humanitària entren a la franja de Gaza.

El Arish (Egipte)Durant una visita recent del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, a l’aeroport de la ciutat egípcia d’El Arish, que des de l’octubre serveix de centre logístic per coordinar l’ajuda humanitària que s’envia a Gaza pel pròxim pas fronterer de Rafah, treballadors de la Mitja Lluna Roja van preparar una camioneta plena d’objectes de primera necessitat.

Entre ells hi havia sacs de dormir, kits de dignitat –que inclouen des de tampons fins a compreses–, cadires de rodes, crosses, tisores i gases. També d’altres, com pilotes de futbol i cadires, pensats pels més petits i pels més grans. Semblava un carregament preparat per sortir cap a la Franja. Però es tractava d’una mostra d’articles bàsics que les autoritats d’Israel han impedit que accedeixin a Gaza sota pretextos de seguretat, fet que il·lustra les restriccions i dificultats a les quals s’enfronten les agències humanitàries per entregar-hi subministraments vitals.

Passats sis mesos des de l’inici de la devastadora ofensiva miliar d’Israel a Gaza, l’ajuda humanitària segueix arribant a la Franja en quantitats molt inferiors a les necessàries. I el principal motiu és que les operacions d’enviament de subministraments bàsics continuen topant amb un procés molt lent i confús de les autoritats israelianes, segons denuncien les egípcies, les diferents agències humanitàries, inclosa l’ONU, i tota mena de grups de drets humans.

Inspeccions i traves burocràtiques 

Entre els principals obstacles hi ha traves burocràtiques, límits en els punts d’entrada a la Franja, inspeccions prèvies exhaustives, i la falta de condicions i de garanties de seguretat per la distribució d’ajuda un cop dins de l’enclavament palestí. Tanmateix, les agències humanitàries també han hagut de lidiar amb un maldecap afegit: un criteri inconsistent i arbitrari sobre quins articles poden entrar a Gaza, i quins no.

“Una de les raons de l’escàs i molt lent trànsit des de Rafah cap a Gaza són les inspeccions i les decisions, gairebé espontànies, preses durant els controls, per decidir que potser aquest objecte no [passa] i aquest altre sí”, explica la Tamara Alrifai, portaveu de l’agència de l’ONU per als refugiats palestins, la UNRWA.

Camions amb ajuda humanitària esperant l'obertura del pas de Rafah per entrar a Gaza, a la península del Sinaí, el 16 d'octubre passat.
Llançament ajuda humanitària sobre el nord de la Franja de Gaza, 7 de març de 2024.

En els primers sis mesos d’ofensiva, les autoritats israelianes només han permès que arribi ajuda humanitària a Gaza a través de dos passos fronterers: primer per Rafah, que és l’únic que connecta directe amb Egipte, i després per Karem Abu Salem, que enllaça amb Israel. Abans d’accedir a Gaza, però, Israel obliga que els camions humanitaris que es troben a Egipte es desviïn uns quaranta quilòmetres al sud de Rafah per inspeccionar-los a un pas fronterer entre Egipte i Israel, que és l’únic en el qual es realitzen aquests controls juntament amb el de Karem Abu Salem. Fins al dia d'avui, Israel no ha denunciat públicament cap incident.

 Tot i això, si les autoritats israelianes rebutgen, pel motiu que sigui, un sol objecte d’un camió arribat des d’Egipte, es veurà obligat a fer marxa enrere, descarregar tota la seva càrrega, tornar a empaquetar-ho tot i repetir de nou el procés, explica Alrifai.

En les últimes setmanes, Tel-Aviv ha permès que s’enviïn subministraments per mar i per aire, però el volum que arriba en avió i en vaixell és molt inferior a la via terrestre. El govern israelià també va anunciar divendres passat, després d’haver estat pressionat pels Estats Units, que permetria l’entrega temporal d’ajuda per un altre pas fronterer, Beit Hanoun, al nord de Gaza, i que habilitaria el port d’Ashdod per fer-hi arribar més béns.

A més dels objectes que va poder veure l’ARA a l’aeroport d’Al-Arish, aquest diari també ha tingut accés a un document del desembre de la Mitja Lluna Roja egípcia en què apareixen llistats, com a objectes que Israel ha bloquejat, bombones d’oxigen, subministraments mèdics, generadors i centenars de purificadors d’aigua i d’objectes alimentats amb energia solar.

Una política tradicional

La política israeliana d’inspeccionar els camions que entren a Gaza és anterior a l’actual ofensiva militar, i té a la diana els objectes que consideren de doble ús, és a dir, articles civils que podrien utilitzar-se amb finalitats militars. La unitat del ministeri de Defensa israelià encarregada de coordinar els assumptes civils en els territoris palestins ocupats, la COGAT, assegura que no hi ha hagut cap canvi de directrius des de l’inici de la campanya militar en curs, i insisteix que no limiten l’ajuda més essencial.

Organitzacions de drets humans, tanmateix, assenyalen que el criteri de doble ús d’Israel és molt ample i excedeix amb escreix els estàndards internacionals. També apunten, en línia amb el que lamenten les agències humanitàries, que no existeix cap llista detallada dels articles que consideren de doble ús, la qual cosa deixa molt de marge a l’arbitrarietat dels oficials encarregats de realitzar inspeccions, sobretot en contextos de crisi com l’actual.

“Hi ha molta incoherència, de manera que algunes agències aconsegueixen entrar alguns articles i d’altres no”, afirma la Tania Hary, directora de Gisha, una organització israeliana que promou el dret de circulació en els territoris palestins ocupats, especialment a Gaza. “Tampoc no està clar realment quins objectes estan completament bloquejats a l’hora d’entrar –afegeix– o si es tracta d’una mena de joc i de favoritisme”.

stats